Ramon Aramon i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Aramon i Serra

Il·lustració de Ramon Aramon i Serra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 2000 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Barcelona, (agrupació 14a, nínxol columbari B 1285) 
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPresident d'honor de l'IEC
Activitat
Ocupaciófilòleg, escriptor, professor d'universitat, lingüista, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNúria Aramon i Stein Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907[1] – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 1907 a la ciutat de Barcelona, fill de Ramon Aramon i Dolors Serra.[1] Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.[3] Fou professor de llengua a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Catalans.[4] Posteriorment fou alumne de Walther von Wartburg, Heinrich Kuen i de Wilhelm Friedmann, durant el curs 1930 – 1931 a Leipzig.[5] Entre 1931 i 1933 s'establí a Berlín durant tres trimestres, on assistí a cursos d'Ernst Gamillscheg.[5] Casat el 1935 amb Hilde Stein, que conegué a Alemanya, tingueren quatre fills: Carme, Núria, Pere i Jordi.[6]

Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual fou dues vegades vicepresident i nomenat president d'honor, el juny de 1989.[7][8] Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC[9] i en fou secretari general entre 1942 i 1989.[10] Fou, també, l'assessor lingüístic general en l'inici de la Gran Enciclopèdia Catalana.[11]

Morí el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residència de Barcelona.[12]

Premis i reconeixements[modifica]

Ramon Aramon rebent la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Entre altres premis, obtingué el Premi Ramon Fuster atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya el març de 1982; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural el maig de 1983; la Creu de Sant Jordi rebuda el gener de 1982, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 1990.[8] El 2015 s'inaugurà una plaça a Barcelona amb el seu nom.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1907, número de registre 12696.
  2. ↑ AAVV. Ramon Aramon i Serra: sessió en memòria : Sala Prat de la Riba, 30 d'octubre de 2000. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 21. ISBN 978-84-7283-565-8. 
  3. ↑ «Mor als 92 anys el filòleg i lingüista català Ramon Aramon i Serra». La Xarxa, 18-07-2000. [Consulta: 7 desembre 2013].
  4. ↑ Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  5. ↑ 5,0 5,1 Massot i Muntaner, Josep. Escriptors i erudits contemporanis: Segona sèrie. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 214. ISBN 978-84-8415-328-3. 
  6. ↑ Massot i Muntaner, Josep «Ramon Aramon i Serra (1907-2000)». Llengua & Literatura. Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 12, 2001, p. 530.
  7. ↑ «Ramon Aramon i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ 8,0 8,1 Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 244. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  9. ↑ Casassas, Oriol. Leandre Cervera i Astor, semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 19. ISBN 978-84-7283-912-0. 
  10. ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 458. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  11. ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  12. ↑ «Muere a los 92 años Ramon Aramon» a La Vanguardia, dimecres 19 de juliol de 2000, pàgina 43

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Aramon_i_Serra&oldid=31320028»