Maximià de Ravenna
 Mosaic a San Vitale (Ravenna), s. VI, amb el bisbe Maximià  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | της Ραβένας (Maximianos tis Ravenas) 498 Pula |
| Mort | 22 febrer 556 (57/58 anys) Ravenna (Itàlia) |
| Sepultura | Capella Arquebisbal de Sant'Andrea, al Palau arcivescovile (Ravenna) |
| Arquebisbe de Ravenna | |
| 546 – ← Pere Crisòleg Diòcesi: arquebisbat de Ravenna | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| bisbe i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Ravenna |
| Festivitat | 22 de febrer |
| Iconografia | Pal·li de bisbe |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Maximià de Ravenna (Pula, Ístria, Croàcia, 498 - Ravenna, Itàlia, 21 de febrer de 556) fou un eclesiàstic italià, primer arquebisbe de Ravenna entre 546 i 557. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.[1]
Biografia[modifica]
Fou nomenat arquebisbe de Ravenna quan la ciutat fou presa pels romans d'Orient de Justinià I i convertida en capital d'Itàlia, en 554.[2] Maximià fou un dels principals representants del poder imperial a Occident.
Va acabar amb l'empremta de l'arrianisme dels ostrogots. Va fer refer els mosaics de la Basílica de Sant'Apollinare Nuovo,[3] amb els frisos de màrtirs i verges, i els de San Vitale,[4] amb els retrats de la cort imperial, i els de Sant'Apollinare in Classe.[5]
Se'n conserva en bon estat la seva càtedra episcopal d'ivori,[6] tallada en 546-556, una obra mestra de l'art paleocristià conservada al Museo arcivescovile di Ravenna.[7]
-
Maximià a la dreta de Justinià I, al mosaic de San Vitale de Ravenna -
Càtedra episcopal de Maximià (Museo arcivescovile di Ravenna) -
Capella Arquebisbal de Ravenna, lloc d'enterrament del bisbe
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Watkins, Basil. The Book of Saints: A Comprehensive Biographical Dictionary (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2015-11-19, p. 513. ISBN 978-0-567-66415-0.
- ↑ Ring, Trudy; Watson, Noelle; Schellinger, Paul. Southern Europe: International Dictionary of Historic Places (en anglès). Routledge, 2013-11-05, p. 554. ISBN 978-1-134-25958-8.
- ↑ Urbano, Arthur «Donation, Dedication, and Damnatio Memoriae : The Catholic Reconciliation of Ravenna and the Church of Sant'Apollinare Nuovo». Journal of Early Christian Studies, 13, 1, 2005, pàg. 71–110. DOI: 10.1353/earl.2005.0004. ISSN: 1086-3184.
- ↑ Barber, Charles «The imperial panels at San Vitale: a reconsideration» (en anglès). Byzantine and Modern Greek Studies, 14, 1990/ed, pàg. 19–43. DOI: 10.1179/byz.1990.14.1.19. ISSN: 0307-0131.
- ↑ Schoolman, Edward McCormick «The monastic conversion of Romuald of Ravenna and the church of Sant’Apollinare in Classe». Journal of Medieval History, 43, 3, 27-05-2017, pàg. 285–297. DOI: 10.1080/03044181.2017.1318413. ISSN: 0304-4181.
- ↑ Hassett, M. «Cathedra». CATHOLIC ENCYCLOPEDIA:, 1908. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ González Hernando, Irene «El nacimiento de Cristo». Revista digital de iconografía medieval, 2, 4, 2010, pàg. 41–59. ISSN: 2254-7312.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maximià de Ravenna |