Premi Hugo a la millor novel·la

Premi Hugo a la millor novel·la
Tipus	tipus de premi
Vigència	1953 -
Conferit per	World Science Fiction Society
Guanyador	Alfred Bester, Per l'obra The Demolished Man (1953); Frank Riley, Per l'obra They'd Rather Be Right (1955); Mark Clifton, Per l'obra They'd Rather Be Right (1955); Robert A. Heinlein, Per l'obra Double Star (1956); Fritz Leiber, Per l'obra The Big Time (1958); James Blish, Per l'obra A Case of Conscience (en) (1959); Robert A. Heinlein, Per l'obra Starship Troopers (1960); Walter M. Miller, Per l'obra A Canticle for Leibowitz (en) (1961); Robert A. Heinlein, Per l'obra Stranger in a Strange Land (en) (1962); Philip K. Dick, Per l'obra The Man in the High Castle (en) (1963); Clifford D. Simak, Per l'obra Way Station (1964); Fritz Leiber, Per l'obra The Wanderer (en) (1965); Roger Zelazny, Per l'obra This Immortal (en) (1966); Frank Herbert, Per l'obra Duna (1966); Robert A. Heinlein, Per l'obra The Moon Is a Harsh Mistress (en) (1967); Roger Zelazny, Per l'obra Lord of Light (en) (1968); John Brunner, Per l'obra Stand on Zanzibar (en) (1969); Ursula K. Le Guin, Per l'obra La mà esquerra de la foscor (1970); Larry Niven, Per l'obra Ringworld (en) (1971); Philip José Farmer, Per l'obra To Your Scattered Bodies Go (en) (1972); Isaac Asimov, Per l'obra Fins i tot els déus (1973); Arthur C. Clarke, Per l'obra Rendezvous with Rama (1974); Ursula K. Le Guin, Per l'obra Els Desposseïts (1975); Joe Haldeman, Per l'obra The Forever War (en) (1976); Kate Wilhelm, Per l'obra Where Late the Sweet Birds Sang (en) (1977); Frederik Pohl, Per l'obra Gateway (en) (1978); Vonda N. McIntyre, Per l'obra Dreamsnake (1979); Arthur C. Clarke, Per l'obra The Fountains of Paradise (1980); Joan D. Vinge, Per l'obra The Snow Queen (en) (1981); C. J. Cherryh, Per l'obra Downbelow Station (en) (1982); Isaac Asimov, Per l'obra Els límits de la Fundació (1983); David Brin, Per l'obra Startide Rising (en) (1984); William Gibson, Per l'obra Neuromàntic (1985); Orson Scott Card, Per l'obra El joc de l'Ender (1986); Orson Scott Card, Per l'obra Speaker for the Dead (1987); David Brin, Per l'obra The Uplift War (en) (1988); C. J. Cherryh, Per l'obra Cyteen (en) (1989); Dan Simmons, Per l'obra Hyperion (en) (1990); Lois McMaster Bujold, Per l'obra The Vor Game (en) (1991); Lois McMaster Bujold, Per l'obra Barrayar (en) (1992); Vernor Vinge, Per l'obra Un foc sobre l'abisme (1993); Connie Willis, Per l'obra Doomsday Book (en) (1993); Kim Stanley Robinson, Per l'obra Green Mars (en) (1994); Lois McMaster Bujold, Per l'obra Mirror Dance (en) (1995); Neal Stephenson, Per l'obra The Diamond Age (en) (1996); Kim Stanley Robinson, Per l'obra Blue Mars (en) (1997); Joe Haldeman, Per l'obra Forever Peace (en) (1998); Connie Willis, Per l'obra To Say Nothing of the Dog (en) (1999); Vernor Vinge, Per l'obra Una profunditat al cel (2000); Joanne Rowling, Per l'obra Harry Potter i el calze de foc (2001); Neil Gaiman, Per l'obra American Gods (2002); Robert J. Sawyer, Per l'obra Hominids (en) (2003); Lois McMaster Bujold, Per l'obra Paladin of Souls (en) (2004); Susanna Clarke, Per l'obra Jonathan Strange & Mr Norrell (en) (2005); Robert Charles Wilson, Per l'obra Spin (en) (2006); Vernor Vinge, Per l'obra Més enllà de l'arc de Sant Martí (2007); Michael Chabon, Per l'obra The Yiddish Policemen's Union (en) (2008); Neil Gaiman, Per l'obra El llibre del cementiri (2009); China Miéville, Per l'obra The City & the City (en) (2010); Paolo Bacigalupi, Per l'obra The Windup Girl (2010); Connie Willis, Per l'obra Blackout/All Clear (en) (2011); Jo Walton, Per l'obra Among Others (en) (2012); John Scalzi, Per l'obra Redshirts (en) (2013); Ann Leckie, Per l'obra Ancillary Justice (en) (2014); Liu Cixin, Per l'obra El problema dels tres cossos (2015); N. K. Jemisin, Per l'obra The Fifth Season (2016); N. K. Jemisin, Per l'obra The Obelisk Gate (en) (2017); N. K. Jemisin, Per l'obra The Stone Sky (en) (2018); Mary Robinette Kowal, Per l'obra The Calculating Stars (en) (2019); Arkady Martine, Per l'obra A Memory Called Empire (en) (2020); Martha Wells, Per l'obra Network Effect (en) (2021); Arkady Martine, Per l'obra A Desolation Called Peace (en) (2022); Ursula Vernon, Per l'obra Nettle & Bone (en) (2023)
Lloc web	thehugoawards.org

