8 de setembre
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 114 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1610 - Es funda a l'església de Sant Miquel d'Ontinyent la Lloable Confraria de la Soledat.
- 1888 - Barcelona: primer congrés internacional que es fa a la ciutat i a tot Catalunya: primer Congreso internacional Espiritista, que acabarà el dia 13; hi segueix el Congreso Internacional de Ciencias Médicas (9/15-9).
- 1904 - Roquetes, Baix Ebre: fundat per la Companyia de Jesús, hi comença a funcionar l'Observatori de l'Ebre.
- 1930 - Andorra la Vella: en unes dependències de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que serà el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
- 1972 - Un incendi destrueix el Santuari de Meritxell, inclosa la talla original de la Mare de Déu.[1]
- 1996 - El príncep Felip de Borbó assumeix el títol de Duc de Montblanc.
- Resta del món
- 70 - Jerusalem: presa de la ciutat per les tropes de Titus i destrucció del Temple de Jerusalem.
- 1636 - Fundació de la Universitat Harvard.[2]
- 1888, Anglaterra: es disputen els sis primers partits de la Football League, el primer campionat nacional de lliga de la història del futbol.[3]
- 1930 - Estats Units: es comença a publicar la tira còmica Blondie creada per Chic Young i sindicada per King Features Syndicate.
- 1951 - San Francisco, Califòrnia: Es signa el Tractat de San Francisco, entre les forces aliades i Japó.[4]
- 2004 - Utah, Estats Units: a causa d'un error del dispositiu de frenada, s'hi estavella la càpsula de la missió Genesis, destinada a recollir partícules procedents del Sol i transportar-les fins a la Terra per estudiar-les.[5]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1666 - Vinaròs: Eugeni Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (m. 1731).
- 1824 - Sant Joan de les Abadesses: Jaume Nunó, compositor de la música de l'himne nacional mexicà.
- 1848 - València: Constantí Llombart, escriptor valencià i activista valencianista.
- 1862 - València: Mariano Benlliure, escultor valencià (m. 1947).
- 1863 - Barcelona: Eusebi Arnau i Mascort, escultor català.
- 1874 - Manresa, Bages: Ignasi Domènech i Puigcercós, cuiner i gastrònom català.
- 1893 - Sabadell, Vallès Occidental: Jaume Ninet i Vallhonrat, fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931.
- 1962 - Barcelona, Barcelonès: Sergio Casal Martínez, tennista català ja retirat.
- 1966 - Barcelona: Laura Conejero, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[6]
- 1976 - Vasluiː Marcela Topor, periodista romanesa establerta a Catalunya.[7]
- Resta del món
- 1652 - Sevilla [d. bateig]ː Luisa Roldán, La Roldana, escultora barroca, primera escultora espanyola registrada (m. 1706).[8]
- 1815 - Lodi, Itàlia: Giuseppina Strepponi, soprano italiana casada amb Giuseppe Verdi (m. 1897).[9]
- 1830 - Malhana, Provença, França: Frederic Mistral, escriptor occità guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
- 1841 - Nelahozeves, Bohèmia: Antonín Dvořák, compositor romàntic.[10]
- 1893 - Viña del Mar: Teresa Wilms Montt, escriptora xilena (m. 1921).[11]
- 1918 - Gavensend, Kent, Anglaterra: Derek Harold Richard Barton, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (m. 1998).
- 1940 - Bergen, Països Baixos: Elly de Waard, poetessa neerlandesa.[12]
- 1946 - Savur, Mardin (Turquia): Aziz Sancar, bioquímic i biòleg turc, Premi Nobel de Química de l'any 2015.
- 1955 - Zúric: Ursula Biemann, vídeoartista suissa.[13]
- 1971 - Aldershot, Anglaterra: Martin Freeman, actor anglès.
- 1979 - Doylestown, Pennsilvània, Estats Units: Alecia Beth Moore, més coneguda pel seu nom artístic Pink, cantant, compositora, ballarina, acròbata i actriu estatunidenca.
- 1987 -
- Minot, Dakota del Nord, Estats Units: Wiz Khalifa, raper estatunidenc.
- Chongqing, República Popular de la Xina: Domee Shi, animadora, directora i guionista xinesa-canadenca.[14]
- 1989 - Estocolm, Suècia: Tim Bergling, més conegut pel nom artístic d'Avicii, punxadiscos i productor musical suec.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1017 - Barcelona: Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona.
