Pàvel Beliàiev
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juny 1925 Txelishtxevo (Rússia) |
| Mort | 10 gener 1970 (44 anys) Moscou (Rússia) |
| Causa de mort | Peritonitis |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia Gagarin de les Forces Aèries (1956–1959) Institut Superior Yesk d'Aviació Militar (1943–1945) |
| Activitat | |
| Ocupació | astronauta, aviador de combat |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Unió Soviètica |
| Rang militar | coronel |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
| Temps a l'espai | 1 dia, 2 hores i 2 minuts |
| Missió espacial | |
Premis
| |
 | |
Pàvel Beliàiev (Txelishtxevo, 26 de juny de 1925 - Moscou, 10 de gener de 1970), nom complet amb patronímic Pàvel Ivànovitx Beliàiev, rus: Па́вел Ива́нович Беля́ев, fou un cosmonauta soviètic que va participar en la històrica missió Voskhod 2.
Durant la Segona Guerra Mundial es va allistar a l'escola de la força aèria especial a Sverdlovsk, però no per ser admès. Després va tractar d'unir-se a una unitat d'esquí com a voluntari, però va ser rebutjat de nou, perquè ell era massa jove.[1] El 1943, just abans de fer els 18 anys, va ser cridat a files. Després va ingressar a l'Escola 3 de Saràpul on va començar a entrenar com a pilot naval. Es va graduar el 1944 i després es va traslladar a l'Escola Naval aèria Stalin.
Beliàiev es va graduar com a pilot militar el 1945 amb el rang de sotstinent. La guerra havia acabat a l'occident, així Beliàiev va ser enviat a defensar a les regions orientals de Rússia. Va Pilotar Yaks, Làvotxkin i caces MiG en els dies finals de la guerra contra els japonesos. Beliàiev va romandre a l'Orient per a la pròxima dècada, sent destinat en gran manera, a Sibèria. Va ser ascendit a tinent el 1947. El 1948 es va casar amb Tatiana Prikàztxikova. El 1950 va ser ascendit a tinent major. Durant aquest temps va pilotar set tipus d'aeronaus diferents i va arribar a ser considerat un dels pilots amb més talent de la Unió Soviètica.
Va ser guardonat amb la medalla de servei distingit en combat el 1953. El 1954 va ser ascendit a capità. Mentre seguia practicant amb assiduïtat la caça, també en aquells temps va gaudir d'activitats més acadèmiques en el seu temps lliure, incloent la lectura i escriptura de poesia o tocar el piano i l'acordió.[2] El 1956, Beliàiev va tenir èxit en l'obtenció de l'entrada en estudis avançats de la Força Aèria de la Bandera Vermella. Es va graduar el 1959 com a segon pilot de classe militar i amb el rang de major.
Beliàiev va ser triat pel programa espacial soviètic el 1960 després de gairebé quinze anys d'experiència en les forces aèries soviètiques i en l'armada. Al principi anava a pilotar la nau Vostok 8 al Cinturó de Van Allen, però la missió va ser cancel·lada.
Va morir el 1970 d'una peritonitis que va patir després d'una operació d'úlcera i està enterrat al cementiri de Novodévitxi, a Moscou. Pàvel Beliàiev va ser condecorat com a Heroi de la Unió Soviètica el 23 de març de 1965), amb l'Ordre de Lenin, l'Ordre de l'Estrella Roja i nombroses medalles i ordres estrangeres.
Llegat[modifica]
Registres sobre la vida de Beliàiev i la seva carrera espacial es poden trobar al llibre de 2003 Fallen Astronauts (Astronautes caiguts) i en el de 2007, Into That Silent Sea, ambdós escrits per Colin Burgess. També apareix en una novel·la de 2005 de Garfield Reeves-Stevens anomenada Freefall, en aquesta obra ell és la primera persona que aterra a la Lluna hores abans de l'arribada de l'Apol·lo 11.
Pàvel Beliàiev va aparèixer en diferents segells. El 1965, va aparèixer en els segells de la Unió Soviètica, Cuba, Bulgària, Alemanya Oriental i Hongria. El 1966, va aparèixer en segells de Bulgària, Mali i Mauritània.
Un planeta menor. 2030 Belyaev, descobert el 1969 per l'astrònoma soviètica Liudmila Txernikh porta el seu nom.[3]
Bibliografia[modifica]
- Burgess, Colin; Hall, Rex. The First Soviet Cosmonaut Team (en anglès). Chichester, UK: Praxis Publishing, 2009. ISBN 978-0-387-84824-2. LCCN 2008935694.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pàvel Beliàiev |
- ↑ Burgess and Hall, p.33
- ↑ Burgess and Hall, p.35
- ↑ Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names. 5a edició. Nova York: Springer Verlag, 2003, p. 164. ISBN 3-540-00238-3.