El Premi Hugo a la millor novel·la és un dels Premis Hugo atorgat cada any a novel·les de ciència-ficció o fantasia publicades en anglès o traduïdes l'any anterior. Aquest premi és per a escrits de més de 40.000 paraules, d'altres premis Hugo s'atorguen a novel·les curtes, relats i relats curts.^[1]^[2]

Aquest premi s'ha atorgat anualment des del 1953, excepte el 1954 i el 1957 per la World Science Fiction Society. A més d'aquests premis, i a partir del 1966 s'han atorgat els premis Restrospective Hugo (Hugo retrospectiu) pels anteriors 50, 75 o 100 anys anteriors. Fins al 2018, s'han atorgat premis retrospectius pels anys 1939, 1941, 1943, 1946, 1951 i 1954.^[3]

Els nomenats i premiats son escollits pels membres de la convenció anual Worldcon. La forma de votació és en forma de segona volta continua amb sis nomenats. Les novel·les nomenades són les sis més votades durant l'any pels membres sense cap límit en el nombre de nomenats. Des del 1959 es reconeix als sis candidats seleccionats.^[4] Les votacions es fan de gener a març, i les votacions a les sis novel·les candidates es fa aproximadament d'abril fins a juliol, depenent de quan se celebra la convenció, que acostuma a ser al setembre i a un lloc diferent del món cada any.^[5]^[6]^[7]

Durant els 70 anys de premi, s'han nomenat 145 autors, 48 han guanyat, incloent-hi empats, coautors i "retro hugos". Robert A. Heinlein és l'autor que més premis i nominacions a l'Hugo a la millor novel·la ha rebut, amb 5 premis (incloent un "retro hugo") i 12 nominacions. Lois McMaster Bujold ha rebut 4 premis i 10 nominacions. Els altres autors que n'han guanyat més de 2 son Isaac Asimov, Connie Willis i Vernor Vinge que l'han guanyat 3 cops. Deu autors han rebut dos cops el premi. Tres autors han guanyat el premi en anys consecutius: Orson Scott Card (1986, 1987), Lois McMaster Bujold (1991, 1992) i N. K. Jemisin (2016, 2017).

Guanyadors[modifica]

