Three on a Match

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThree on a Match
Tres vidas de mujer i Three on a Match Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMervyn LeRoy
Protagonistes
Joan Blondell
Bette Davis
Ann Dvorak
Anne Shirley
Warren William
Humphrey Bogart
Allen Jenkins
Edward Arnold
Jack Webb
Blanche Friderici
Clara Blandick
Dickie Moore
Lyle Talbot
Virginia Davis Modifica el valor a Wikidata
Director artísticRobert Haas
ProduccióSamuel Bischoff
Dissenyador de produccióRobert M. Haas Modifica el valor a Wikidata
GuióLucien Hubbard, a partir d'una història de Kubec Glasmon i John Bright
MúsicaRay Heindorf
FotografiaSol Polito
MuntatgeRay Curtis
VestuariOrry-Kelly
ProductoraWarner Bros.
DistribuïdorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1932 Modifica el valor a Wikidata
Durada63 m
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost444.000 US$
Descripció
GènereDrama
IMDB: tt0023590 Filmaffinity: 245650 Rottentomatoes: m/1030868-three_on_a_match Letterboxd: three-on-a-match Allmovie: v49775 TCM: 2179 TV.com: movies/three-on-a-match AFI: 4835 TMDB.org: 42914 Modifica el valor a Wikidata
Joan Blondell al tràiler del film
Ann Dvorak
Warren William

Three on a Match és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mervyn LeRoy i estrenada l'any 1932.

Argument[modifica]

Després d'una llarga separació, tres noies, íntimes amigues a l'escola, tornen a trobar-se i s'expliquen les seues aventures personals. Mary Keaton (Joan Blondell), en un altre temps una noia atabalada, ha sigut internada en un reformatori al qual va convertir-se després en una professional de l'espectacle. Vivian Revere (Ann Dvorak), bella i rica, s'ha casat amb Robert Kirkwood (Warren William), un famós advocat, i és mare d'un fill a qui adora. Ruth Wescott (Bette Davis), seriosa i estudiosa, s'ha graduat en l'escola de secretariat i treballa com a taquígrafa. Entre records, les joves encenen els seus cigarrets amb un mateix llumí, rient-se de la superstició que ho considera un mal auguri i que assegura que la tercera persona (Vivian) que hagi utilitzat el llumí no trigarà a morir. Un cop restablerta la seua amistat, les joves prometen que res tornarà a separar-les. Vivian, inquieta i avorrida, decideix portar el seu fill a fer un creuer oceànic i convida les seues amigues a una festa de comiat a bord. Mary arriba acompanyada per Mike Loftus (Lyle Talbot), un tipus de l'hampa pel qual Vivian se sent immediatament atreta. En acabar la festa, Vivian, en comptes de fer-se a la mar, s'escapa amb Loftus i, quan Kirkwood se n'assabenta, demana ajuda a Mary per trobar Vivian i el seu fill (Buster Phelps). Troba Vivian en un apartament amb Loftus, sol·licita el divorci i el guanya. Kirkwood, que ha rebut la custòdia del seu fill, contracta Ruth, la qual sent un gran afecte pel nen, perquè se n'ocupi i, comprenent que estima Mary, li demana que es casi amb ell. En llegir la notícia del segon casament de Kirkwood, Vivian, presa del remordiment, es lliura a la beguda i a les drogues. Loftus, que ha perdut tots els seus diners en el joc i no pot pagar un deute, tracta de fer xantatge a Kirkwood, però el seu pla fracassa. Llavors, a la recerca de diners i de venjança, contracta a tres sequaços (Humphrey Bogart, Allen Jenkins i Jack LaRue) perquè segrestin el fill de Vivian. En tractar de dissuadir-los, segresten també Vivian i, ja que sap que quan es pagui els diners del rescat ella i el xiquet moriran, escriu un missatge amb llapis de llavis en la seua bata i salta des d'una finestra de l'apartament. La caiguda li causa la mort, però el seu estrany missatge alerta la policia, la qual captura els segrestadors abans que puguin fer mal al petit.[1]

Crítica[modifica]

  • "És un dur i tens melodrama, manejat amb autèntica intel·ligència cinematogràfica. La interpretació és bona i la direcció de Mervyn LeRoy és excel·lent ... Bette Davis mostra un aspecte encantador, però està molt poc aprofitada."[2]
  • "Avorrida i descurada. Fins al senyor William queda per sota del seu habitual nivell d'interpretació."[3]

Repartiment[modifica]

Curiositats[modifica]

  • Les escenes frenètiques causades per la promulgació de la llei seca es van utilitzar originalment a la pel·lícula The Public Enemy.
  • El decorat de la cabina de Vivian es va utilitzar l'any següent a la pel·lícula Baby Face.
  • El títol es refereix a la superstició que si tres persones encenen les seues cigarretes amb el mateix llumí, la tercera persona moriria aviat. Mentre alguns atribueixen aquesta superstició als temps de la Primera Guerra Mundial (quan es pensava que el temps necessari per a encendre tres cigarrets amb un mateix misto podia atreure el foc enemic), ara se sap que va ésser una empresa de llumins la que va crear la susdita superstició per reduir l'ús compartit de mistos i, per tant, augmentar-ne les vendes.
  • Al director Mervyn LeRoy no li va agradar l'actuació de Bette Davis al film. Ella, al seu torn, també odiava la seua manera de dirigir, ja que li feia la sensació que el seu talent estava sent desaprofitat interpretant papers secundaris.[4]

Lapsus del rodatge[modifica]

  • El nom de Ruth Wescott està mal escrit als títols principals: "Westcott".[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 22-23.
  2. ↑ Fragment d'un article del Hollywood Filmograph recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 23).
  3. ↑ Fragment d'un article del The New York Times recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 23).
  4. ↑ IMDb (anglès)
  5. ↑ IMDb (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Three on a Match
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Three_on_a_Match&oldid=32947595»