Vittorio Vidali
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 setembre 1900 Muggia (Itàlia) |
| Mort | 9 novembre 1983 (83 anys) Trieste (Itàlia) |
| Senador del Senat italià | |
| 6 maig 1963 – 4 juny 1968 | |
 Diputat de la República d'Itàlia | |
| 30 maig 1958 – 15 maig 1963 Legislatura: 3a legislatura d'Itàlia | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política, antifeixisme, comunisme i estalinisme |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | polític, espia |
| Partit | Partit Comunista Italià Communist Party of the Free Territory of Trieste (en)  |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Brigades Internacionals |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Vittorio Vidali (Muggia, província de Trieste, 1900-1983) va ser un polític i militant comunista italià.
Biografia[modifica]
Membre del Partit Comunista d'Itàlia des de 1921, va fugir del seu país després de l'ascens al poder de Benito Mussolini. Va viatjar per diversos països europeus i als Estats Units el 1923. Allí va ser membre del Partit Comunista dels Estats Units i del Socors Roig Internacional i va treballar amb els pseudònims d'Enea Sormenti, Comandant Carlos, José Díaz, Carlos Contreras. Va ser un actiu defensor de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, finalment executats. Va conèixer Carlo Tresca, actiu anarquista i sindicalista, i se'l va acusar del seu assassinat a Nova York.[1][2] A la seva sortida dels Estats Units va poder haver viatjat el 1927 a la Unió Soviètica segons relata en les seves memòries,[3] on es va integrar al Socors Roig.
Va viatjar a Mèxic l'estiu de 1927, via Cuba. Allí va conèixer Tina Modotti i Augusto César Sandino, Farabundo Martí i Julio Antonio Mella (també assassinat en circumstàncies no aclarides).
Es va unir a les forces de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola com a comissari polític en diverses unitats i va ser un dels fundadors del Cinquè Regiment, atribuint-se-li execucions polítiques.[4] Poc després es va incorporar a les Brigades Internacionals i en fou un actiu organitzador.
La República li va facilitar un passaport amb el nom de Carlos Contreras, nom pel qual també va ser conegut i que va usar en l'exili. El seu extremat estalinisme li va fer ser molt qüestionat dintre de les mateixes files comunistes, i se'l va acusar d'estar implicat en la desaparició d'Andreu Nin, segons l'antic ministre republicà Jesús Hernández en el seu llibre de memòries Yo fuí ministro de Stalin. Aquest assassinat se li atribuïx a partir de la dècada dels 90 a Josef Romualdovitx Grigulevitx, membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica.[5][6]
Al final de la Guerra Civil espanyola es va traslladar a Mèxic amb Tina Modotti (amb qui mantenia una relació sentimental d'ençà que, junts, van abandonar Mèxic el 1930). Amb el final de la Segona Guerra Mundial va tornar a Itàlia i hi va ser acollit com un heroi per alguns i com un criminal per uns altres. Va arribar a ser senador pel PCI. La controvèrsia sobre la seva figura es manté, donat el volum d'informació que els serveis secrets del KGB, la CIA i sectors trotskistes van acumular contra ell al llarg de la seva trajectòria.
Notes i referències[modifica]
- ↑ El govern de Mèxic negà l'acusació indicant que es trobava en aquest moment en el seu país en un acte oficial convidat pel mateix executiu
- ↑ Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units, segons els seus documents desclassificats, van mantenir la sospita encara que el crim no va ser resolt
- ↑ Vittorio Vidali. Comandant Carlos. Edicions de Cultura Popular. Mèxic, D.F., 1986, pàg. 69
- ↑ El llavors governador d'Albacete, Justo Martínez Amutio, així ho fa en la seva obra Chantaje a un Pueblo, Madrid, 1964, i també Trotsky. No obstant això, en els enfrontaments entre estalinistes i trostkistes de l'època, la informació és poc fiable i no està contrastada
- ↑ Documental de TV3 Operació Nicolai'
- ↑ Maria Dolors Genovés a Operació Nikolai o l'assassinat d'Andreu Nin no acaba d'establir que l'assassinat el cometés Vidali
Enllaços externs[modifica]
- Fundació Andreu Nin Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
- Article de Christiane Barckhausen Arxivat 2006-07-21 a Wayback Machine..