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Guanyador	Any	Obra
Joanne Rowling	2001	Harry Potter i el calze de foc
Paolo Bacigalupi	2010	The Windup Girl
Frank Herbert	1966	Duna
Ray Bradbury	1954	Fahrenheit 451
C. J. Cherryh	1989	Cyteen
Isaac Asimov	1973	Fins i tot els déus
Clifford D. Simak	1964	Way Station
Neil Gaiman	2002	American Gods
Ursula K. Le Guin	1975	Els Desposseïts
Vernor Vinge	2007	Més enllà de l'arc de Sant Martí
Robert A. Heinlein	1960	Starship Troopers
Neal Stephenson	1996	The Diamond Age
James Blish	1959	A Case of Conscience
Vonda N. McIntyre	1979	Dreamsnake
Michael Chabon	2008	The Yiddish Policemen's Union
Liu Cixin	2015	El problema dels tres cossos
Frederik Pohl	1978	Gateway
William Gibson	1985	Neuromàntic
Roger Zelazny	1968	Lord of Light
Arthur C. Clarke	1974	Rendezvous with Rama
Philip K. Dick	1963	The Man in the High Castle
Joan D. Vinge	1981	The Snow Queen
Arthur C. Clarke	1980	The Fountains of Paradise
Orson Scott Card	1986	El joc de l'Ender
Robert A. Heinlein	1962	Stranger in a Strange Land
Isaac Asimov	1983	Els límits de la Fundació
Lois McMaster Bujold	2004	Paladin of Souls
Robert A. Heinlein	1956	Double Star
Neil Gaiman	2009	El llibre del cementiri
Robert A. Heinlein	1967	The Moon Is a Harsh Mistress
John Brunner	1969	Stand on Zanzibar
Susanna Clarke	2005	Jonathan Strange & Mr Norrell
Larry Niven	1971	Ringworld
Walter M. Miller	1961	A Canticle for Leibowitz
C. J. Cherryh	1982	Downbelow Station
Dan Simmons	1990	Hyperion
Ursula K. Le Guin	1970	La mà esquerra de la foscor
Jo Walton	2012	Among Others
Orson Scott Card	1987	Speaker for the Dead
Vernor Vinge	2000	Una profunditat al cel
Robert Charles Wilson	2006	Spin
Alfred Bester	1953	The Demolished Man
David Brin	1984	Startide Rising
Lois McMaster Bujold	1992	Barrayar
Philip José Farmer	1972	To Your Scattered Bodies Go
David Brin	1988	The Uplift War
Roger Zelazny	1966	This Immortal
Connie Willis	1993	Doomsday Book
Connie Willis	1999	To Say Nothing of the Dog
Lois McMaster Bujold	1991 1995	Mirror Dance
Connie Willis	2011	Blackout/All Clear
Kate Wilhelm	1977	Where Late the Sweet Birds Sang
Fritz Leiber	1958	The Big Time
Fritz Leiber	1965	The Wanderer
Kim Stanley Robinson	1997	Blue Mars
Kim Stanley Robinson	1994	Green Mars
China Miéville	2010	The City & the City
Mark Clifton Frank Riley	1955	They'd Rather Be Right
Lois McMaster Bujold	1991 1995	The Vor Game
Joe Haldeman	1976	The Forever War
John Scalzi	2013	Redshirts
Joe Haldeman	1998	Forever Peace
Ann Leckie	2014	Ancillary Justice
Robert J. Sawyer	2003	Hominids
N. K. Jemisin	2016	The Fifth Season
N. K. Jemisin	2017	The Obelisk Gate
N. K. Jemisin	2018	The Stone Sky
Vernor Vinge	1993	Un foc sobre l'abisme
Mary Robinette Kowal	2019	The Calculating Stars
Arkady Martine	2020	A Memory Called Empire
Martha Wells	2021	Network Effect
Arkady Martine	2022	A Desolation Called Peace
Ursula Vernon	2023	Nettle & Bone

Fi de la llista autogenerada.

Referències[modifica]

↑ Jordison, Sam. «An international contest we can win» (en anglès), 07-08-2008. [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «http://www.litro.co.uk/index.php/2010/04/20/hugo-awards-announced/ WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «The Locus Index to SF Awards: About the Retro Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «http://www.thehugoawards.org/hugo-faq/ WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Introduction» (en anglès). The Hugo Awards, 18-07-2007.
↑ «The Locus Index to SF Awards: About the Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «Worldcon» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].

[1] Jordison, Sam. «An international contest we can win» (en anglès), 07-08-2008. [Consulta: 8 agost 2018].

[2] «http://www.litro.co.uk/index.php/2010/04/20/hugo-awards-announced/ WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].^{[Enllaç no actiu]}

[3] «The Locus Index to SF Awards: About the Retro Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].

[4] «http://www.thehugoawards.org/hugo-faq/ WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].^{[Enllaç no actiu]}

[5] «Introduction» (en anglès). The Hugo Awards, 18-07-2007.

[6] «The Locus Index to SF Awards: About the Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].

[7] «Worldcon» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]