José Antonio Ardanza Garro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Antonio Ardanza Garro

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Antonio Ardanza Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata
Elorrio (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 2024 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Gautegiz Arteaga (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata)
Diputat al Parlament Basc
18 desembre 1990 – 30 agost 1994

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
8 gener 1987 – 3 setembre 1990

Circumscripció electoral: Guipúscoa
4t Lehendakari
2 març 1985 – 2 gener 1999
← Carlos Garaikoetxea Urriza – Juan José Ibarretxe Markuartu →
Diputat al Parlament Basc
23 gener 1985 – 1r octubre 1986
← Federico Zabala

Circumscripció electoral: Guipúscoa
2n Diputat General de Gipúscoa
23 maig 1983 – 26 gener 1985
← Javier Aizarna Azula – Imanol Murua →
President Euskaltel
2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Deusto - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, empresari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCaja Laboral, assessor legal (1969–1983) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc (1979–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeGloria Urtiaga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesDamián de Ardanza (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i María de Garro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsAritz Mendiola (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Antonio Ardanza Garro (castellà: José Antonio Ardanza) (Elorrio, 10 de juny de 1941 - Gautegiz Arteaga i Sukarrieta, 8 d'abril de 2024) va ser un polític basc,[1] lehendakari d'Euskadi entre 1985 i 1999.

Primers anys[modifica]

Militant del Partit Nacionalista Basc (PNB), va ser elegit alcalde d'Arrasate (Guipúscoa) en 1979 amb les primeres eleccions municipals després de la restauració de la democràcia en Espanya i, el 1983, president de la Diputació Foral de Guipúscoa.

Lehendakari[modifica]

Després de la dimissió de Carlos Garaikoetxea el 1985 a causa de l'escissió interna del PNB de la qual sortiria Eusko Alkartasuna (EA), va resultar designat pel seu partit president del govern autònom basc, en substitució de Garaikoetxea.[2]

Amb el seu liderat el PNB va poder mantenir l'hegemonia al nacionalisme basc, i va renovar la lehendakaritza formant el primer govern de coalició amb el PSE-PSOE de Txiki Benegas, que havia obtingut més escons però menys vots a les eleccions de 1986,[3] i no va aconseguir el suport de EA i Euskadiko Ezkerra (EE) per elegir Ramón Jáuregui, que es va convertir en vicelehendakari,[4] i la seva pertinença a l'ala moderada i autonomista del Partit Nacionalista Basc va propiciar una perllongada col·laboració entre el PNB i els socialistes bascos. Va impulsar del Pacte d'Ajuria Enea, contra la intervenció i iniciativa de l'esquerra abertzale signat el 1988, en l'època més dura d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA).[5] El PNB, EA i EE van tirar endavant una declaració per la qual el Parlament d'Euskadi proclamava que “el poble basc té dret a l'autodeterminació” el 15 de febrer del 1990,[6] i el 28 d'octubre el PNB va obtenir el triomf a les eleccions al Parlament Basc de 1990 el formant govern amb EA i EE.

En 1991 Ardanza va expulsar del govern a EA per recolzar les mocions en favor de la independència que impulsava Herri Batasuna a alguns ajuntaments,[7] i va incorporar al PSE al govern, amb els que el juny ja havia negociat acords per garantir la governabilitat de les diputacions forals i els principals ajuntaments.[8] El seu conseller de Presidència Joseba Zubia va elaborar l'informe Zubia l'1 de juliol de 1993 que detallava les 53 competències autonòmiques pendents de transferir de l'Estatut de Gernika, i que es va revisar en 1995.[9] El pacte amb els socialistes es va reeditar després de les 1994 amb la incorporació de EA amb dos consellers.

El govern del PSOE no va poder resistir els nombrosos escàndols de corrupció (Roldan, Filesa …), la destapada Guerra bruta del GAL… i el 1996 les eleccions generals van donar com a resultat la victòria per majoria simple del PP, que l'obligava a arribar a acords amb els partits nacionalistes de PNB i CiU. El PNB va donar la investidura com a president del popular José Mª Aznar aconseguint una millora del concert econòmic i la matisació de la política antiterrorista dels populars. Com a resultat, les hisendes dels territoris històrics de la CAB van aconseguir una capacitat normativa i recaptatòria pràcticament plena sobre tots els impostos, excepte l'IVA.

Juan Jose Ibarretxe i Jose Antonio Ardanza a l'Alderdi Eguna de 1998. L'any següent, Ardanza va acabar la seva tercera legislatura com a president i va donar el seu testimoni a Ibarretxe.

Al final del seu govern, poc després de l'execució del regidor popular d'Ermua Miguel Ángel Blanco Garrido per part d'ETA el 13 de juliol de 1997 que havia generat una gran indignació a la societat espanyola, que es llançà massivament als carrers de les principals ciutats espanyoles exigint justícia i la recerca d'una solució final al problema, el 20 de novembre l'organització declarà la primera treva parcial de la seva història per als funcionaris de presons, però les discrepàncies entre els signants del Pacte d'Ajuria Enea i la dificultat d'aconseguir la pau, van fer esllanguir el pacte i el febrer de 1998, Ardanza va promoure un nou pla de pau, conegut popularment com a Pla Ardanza, que pretenia impulsar un diàleg sense límits entre els partits bascos aliens a l'activitat violenta, a la recerca d'un nou consens respecte del marc jurídic del País Basc, que fou rebutjat per PP i PSOE.[10] Els consellers socialistes van dimitir el 3 de juliol de 1998 pel rebuig del PNB a la proposta socialista per incloure l'acatament de la Constitució per part dels diputats electes.[11]

