Agsartan II de Kakhètia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAgsartan II de Kakhètia
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1106 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCiríac IV de Kakhètia Modifica el valor a Wikidata

Agsartan II de Kakhètia (en georgià: აღსართან II) fou el darrer rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1102 a 1105.

Agsartan II era el nebot (fill del seu germà) o el fill propi i successor de Ciríac IV de Kakhètia.[1][2]

La Crònica georgiana el presenta com un « home que no tenia cap qualitat reial, maliciós, impiu, no menys injust que ignorant». Tres didebuls (« senyors ») d'Herètia, Arixian, Baram i el seu oncle maternal Kawthar fill de Baram, el van capturar i el van lliurar al rei David IV de Geòrgia.

El sultà seljúcida es va inquietar per la pèrdua d'aquest estat vassall i va demanar a l'emir de Gandja d'intervenir. El 1105, David IV va assolir una victòria sobre l'exèrcit turc prop de Ertsukhi, el que va posar final a la independència de la Kakhètia. La sort ulterior d'Agsartan II és desconeguda.[3]

Notes i referències[modifica]

  1. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie de l'Antiquité au XIXe siècle, Saint-Pétersbourg, 1848-1858, p. 354.
  2. Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 354, note 1 : « Aghsartan II était le propre fils de Kwiriké IV suivant Vakhoust ».
  3. Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan, 1997, 335 p. (ISBN 2-7384-6186-7, présentació en línia Arxivat 2007-07-05 at Archive.is), p. 118-119 .

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X), p. 419 .
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie de l'Antiquité au XIXe siècle, Saint-Pétersbourg, 1848-1858, p. 354-356.
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 129 i 569.