- 1311 - potser a la mar prop de Gènova: Arnau de Vilanova, teòleg i metge d'origen desconegut.
- 1433 - Barcelona: Constança de Cabrera, abadessa cistercenca de Vallbona i Valldonzella.[15]
- 1555 - València: Tomás de Villanueva, predicador, escriptor ascètic i religiós agustí (n. 1488).
- 1654 - Cartagena de Indias, Imperi Espanyol: Sant Pere Claver, missioner català.
- 1886 - Benicàssim, Plana Alta: Josep Benet Serra i Julià, monjo benedictí mataroní, antic bisbe de Perth i fundador de la congregació de les Oblates del Santíssim Redemptor.
- 1906 - Godella, Horta Nord: Joaquín María Arnau Miramón, arquitecte valencià.
- 1925 - Sabadell: Narcís Giralt i Sallarès, professor de teoria de teixits i pintor català.
- 1963 - Madrid, Espanya: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencià (78 anys).
- 1976 - Barcelona: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
- 2002 - Arenys de Marː Mireia Casas i Albiach, regatista catalana (n. 1969).[16]
- 2004 - Barcelona: Josep Maria Baget Herms, periodista català, crític televisiu i professor.
- 2017 - Terrassa, Vallès Occidental: Luis Andrés Bredlow Wenda, filòsof, poeta, traductor i professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
- 2019 - Madrid: Camilo Sesto, cantant i compositor valencià.
- Resta del món
- 1100 - Climent III, prelat italià, arquebisbe de Ravenna, elegit Papa en 1080 en oposició imperial al papa Gregori VII.[17]
- 1645 - Villanueva de los Infantes: Francisco de Quevedo, poeta i prosista del barroc espanyol.
- 1822 - Parísː Sophie de Grouchy, filòsofa, escriptora, salonière i traductora francesa del segle xviii (n. 1764).[18]
- 1913 - Rättvik, Suècia: Emma Sparre, pintora sueca (n. 1851).[19]
- 1944 - Noruegaː Aadel Lampe, líder dels drets de les dones noruegues, política, mestra i sufragista (n. 1857).[20]
- 1947 - Brussel·les, Bèlgica: Victor Horta, arquitecte belga (46 anys).
- 1949 -Garmisch-Partenkirchen, Baviera, Alemanya: Richard Strauss, compositor i director d'orquestra alemany (n. 1864).[21]
- 1954 - Garches, França: André Derain, pintor i il·lustrador francès.
- 1965 - Friburg de Brisgòvia (Alemanya): Hermann Staudinger, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1953 (n. 1881).
- 1969 - Digne-les-Bains: Alexandra David-Neel, escriptora i exploradora francesa (n. 1868).[22]
- 1979 - París: troben el cos de Jean Seberg, actriu nord-americana (n. 1938).
- 1980 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Willard Frank Libby, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1960 (n. 1908).
- 1981 - Kyoto, Japó: HidekiYukawa, físic japonès, Premi Nobel de Física de 1949 (n. 1907).
- 1983 - Khartum (Sudan): Ibrahim Abbud, militar comandant de l'exèrcit i president sudanès (n. 1900).[23]
- 1985 -
- Waterford, Connecticut (EUA): John Franklin Enders, bacteriòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1954 (n. 1897).
- Nova York: Ana Mendieta, artista cubana (n. 1948).[24]
- 1995 - Los Angeles, Estats Units: Eileen Chang, escriptora en llengua xinesa i anglesa (n. 1920).[25]
- 2004 - Madrid: Matías Prats Cañete, periodista espanyol.[26]
- 2009 - Copenhaguen (Dinamarca): Aage Niels Bohr, físic danès, Premi Nobel de Física de l'any 1975 (n. 1922).
