Antoine Ó Raifteirí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoine Ó Raifteirí

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1779 Modifica el valor a Wikidata
Killedan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1835 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Killeeneen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCraughwell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, bard Modifica el valor a Wikidata

Antoine Ó Raifteirí (també Antoine Ó Reachtabhra, o, en anglès, Anthony Raftery) (Killedan, Comtat de Mayo, Irlanda,[1] 30 de març de 1779 – Comtat de Galway, Irlanda, 25 de desembre de 1835)[2] fou un poeta de llengua irlandesa, al qual se'l va anomenar sovint com el darrer dels bards errants.

Biografia[modifica]

El seu pare era un teixidor. S'havia traslladat a Killedan, procedent del Comtat de Sligo per treballar per al terratinent local, Franc Taaffe. La mare de Raifteirí era una Brennan de l'àrea de Kiltimagh.[3] Ella i el seu marit van tenir nou fills.[4] Entre 1785 i 1788, i a causa de la verola, Antoine va quedar cec i els seus vuit germans varen morir.[4]

Antoine va viure de tocar el seu violí, cantar les seves cançons i recitar els seus poemes. La seva obra es nodreix de les formes i girs de la poesia irlandesa, i malgrat que usualment se l'ha considerat com la fita final de l'antiga tradició literària, ell i els seus companys poetes no es veien a ells mateixos d'aquesta forma.

Cap dels seus poemes no varen ser posats per escrit durant la vida del poeta, però van ser recopilats per Craoibhín Aoibhinn (Douglas Hyde), Lady Gregory i altres, que més tard els van publicar.[5]

Ó Raifteirí morí a la casa de Diarmuid Cloonan de Killeeneen, prop de Craughwell, Comtat de Galway, i va ser enterrat en el cementiri de Killeeneen. El 1900, Lady Gregory, Edward Martyn, i W.B. Yeats varen alçar una làpida commemorativa sobre la seva tomba, amb la inscripció "RAFTERY".

Poesia[modifica]

Els poemes d'Ó Raifteirí que més han pervingut són Eanach Dhuin i Cill Aodain, que avui dia encara són apresos pels alumnes irlandesos.

Referències[modifica]

  1. Murphy / MacKillop - 2003, pàg. 108.
  2. Jeffers, Ron. Reincarnations. [Corvallis, Oregon]: Earthsongs, 2003, p. 4. 
  3. O'Hara - 1982, pàg. 292.
  4. 4,0 4,1 Crossmolina Historical & Archaeological Society - 1990, pàg. 106
  5. Bartleby. http://www.bartleby.com/250/142.html Retrieved 24 February 2007.

Bibliografia[modifica]