Fonamentalisme mormó
El fonamentalisme mormó és una creença en la validesa de determinats aspectes fonamentals del mormonisme com es va ensenyar i practicar al segle xix, particularment durant les administracions de Joseph Smith, Brigham Young, i John Taylor, els primers tres presidents de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, (IJSUD). Els fonamentalistes mormons busquen defensar els principis i pràctiques que ja no són sostinguts pels membres de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. El principi més associat amb el fonamentalisme mormó és el matrimoni plural, una forma de poligàmia ensenyada per primera vegada en el moviment dels sants dels darrers dies pel fundador del moviment, el profeta Joseph Smith. Un segon principi estretament associat és el de lOrdre Unida, una forma de comunalisme igualitari. Els fonamentalistes mormons creuen que aquests i altres principis van ser erròniament abandonats o canviats per la IJSUD en els seus esforços per reconciliar-se amb la societat nord-americana dominant. Avui dia, la IJSUD excomunica qualsevol dels seus membres que practiqui el matrimoni plural o que altrament s'associï estretament amb les pràctiques dels fonamentalistes mormons. No hi ha una autoritat única acceptada per tots els fonamentalistes mormons; Els punts de vista i les pràctiques dels grups individuals varien. Els fonamentalistes han format nombroses sectes petites, sovint dins de comunitats cohesives i aïllades a l'oest dels Estats Units, l'oest de Canadà i el nord de Mèxic. Diverses fonts han afirmat que hi ha fins a 60.000 fonamentalistes mormons als Estats Units, i menys de la meitat viuen a llars polígams.[1][2] Tot i això, altres han suggerit que hi pot haver només 20.000 fonamentalistes mormons amb només de 8.000 a 15.000 practicant la poligàmia.[3][4] Entre els fundadors de denominacions fonamentalistes mormones cal assenyalar: Lorin C. Woolley, John Y. Barlow, Joseph W. Musser, Leroy S. Johnson, Rulon C. Allred, Elden Kingston i Joel LeBaron. Els grups fonamentalistes mormons més grans són l'Església fonamentalista de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies i els Germans Apostòlics Units.
Bibliografia[modifica]
- Cardell K. Jacobson; Lara Burton. Modern Polygamy in the United States: Historical, Cultural and Legal Issues (en anglès americà). Nueva York: Oxford University Press, 2011, p. 368. ISBN 978-0-19-974637-8. OCLC 466084007.
- Bringhurst, Newell; Foster. The Persistence of Polygamy: Joseph Smith and the Origins of Mormon Polygamy (en anglès americà). 1. Independence (Missouri): John Whitmer Books, 2010, p. 322. ISBN 978-1-934901-13-7. OCLC 728666005.
- Bringhurst, Newell; Foster; Hardy. The Persistence of Polygamy: From Joseph Smith's Martyrdom to the First Manifesto, 1844-1890 (en anglès americà). 2. Independence (Missouri): John Whitmer Books, 2013, p. 372. ISBN 978-1-934901-14-4. OCLC 874165313.
- Hamer, Newell. Scattering the Saints: Schism within Mormonism (en anglès americà). Independence (Missouri): John Whitmer Books, 2007, p. 347. ISBN 978-1-934901-02-1. OCLC 225910256.
Referències[modifica]
- ↑ Sonntag Bradley, Martha «Polygamy-Practicing Mormons» (en anglès americà). Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia. J. Gordon Melton y Martin Baumann, 3, 2002, pàg. 1023–1024.
- ↑ Driggs, Ken «Twentieth-Century Polygamy and Fundamentalist Mormons in Southern Utah» (en anglès americà). Dialogue: A Journal of Mormon Thought, 1991, pàg. 46–47.
- ↑ Altman, Irwin «Polygamous Family Life: The Case of Contemporary Mormon Fundamentalists» (en anglès americà). Utah Law Review, 1996, pàg. 369.
- ↑ Eliot Smith, Stephen. Escuela de Derecho Harvard. The Mormon Question Revisited: Anti-Polygamy Laws and the Free Exercise Clause thesis (en anglès americà), 2005.