Julio Alcaide Inchausti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulio Alcaide Inchausti
Biografia
Naixement18 gener 1921 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 2013 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director general
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia, estadística i econometria Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióestadístic, economista, escriptor científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBanco de Bilbao
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Organització Sindical Espanyola
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria
Ministeri d'Economia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Julio Alcaide Inchausti (Cadis, 18 de gener de 1921 - Madrid, 7 d'octubre de 2013) va ser un estadístic, economista i professor,[nota 1] considerat per molts pare de l'estadística moderna espanyola.[1][2][3][4]

Biografia[modifica]

Encara que gadità de naixement, va passar la seva infància en la localitat cordovesa d'Hinojosa del Duque, on van néixer tots els seus germans.[4] Graduat com a intendent mercantil en Madrid, aviat es va incorporar als incipients serveis estadístics de l'administració, a través del creat pel Sindicat Vertical.[4] En aquests primers anys va participar activament en l'elaboració dels primers suports per fer estudis analítics i treball en l'elaboració de la primera estructura de la comptabilitat nacional. A mitjan dècada de 1960, va abandonar l'àmbit públic per incorporar-se al servei d'estudis del Banco de Bilbao (després Banco Bilbao Vizcaya i Fundació BBVA),[5][4] el primer a Espanya que va començar a oferir dades estadístiques sobre renda nacional i distribució territorial de la mateixa, treballs que durant els successius anys fins a ben avançada la dècada de 1980 van ser referència per al coneixement de l'evolució de l'economia espanyola. La seva vinculació amb l'entitat financera va durar fins a mitjans dels anys 1990.[4][5][2]

De la mà d'Enrique Fuentes Quintana, es va incorporar a treballar en la fundació que agrupava a les caixes d'estalvis.[3] Més tard, en la Transició democràtica, quan Fuentes Quintana va ser nomenat per a vicepresident del Govern i ministre d'Economia i Hisenda, Alcaide el va seguir com a director general de Planificació (1977-1978), anys en els quals es forja la més notable reforma del sistema tributari espanyol contemporani amb l'aparició de l'impost sobre la renda de les persones físiques.[4] En 1995 es va incorporar al Grup d'Experts de Previsió Econòmica (GEPE), format per assessorar al ministeri d'Economia en l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat. La seva filla Carmen Alcaide Guindo va ser presidenta de l'Institut Nacional d'Estadística de 2000 a 2008, durant l'últim mandat com a president del govern espanyol de José María Aznar i el primer de José Luis Rodríguez Zapatero.[1]

En 1991 fou guardonat amb el Premi Rei Jaume I d'Economia junt amb el catedràtic Antoni Espasa Terrades[1] i en 2010 amb el Premi «Bernardo y Antonio de Ulloa» a la Innovació i Recerca Econòmica de l'Escola Andalusa d'Economia. Estava en possessió de la Medalla d'Andalusia i tenia el títol de Fill Predilecte de Cadis.[6] Va ser membre de l'Alt Consell Consultiu en Recerca, Desenvolupament i Innovació de la Presidència de la Generalitat Valenciana.[2]

Obres[modifica]

Va ser autor de nombrosos article en publicacions especialitzades —en especial a Papeles de Economía Española i Cuadernos de Información Económica— i va col·laborar en diferents obres col·lectives. D'entre els seus llibres, destaquen:

  • Alcaide Inchausti, Julio; Fuentes Quintana, Enrique De peores hemos salido: una aproximación a nuestra historia económica más reciente. Madrid: Mercado, 1993. ISBN 84-604-6390-7. 
  • —; Cuervo García, Álvaro; Cuadrado Roura, Juan R. Asturias: de una economía de transferencias a una economía productivaInstituto de Estudios Económicos. ISBN 84-88533-39-X. 
  • —. Fundación BBVA. Evolución económica de las regiones y provincias españolas en el siglo XX, 2003. ISBN 84-95163-81-0. 

Notes[modifica]

  1. En algunes publicacions se'l considera «catedràtic universitari», confonent-lo amb la biografia del seu germà gran, Ángel Alcaide Inchausti, que sí va ser catedràtic d'Econometria i Mètodes Estadístics, les mateixes matèries en les quals Julio va desenvolupar el seu treball. A tots dos germans, els pares pretenien donar-los formació universitària, però la Guerra Civil va truncar tots els plans. En finalitzar el conflicte, les dificultats econòmiques solament van permetre a la família donar formació superior a un d'ells, el gran, Ángel. Julio aconseguiria treure el títol de professor i intendent mercantil a Madrid després d'examinar-se per lliure tots els cursos, excepte en un en què va poder matricular-se. No obstant les circumstàncies, va ser un autodidacta que va acabar per aprendre economia i estadística i ensenyar-la als altres des de les seves publicacions, treball i conferències.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Fallece Julio Alcaide Inchausti, padre de la estadística española». Diari ABC, 07-10-2013 [Consulta: 2 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Julio Alcaide Inchausti, al servicio de los economistas españoles». Economistas. Consejo general de Economistas, 20, octubre 2014, p. 48-55. ISSN: 1889-8505 [Consulta: 2 octubre 2015].
  3. 3,0 3,1 «Julio Alcaide». El Periódico del Mediterráneo, 15-01-2004 [Consulta: 2 octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 José Luis García Delgado «Julio Alcaide, nuestro estadístico de guardia». El País, 09-10-2013 [Consulta: 2 octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 «Reseña de Julio Alcaide Inchausti». Fundación BBVA, s/f. [Consulta: 2 octubre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-03-26. [Consulta: 17 juliol 2016].
  6. «La Aicia y el investigador Julio Alcaide obtienen los premios Bernardo y Antonio de Ulloa para investigadores», 04-11-2010. [Consulta: 2 octubre 2015].