Josep Maria Cases Deordal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1919  Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona, Catalunya) |
| Mort | 21 abril 2002 (82 anys) Figueres (Alt Empordà, Catalunya) |
| Sepultura | Cripta de la Cocatedral de Castelló de la Plana |
 Bisbe de Sogorb-Castelló | |
| 16 desembre 1971 – ← Josep Pont i Gol – Juan Antonio Reig Pla → Diòcesi: bisbat de Sogorb-Castelló | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1972–), sacerdot catòlic (1943–) |
| Consagració | Luigi Dadaglio |
| bisbe | |
| Beatificació | Proclamat Servent de Déu; obert el procés de beatificació |
Josep Maria Cases i Deordal (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 26 de desembre de 1919 - Figueres, Alt Empordà, 21 d'abril de 2002)[1] fou bisbe al Bisbat de Sogorb-Castelló. Ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, estudià al Seminari de Vic. Fou ordenat prevere a Roma el 19 de març de 1943. Mentre era director espiritual del Seminari de Girona fou nomenat bisbe de Sogorb-Castelló per Pau VI el 1972,[1] càrrec que tingué fins que el papa Joan Pau II va acceptar la seua reglamentada dimissió canònica com a bisbe d'aquesta diòcesi el dia 22 de febrer de 1996.
Va reestructurar el Bisbat de Sogorb-Castelló en zones pastorals el 1973, després d'un període de reflexió comunitària suscitada per les ponències del Dr. Boulard, canonge pastoralista de París i després d'escoltar el dictamen de la comissió que ell mateix va crear per a estudiar la reforma.[2] El bisbe decidí dividir la diòcesi en quatre zones pastorals i instituir la figura del Vicari Episcopal Territorial.
Es va caracteritzar per ser un bisbe molt proper a la gent, va presidir la declaració de basílica de l'eremitori de la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castelló. També va fundar els Grupos de Oración y Amistad (Grups d'Oració i Amistat).[3]
Al final del seu pontificat va treballar per començar la normalització lingüística a la diòcesi, va col·laborar en l'edició de la Bíblia Valenciana Interconfessional, adaptació de la Bíblia Catalana Interconfessional.[4] Aquesta publicació va estar envoltada en la polèmica i no va ser autoritzada pel seu successor Josep Antoni Reig Pla, la qual cosa significava deixar en res tot el treball invertit en l'edició i tornar a deixar els cristians valencians sense una versió normalitzada de la Bíblia i aprovada amb el nihil obstat .
Jubilat a Figueres (Alt Empordà), hi morí en 2002.
Veneració i procés de beatificació[modifica]
En 2010, membres dels Grups d'Oració i Amistat les diòcesis de Castelló i de Girona, ajudats pel que fou el seu secretari personal durant 40 anys, Joan Güell, han iniciat els tràmits per a la seva beatificació.[5] El proper pas és que les diòcesis el proclamin servent de Déu i comencin a recollir la documentació per continuar el procés.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Fallece en Figueres (Girona) Mons. D. José María Cases Deordal, Obispo Emérito de Segorbe-Castellón» (en castellà). Conferencia Episcopal Española, 22-04-2002. Arxivat de l'original el 26 de maig 2011. [Consulta: 9 abril 2011].
- ↑ Boletín oficial del obispado, n. 1457, p.20-21, 31; n.1457, p. 3-14.
- ↑ «Grupos de Oración y Amistad: Comunicación diaria con Dios a través de la oración» (en castellà). Iglesia.cl. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2009. [Consulta: 21 abril 2011].
- ↑ Badia i Margarit, Antoni Maria. Moments clau de la història de la llengua catalana. Universitat de València, 2004, p.25. ISBN 8437059380.
- ↑ Notícia periodística sobre la proposta d'incoació del procés.