- 2014 - Milàː Magda Olivero, soprano italiana considerada una de les més grans cantants de l'òpera verista (n. 1910).[27]
- 2017 - Sant Romieg de Provença, França: Pierre Bergé, empresari i mecenes francès (n. 1930).[28]
- 2022 - Castell de Balmoral, Escòcia: Elisabet II del Regne Unit, reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions entre 1952 i 2022 (n. 1926).[29]
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral:
- Naixement de la Mare de Déu;
- Sant Sergi I;
- Sants Adrià i Natàlia de Nicomèdia, màrtirs;
- Sant Corbinià de Freising, bisbe;
- Sant Pere de Chavanon, canonge;
- Sant Tomàs de Villanueva, bisbe;
- beata Sveva da Montefeltro, monja;
- beat Alà de la Roca, dominic;
- Dia de les marededéu trobades:[30]
- Mare de Déu del Coll (Barcelona)
- del Roure (Pruit)
- Mare de Déu de Núria
- Mare de Déu del Claustre (Solsona i Guissona),
- del Mont (Garrotxa),
- del Tura (Olot)
- del Tallat (Rocallaura),
- Mare de Déu d'Er
- Mare de Déu de Meritxell (Andorra),
- Mare de Déu de Queralt (Berga)
- de la Fau (entre Agullana i Maçanet de Cabrenys),
- de la Bovera (Guimerà),
- de la Fontcalda (Gandesa),
- de Palafolls,
- de la Salut (Sant Feliu de Llobregat, Algemesí, Gràcia),
- de les Sogues (Urgell),
- de Passanant,
- Mare de Déu del Montsant,
- la Morera de Montsant,
- de Font-romeu
- del Refugi (Alaró),
- de la Serra (Montblanc)
- Mare de Déu de Bellmunt (Sant Pere de Torelló)
- Mare de Déu de la Sagristia (Puigcerdà)
- Diada Nacional d'Andorra
- Dia d'Astúries
- Dia d'Extremadura
- Dia Internacional de l'Alfabetització
- Final de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
- de la Roca [Mont-roig del camp]
- dels Torrents [Vimbodí]
Referències[modifica]
- ↑ «Meritxell, 25 anys de l'incendi». [Consulta: 9 agost 2020].
- ↑ «Harvard University | History & Facts» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Penguin Pocket On This Day (en anglès). Penguin Reference Library, 2006. ISBN 0-14-102715-0.
- ↑ «Treaty of Peace with Japan | 1951» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «GENESIS». National Space Science Data Centre. [Consulta: 1r juliol 2008].
- ↑ SensaCine. «Laura Conejero» (en castellà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Ponsatí-Murlà, Oriol. «Carles Puigdemont i Casamajó, de la lluna a la Generalitat». Bellaterra.cat, 11-01-2016. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ Pascual Chenel, Álvaro. «Luisa Ignacia Roldán | Real Academia de la Historia». [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ Rizzo, Dino. «Strepponi, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Teresa Wilms Montt (1893-1921)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile. [Consulta: 26 juliol 2023].
- ↑ «Elly de Waard: biografie». Koninklijke Bibliotheek. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Biemann, Ursula». SIKART. Enciclopèdia de l'art a Suïssa. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Domee Shi draws inspiration for Bao | Sheridan Ovation». [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ Roca, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Editorial Base, 2014. ISBN 978-84-16166-22-0.
- ↑ «Mireia Casas Albiach | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «CLEMENTE III, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Hope Spencer, Erika. «Women in the French Revolution: A Resource Guide, Sophie de Condorcet» (en anglès). Library of Congressː Research Guides. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ «Emma Sparre» (en suec). Nationalmuseum Stockholm. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Aadel Daae Lampe 1857-1944» (en anglès). Ancestry. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ Gilliam, Bryan; Youmans, Charles. «Strauss, Richard». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40117 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Sadurní, J. M. «Alexandra David-Néel, la primera mujer occidental en el Tíbet» (en castellà). National Geographic, 08-09-2020. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ «Ibrāhīm ʿAbbūd | Sudanese general» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Ana Mendieta» (en anglès). The Solomon R. Guggenheim Foundation, 14-03-2013. [Consulta: 14 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Eileen Chang (1920 – 1995)» (en castellà). Mujeres literatas ~ Un mundo paralelo, 01-09-2019. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Matías Prats, pionero de la radio española» (en castellà). El País, 09-09-2004. [Consulta: 6 desembre 2012].
- ↑ Cherubino. «Magda Olivero - Grandes voces de la ópera de todos los tiempos». Laopera.net, 11-01-2019. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Bergé» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «Queen Elizabeth II has died, Buckingham Palace announces». BBC, 08-09-2022. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «8 de setembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
