Kristoffer Nyrop

Kristoffer Nyrop
	;
Biografia
Naixement	11 gener 1858 ; Copenhaguen (Dinamarca)
Mort	13 abril 1931 (73 anys); Copenhaguen (Dinamarca)
Sepultura	Solbjerg Park Cemetery (en)
Activitat
Ocupació	filòleg, professor d'universitat, romanista
Ocupador	Universitat de Copenhaguen
Membre de	Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1926–); Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1922–1931); Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1920–1931); Accademia della Crusca ; Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres ; Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg ; Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats
Família
Cònjuge	Margrethe Nyrop (en) (1888–)
Pare	Camillus Nyrop
Germans	Camillus Nyrop
	Premis (1926) membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica; (1917) Premi Saintour ;

Kristoffer Nyrop (Copenhague, 11 de gener de 1858 - Copenhague, 13 d'abril de 1931) fou un romanista danès.

Vida[modifica]

Nyrop feu els seus estudis de literatura francesa a Copenhague, contra l'opinió d'una família luterana profundament religiosa que dubtava de la viabilitat de dedicar la vida a l'estudi d'una literatura que considerava de moralitat dubtosa. Amplià els estudis a París (amb Paul Meyer i de Gaston Paris) i posteriorment feu estades a Suïssa, França i Itàlia. El 1878 va publicar el seu primer article científic amb només 20 anys. El 1886 defensà la seva tesi doctoral sota la direcció de Vilhelm Thomsen intitulada Adjektivernes Kønsbøjning i de romanske Sprog. De 1894 a 1928 fou el successor de Thor Sundby (1830-1894) com a professor de llengua i de literatura franceses a la Universitat de Copenhague.

Apassionat per les llengües romàniques, va publicar primer una sèrie d'antologies, Lectures françaises (1890-1891), La Espana moderna (1892), Prose e pœsie italiane (1898) i s'interessà també pel romanès i per l'occità. Malgrat que el seu interès principal foren les llengües romàniques i les seves literatures, també publicà sobre el món nòrdic i, concretament, redactà nombrosos articles sobre el folklore, la història cultural i l'etimologia de les llengües nòrdiques.

La seva salut fou, però, precària. Molt aviat quedà paralitzat del braç dret, i perdé la vista l'any 1905 però, ajudat per la seva prodigiosa memòria, va continuar la seva recerca gràcies a un equip d'ajudants on hi havia els seus estudiants, els seus col·legues i els seus amics, que escrivien el que ell els dictava.

El 1912 fou elegit membre corresponent de l'Académie des inscriptions et belles-lettres i el 1920 membre de ple dret; el 1922 l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique el nomenà membre estranger. El primer tom de la seva Histoire générale de la langue française, dedicat a la fonètica històrica, meresqué el premi Diez i el premi Saintour de l'Académie Française.

A més del seu treball científic, tingué una posició compromesa sobre qüestions del seu temps. Durant la Primera Guerra Mundial no va deixar de denunciar l'imperialisme alemany.

La gramàtica històrica francesa[modifica]

L'obra més important de Nyrop és la seva Grammaire historique de la langue française en 6 volums. Copenhague, Leipzig, París 1899-1930 (reedició : Ginebra 1979)

# Histoire générale de la langue française. Phonétique historique (1899)
# Morphologie (1903)
# Formation des mots (1908)
# Sémantique (1913)
# Syntaxe. Noms et pronoms (1925)
# Syntaxe. Particules et verbes (1930)

Enllaços externs[modifica]