Josep Pratmarsó i Parera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1913  Barcelona |
| Mort | 1985 (71/72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
Josep Pratmarsó i Parera (Barcelona, 1913-1985), més conegut com a Pepe Pratmarsó, va ser un destacat arquitecte i humanista català cofundador del prestigiós Grup R, germà de l'enginyer, caçador i esportista Lluís Pratmarsó i Parera.
De la seva obra sobretot destaquen les cases unifamiliars que va construir a la Costa Brava, com la Casa Cantarell (1962) a Sa Riera o la casa Mas Vidal (1958) i el Mas Garbà (1959) a Vall-llobrega.[1][2] La seva vinculació familiar amb Centelles i el fet que esdevingués arquitecte municipal d'aquest poble entre els anys 1953 i 1959, va fer que en el mateix també es desenvolupessin exemples destacats de la seva obra com ara la Casa Aguilar.
Entre 1944 i 1961 va exercir el càrrec d'arquitecte municipal a Terrassa, projectant més obra pública per les necessitats que hi havia d’urbanitzar, construir nous habitatges i equipaments, escoles, la primera gran Zona Esportiva Municipal, els jutjats del carrer Baldrich, l’escorxador de la carretera de Montcada i les restauracions del Castell cartoixa de Vallparadís, la Sala del Tinellet i el claustre.[3]
Va ser president del Cercle Artístic de Sant Lluc entre els anys 1968 i 1977.[4]
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu texts en català sobre Josep Pratmarsó i Parera a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Pàgina del Cercle Artístic de Sant Lluc Arxivat 2019-01-23 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- Marchi, Maria Bàrbara. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d'una institució referent per a la cultura barcelonina, 2011. ISBN 978-84-694-4099-5.
Referències[modifica]
- ↑ «Mas Vidal i Casa Cantarell». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, 1982.
- ↑ «Josep Pratmarsó i Parera». Arquitectura Catalana.
- ↑ «L’empremta de l’arquitecte municipal Josep Pratmarsó». Diari de Terrassa.
- ↑ «Josep Pratmarsó i Parera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.