Pintura Kalighat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La pintura kalighat (en bengalí: কালীঘাট পটচিত্র) pot definir-se com un art popular que va sorgir durant el segle xix a la regió índia de Bengala Occidental. Relacionada amb el temple de la deessa Kali en Kaligat, a prop de Calcuta, erigit en 1809, es va caracteritzar per imatges devocionals per als pelegrins i per alguns temes profans en aquarel·la, sobretot paper entre 1830 i 1930.[1]

Història[modifica]

La implantació a l'Índia de la Companyia Britànica de les Índies Orientals -que exportava te, cafè, arròs, sucre, espècies i productes tèxtils- va afavorir un curiós intercanvi artístic: la Companyia, interessada a fer estudis cartogràfics i etnogràfics del subcontinent indi, va portar artistes europeus per documentar els principals monuments i paisatges indis, així com la seva gent i costums; al seu torn, l'art occidental va influir en els artistes locals, que van aprendre la tècnica de la pintura a l'oli, així com la perspectiva i el clarobscur. Va sorgir així un estil denominat «art de la Companyia», caracteritzat per la tècnica occidental aplicada a representacions de diversos elements de la cultura hindú, generalment en escenes pintoresques de gust burgès. Paral·lelament, va néixer un estil conegut com a "Kalighat pat", desenvolupat a Calcuta, que barrejava l'art popular indi amb el realisme de l'art occidental.[2]

Les pintures o dibuixos a l'estil Kalighat eren realitzades sobre paper, i els artistes que es dedicaven a realitzar aquestos dibuixos se'ls anomenava "patuas" (pintors tradicionals de Bengala que viatjaven de poble en poble amb rotllos de paper que havien pintat i desplegaven a mesura que cantaven la història als habitants). Les pintures es venien als voltants del famós temple Khaligat, entre el segle xix i principis del xx.[3]

No es coneix amb exactitud la data de quan va néixer aquest estil, però pel tipus de paper usat i els primers quadres comprats pels europeus, és possible concloure que va haver de començar a poc temps després de la construcció del temple actual, als anys trenta del segle xix.[3]

Entre 1880 i 1890, auestos dibuixos varen ser molt populars i la majoria dels que es poden veure en els museus són més o menys d'aquesta època.[3]

Presència a Museus[modifica]

El museu que compta en el major nombre de dibuixos d'aquest tipus és el Museu Victòria i Albert de Londres, constituint la major col·lecció del món d'aquestes pintures, un total de 645 originals.[3]

A més, la Bodleian Library d'Oxford, en té 110; el Museu Gurasaday, de Calcuta, 70; el Museu Puixkin de Moscou, 62, i el Museu d'Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Filadèlfia, 57; i encara es poden trobar altres museus, repartits pel món, que tenen petites col·leccions d'aquestes aquarel·les.[3]

Referències[modifica]

  1. 1950-, Ocampo, Estela. Diccionario de términos artísticos y arqueológicos. Barcelona: Icaria, D.L. 1992. ISBN 9788474261912. 
  2. John., Onians,. Atlas del arte. 1. ed. Barcelona: Blume, (2008 printing), pp. 248-249. ISBN 9788498012934. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Los gatos en las pinturas Kalighat de India» (en castellà). Gatos y Respeto, 28-04-2016.