Colós de Rodes
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (el) Κολοσσός της Ρόδου  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Escultura perduda, estàtua colossal, meravella del món antic i edifici desaparegut | |||
| Part de | Les set meravelles del món | |||
| Arquitecte | Cares de Lindos | |||
| Artista | Cares de Lindos | |||
| Enginyer estructural | Cares de Lindos | |||
| Construcció | 284 aC | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Material | bronze | |||
| Mesura | 33 ( ) m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | antiga Rodes | |||
| ||||
.jpg)
El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου – Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el segle iii aC per Cares de Lindos. La seva grandària era aproximadament la de la moderna Estàtua de la Llibertat, situada a Nova York, tot i que descansava sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set meravelles del món antic.
Els orígens[modifica]
Alexandre el Gran, mort a una edat primerenca, no va arribar a temps de designar successor. Llavors, van esclatar fortes disputes entre els seus generals, els diàdocs, tres dels quals es van acabar dividint la major part de l'imperi a l'àrea de la Mediterrània.
Durant la disputa, Rodes es va mantenir al costat de Ptolemeu I i, quan aquest general va passar a ser rei d'Egipte, van formar una aliança que va controlar gran part del comerç a la Mediterrània oriental.
Un altre dels generals d'Alexandre, Antígon, es va sentir molest amb el desenvolupament dels fets. L'any 305 aC, va ordenar al seu fill Demetri (llavors ja un famós general) envair Rodes amb un exèrcit de 40.000 soldats. No obstant això, la ciutat es trobava ben protegida i Demetri es va veure obligat a construir un bon nombre de torres de setge per accedir als murs. La primera d'aquestes torres va ser muntada sobre sis embarcacions, les quals van ser arrossegades durant una tempesta abans de poder ser utilitzades. Ho va intentar novament amb una torre encara més gran per terra, però els defensors de Rodes ho van aturar inundant la terra enfront dels murs per evitar l'avanç de les torres. L'any 304 aC, una flota d'embarcacions enviades per Ptolemeu va arribar a Rodes i va causar la desbandada de l'exèrcit de Demetri, que va abandonar gran part del seu equipament. Malgrat el seu fracàs a Rodes, Demetri es va guanyar el sobrenom de Poliorcetes, "l'assetjador de ciutats", pels seus èxits a tot arreu.
Per celebrar la seva victòria, els rodis van decidir construir una estàtua gegant del seu déu patró, Hèlios. La construcció va ser deixada sota la direcció de Cares, nadiu de l'illa, que havia treballat prèviament en la construcció de grans estàtues. El seu mestre, el famós escultor Lisip, havia construït una estàtua de Zeus de 18 metres d'alçada.
La construcció i el seu destí final[modifica]
Relats antics (que difereixen en major o menor mesura) descriuen una estructura interior formada per columnes de pedra (o torres fetes de grans blocs), situada sobre un alt pedestal de marbre blanc prop de l'entrada del port (altres fonts indiquen que es trobava sobre una escullera del port). A l'interior de les torres de pedra, s'hi van col·locar bigues de ferro, i per fer-ne el revestiment exterior es van utilitzar plaques de bronze. Gran part del material es va obtenir de l'armament que va deixar abandonat l'exèrcit de Demetri, i la segona torre de setge va ser utilitzada com a bastida per als nivells més baixos de la construcció. Les parts més elevades van ser construïdes amb l'ajuda d'una gran rampa. La torre tenia, en conjunt, una alçària de 34 metres.
La construcció va finalitzar l'any 282 aC després de 12 anys de treballs. Es va mantenir dreta durant 56 anys, abans que Rodes patís un terratrèmol l'any 226 aC. Aleshores, l'estàtua es va trencar pels genolls i va caure a terra. Ptolemeu III es va oferir a pagar-ne la reconstrucció, però un oracle va fer pensar als rodis que havien ofès Hèlios i van declinar l'oferiment. Les restes de l'estàtua van romandre sobre el terra de Rodes durant més de vuit segles, i tot i trencades resultaven tan impressionants que molts hi viatjaven tan sols per veure-les. Plini el Vell destacava que ben pocs podien voltar amb els seus braços el dit polze caigut per terra, i que cadascun dels dits del Colós era més gros que moltes estàtues.
L'any 654, una força àrab capitanejada per Muawiyah I va capturar Rodes i va vendre les restes de l'estàtua a un home de negocis d'Edessa, segons fa saber el cronista Teòfanes Isàuric. El comprador va fer acabar de tirar l'estàtua a terra i en va transportar les plaques de bronze sobre el llom de 900 camells fins al seu país. Les peces es van continuar venent durant anys, tal com testimonien les restes que se'n van trobar a la ruta de la caravana.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colós de Rodes |