La il·legalització de l'esquerra abertzale[modifica]

El juny de 1998 el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional d'Espanya va emprendre el Sumari 18/98, una persecució de l'«entramat d'ETA» sota la consigna de todo es ETA, amb què perseguia la desarticulació de persones i entitats que es considerava que donaven suport econòmic o difonien les directrius estratègiques de l'organització armada.[12] La vista va durar setze mesos i va ser la més llarga celebrada fins aquell moment contra l'independentisme basc i va consolidar la concepció de l'existència d'un «terrorisme sense armes o terrorisme pacífic»[13] sense una sola referència a atemptats, ni a armes o explosius, ni a actuacions violentes de cap tipus.[14] Vuit empreses privades i l'Alfabetatze eta Euskalduntze Koordinakundea, l'associació per l'ensenyament de l'èuscar, van ser intervingudes judicialment, s'il·legalitzaren les entitats polítiques Koordinadora Abertzale Sozialista, Ekin i Xaki, i es clausuraren dos mitjans de comunicació, el diari Egin i l'emissora Egin Irratia. També va ser detingut el periodista Pepe Rei i va ser clausurada la revista Ardi Beltza, sota l'acusació que l'activitat de la revista era facilitar la selecció d'objectius per a ETA.[13]

Pacte de Lizarra[modifica]

Després de les converses entre ETA, el PNB i EA l'agost de 1998,[15] no serà fins al 16 de setembre quan ETA anunci una treva total, indefinida i sense condicions que començaria al cap de dos dies, el 18 de setembre, responent al document signat per PNB, Herri Batasuna, Eusko Alkartasuna, Ezker Batua-Berdeak, el sindicat LAB, i altres organitzacions, conegut com el Pacte de Lizarra.[16]

Després de la lehendakaritza[modifica]

Els cinc lehendakaris vius (Ardanza, López, Urkullu, Ibarretxe i Garaikoetxea) celebraven el 80è aniversari del primer govern basc de 1936

Les eleccions al Parlament Basc se celebraren el 25 d'octubre de 1998. El 2 de gener de 1999 el va succeir Juan José Ibarretxe, qui havia sigut el seu vicelehendakari i havia estat el candidat del PNB. Després de retirar-se de la política va presidir la companyia basca de telecomunicacions Euskaltel fins al 2011. Va morir el 8 d'abril de 2024 al seu domicili de Gautegiz-Arteaga després d'una llarga malaltia.

Referències[modifica]

  1. ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 599. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. ↑ Berto Sagrera. «Mor José Antonio Ardanza, històric lehendakari del PNB, a 82 anys». El Nacional, 08-04-2024. [Consulta: 8 abril 2024].
  3. ↑ M. Vázquez. «El primer pacto de legislatura entre PNV y PSE cumple hoy 25 años» (en castellà). Deia, 19-01-2010. [Consulta: 8 abril 2024].
  4. ↑ Isabel C. Martinez. «El manoseado precedente de 1986» (en castellà). El Pais, 19-04-2009. [Consulta: 8 abril 2024].
  5. ↑ Berto Sagrera. «Mor José Antonio Ardanza, històric lehendakari del PNB, a 82 anys». El Nacional, 08-04-2024. [Consulta: 8 abril 2024].
  6. ↑ Mikel Segovia. «Euskadi, décadas de resoluciones de 'autodeterminación'... sin desobediencia» (en castellà). El Independiente, 24-10-2019. [Consulta: 8 abril 2024].
  7. ↑ Pedro Gorospe. «Ardanza avisa a EA que quedará fuera del Gobierno vasco si apoya la independencia» (en castellà). El Pais, 11-09-1991. [Consulta: 8 abril 2024].
  8. ↑ «Así fueron los doce años de coalición entre el PNV y PSE» (en castellà). Libertad Digital, 20-11-2016. [Consulta: 8 abril 2024].
  9. ↑ «Las transferencias pendientes» (en castellà). El Correo, 25-10-2009. [Consulta: 8 abril 2024].
  10. ↑ «El Pacto de Ajuria Enea rechaza el plan de paz del Ardanza y entra en «vía muerta»» (en castellà). El Mundo, 18-03-1998. [Consulta: 8 abril 2024].
  11. ↑ «12 urte elkar ulertzen: EAJ-PSE koalizio formulari errepaso historikoa» (en basc). EITB, 20-11-2016. [Consulta: 8 abril 2024].
  12. ↑ Bizkarguenaga, Iker. «El 18/98 baja el telón dejando dolor pero sin lograr su objetivo» (en castellà). Gara, 05-01-2018. [Consulta: 28 gener 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 Salellas, Benet. Jo acuso. La defensa en judicis polítics. Lleida: Pagès Editors, 2018, p. 30-35. ISBN 978-84-1303-043-2. 
  14. ↑ Gil Matamala, Agustí. «El que més sorprèn. macrojudici 18/98», 31-12-2005. [Consulta: 28 gener 2023].
  15. ↑ «ETA, PNV Y EA: los documentos» (en castellà). El Mundo.
  16. ↑ «¿Qué fue el Acuerdo de Lizarra-Garazi?» (en castellà). Txalaparta, 12-09-2018. [Consulta: 8 abril 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Antonio Ardanza Garro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Antonio_Ardanza_Garro&oldid=33391390»