Usuari:HectorViki/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de HectorViki. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Els Uelhs deth Joeu[1][2][3][4][5] (Val d'Aran, Catalunya) son part d'un dels fenomens càrstics mes interessant de la serralada dels Pirineus. El fenomen comença a la Vals de l'Éssera(Aragó), a 2.074 m d'altitud, molt a prop del graciar de l'Aneto, on el riu Éssera desapareix sota terra l'anomenat Forat d'Aiguallut. Les aigües apareixent de nou als Uelhs deth Joeu, una espectacular cascada aranesa de més de 50 hm3 anuals que desembossa les seves aigües al riu Joèu. La surgència esta situada a l'Artiga de Lin a uns 3.6 km de distancia en línia recta del Forat d'Aiguallut, a 1.658 m d'altitud. Finalment les aigües desemboquen al riu Garona, és a dir, a l'oceà Atlàntic, i no a la Mar Mediterrània a través del riu Ebre, com fan les aigües no infiltrades de l'Éssera.
Geologia[modifica]
Els treballs de l'enginyer Tiburzio Spannochi l'any 1595 son les primeres referències documentades sobre l'aqüífer del riu Joeu. Amb molta intuïció però d'una manera molt encertada, va concluir que les aigües de l'engolidor de Aiguallut alimenten sota terra a la surgència Uelhs deth Joeu. Quasi 200 anys desprès, l'any 1789, es publiquen els primers treballs de Louis Ramond de Carbonnières qui desprès d'una exploració per el màssic de Maladetas relaciona el Forat d'Aiguallut amb la surgència del Uelhs deth Joeu. Un segle desprès, Font i Sagué en el seu Catàlech espeleològich de Catalunya[6] (1897) cita l'Embut del Jueu, com un avenc on es precipita el riu Jueu i que mitjançant un recorregut subterrani d'un quilòmetre, reapareix a la Gola del Jueu (Uelhs deth Joeu). També al llibre de l'enginyer Josep Reig i Palau titulat El Valle de Aran[7] (1895) es recopila molta informació i estudis referents aquesta hipòtesis. Quan Josep Reig i Palau escriu referent a la Gola del Jueu (Uelhs deth Joeu) fa una descripció molt ajustada a la realitat. Aquesta hipòtesis va a ser completament acceptada fins que Norbert Casteret, l'estiu de 1936, va demostrar per coloració la relació del Forau d'Aiguallut amb els Uelhs deth Joueu. Per l'experiment van caldre 60 kg de fluoresceïna que desprès de ser abocada al Forat de Aiguallut va aconseguir la coloració del riu Joeu i de tota la Garona fins i tot mes enllà de la frontera amb França. La proba va ser espectacular e irrefutable donant per tancada qualsevol polèmica.
Referències[modifica]
- ↑ Verfasser, Kleinsmiede, Willem Frederik Jan. Geology of the Valle de Arán. Ijdo, 1960.
- ↑ Freixes, A.; Monterde, M.; Ramoneda, J. Tracer tests in the Joèu karstic system (Aran Valley, Central Pyrenees, NE Spain). CRC Press, 2020-08-26, p. 219–225.
- ↑ Jaume., Bordonau i Ibern,. Estudi geomorfològic del sector sudoccidental de la Vall d'Aran : l'evolució quaternària de les valls dels rius Joeu i Nere, 1985.
- ↑ Antoni., Freixes i Perich,. Els aqüífers càrstics dels Pirineus de Catalunya : Interès estratègic i sostenibilitat, 2014.
- ↑ author., Freixes i Perich, Antoni,. Els aqüífers càrstics dels Pirineus de Catalunya : Interès estratègic i sostenibilitat. ISBN 978-84-09-19329-5.
- ↑ 1874-1910., Font i Sagué, Norbert,. Catàlech espeleològich de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya, 1897.
- ↑ Josep, Reig i Palau,. El Valle de Arán. Grabado y Estampado por J. Thomas & Ca, 1895.