Ramona Pons Rosell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamona Pons Rosell
Biografia
Naixement1914 Modifica el valor a Wikidata
Nonasp (Baix Aragó - Casp) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 2009 Modifica el valor a Wikidata (94/95 anys)
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata

Ramona Pons Rosell (Nonasp, 1914 - Sant Feliu de Llobregat, 12 de març de 2009) va ser una autora d'articles i poesies en diverses publicacions santfeliuenques, actriu de teatre amateur, sufragista i activista cultural catalana.

Biografia[modifica]

Va néixer a Nonasp (Baix Aragó - Casp) i va estudiar a l'escola pública de L'Arboç (Baix Penedès). Als 13 anys va anar a viure a Sant Feliu de Llobregat a causa de la feina del seu pare, que va ser destinat com a cap de l'estació de ferrocarril d'aquest municipi.[1] Allà, va continuar estudiant a l'escola de l'Ateneu Santfeliuenc i, més endavant, va completar la seva formació amb estudis de taquigrafia, mecanografia, comerç, francès i matemàtiques a l'Acadèmia Cots de Barcelona, que li van permetre entrar a treballar com a secretària a la fàbrica Hispano Tèxtil.[2]

Molt aficionada a les arts dramàtiques, l'any 1933 va entrar a formar part del grup de teatre de l'Escola de Declamació Miquel Rojas,[1] col·lectiu que es va mantenir actiu fins a l'any 1938 i que representava obres principalment en els escenaris de l'Ateneu i la Unió Coral de Sant Feliu. Des que va esclatar la guerra el 1936, el grup de teatre va destinar els beneficis de les representacions teatrals que feia a institucions com la Creu Roja o Socors Roig Internacional.[2]

L'any 1938, Ramona Pons va marxar a viure a Madrid amb el seu marit, i més tard, a Irun.[1] En aquesta època s'adona de la discriminació que pateix com a dona i el matrimoni s'acaba separant, de manera que Ramona torna a Sant Feliu de Llobregat amb la seva família. A conseqüència d'aquesta decisió, va estar tres anys sense poder veure la seva filla.[2]

L'any 1975 recupera el contacte amb el món del teatre a través de la Compayia Enric Borràs del Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat, col·lectiu amb el qual va representar obres com Pigmalió, El malalt imaginari, La Mare Coratge i els seus fills o La casa de Bernarda Alba (aquesta última obra van representar-la també al Casal de Catalunya de Buenos Aires).[2][3]

Va ser col·laboradora habitual de les revistes de Sant Feliu de Llobregat Claror, Alba i Va i ve. A la revista Claror hi va escriure entre els anys 1931 i 1935, i en els darrers números va ser responsable de l'editorial. L'any 1932 va publicar-hi un article amb el títol "Els drets de les dones", en el qual exigia més llibertat per a les dones i demanava que la dona no fos una esclava de la llar.[1][4] Arran d'aquest article, Ramona Pons és considerada com la primera dona de Sant Feliu de Llobregat que va demanar la paritat de gènere i el dret de vot de les dones de manera oberta.[2]

Al llarg de la seva vida va versificar multitud d'actes i esdeveniments públics i privats de caràcter cultural de Sant Feliu de Llobregat, entre els quals cal destacar la Tertúlia Literària Martí Dot.[2] Entre 1979 i 1981 va integrar el Consell Municipal de Cultura.[1]

Homenatges[modifica]

Del 10 al 20 de juny de 2021, en el marc de la X Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat, es va exposar la mostra “Ramona Pons, la filla del ferroviari. Fragments poètics”, a l'Ateneu Santfeliuenc organitzada per l’USLA, i en la que es reivindicava la importància de Ramona Pons com a figura cultural de la ciutat.[5]

Obres publicades[modifica]

  • Pons Rosell, Ramona «Vora la font». Amics de l'art i de les lletres [Sant Feliu de Llobregat], núm. 5, octubre 1931, pàg. 7.
  • L'Ajuntament de Sant Feliu va publicar dos poemaris de Ramona Pons:
    • Pons, Ramona. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 
    • Pons, Ramona. Recull de poemes. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2009. 

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «X Setmana de la Poesia - Inauguració exposició: ‘Ramona Pons, la filla del ferroviari. Fragments poètics’». Fet a Sant Feliu, 06-11-2021. [Consulta: 5 març 2024]. «Imatges 7 i 8»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Riba Sanmartí, Caterina. Dones de Sant Feliu de Llobregat. Les altres protagonistes de la història. 1a. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2006, p. 184. 
  3. ↑ Vilar, Agustí. «Vicent Andrés Estellés al Centre». 2022-07-05. [Consulta: 5 març 2024].
  4. ↑ Cabaleiro Manzanedo, Julia. «Escriptura femenina: una veu plural». A: Borderías, Cristina (ed.); Bengoechea, Soledad (coord.). Les Dones i la història al Baix Llobregat. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 57-60. ISBN 978-84-8415-354-2. 
  5. ↑ «Arriba el juny més poètic i musical amb la desena edició de la Setmana de la Poesia». Fet a Sant Feliu, 06-01-2021. [Consulta: 5 març 2024].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramona_Pons_Rosell&oldid=33376074»