Arxiu de l'Àrtic

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Arxiu de l'Àrtic

Modifica el valor a Wikidata
Imatge
2012
Dades
TipusArxiu electrònic Modifica el valor a Wikidata
Construcció27 març 2017 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSvalbard (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Map
 78° 14′ 18″ N, 15° 26′ 49″ E / 78.23831°N,15.44708°E / 78.23831; 15.44708
Lloc webarcticworldarchive.org Modifica el valor a Wikidata

L'Arxiu Mundial de l’Àrtic (Arctic World Archive, en anglès) és un arxiu de patrimoni digital pensat per a conservar-hi de manera segura dades digitals de tot el món i tenir-les disponibles en l'eventualitat que la resta de sistemes d'emmagatzematge de dades fallin.

Es va obrir a Svalbard, Noruega, el 27 de març de 2017,[1] situat a l'interior de les muntanyes àrtiques, amb gel permanent i condicions climàtiques ideals. L’arxipèlag de Svalbard és una zona declarada com a desmilitaritzada per 42 països, la qual cosa fa de l’Arxiu Mundial un lloc ideal per guardar-hi dades valuoses.[2] El que l'Svalbard Global Seed Vault representa per a les plantes, l'Arxiu Mundial ho és per al patrimoni digital mundial i per a tota mena de dades valuoses.

L’arxiu està gestionat per l'empresa de tecnologia noruega Piql, en col·laboració amb l'empresa minera governamental Store Norske Spitsbergen Kulkompani.[3]

L’arxiu es troba dins d’una mina de carbó abandonada a Svalbard i es diu que és com una caixa forta nuclear. Les dades s’hi emmagatzemen fora de línia en una pel·lícula digital que té una vida útil d'uns 500 anys.[4][5]

L'arxiu emmagatzema dades com ara una versió digitalitzada del Crit d'Edvard Munch per al Museu Nacional de Noruega i una versió digitalitzada de la Divina Comèdia per a la Biblioteca del Vaticà.[6] El març de 2018, el programa de televisió científic alemany Galileo hi va dipositar el seu primer programa i hi va realitzar un documental.[7] El març de 2019, la Diputació de Barcelona hi va dipositar els dos primers llibres d’actes, els documents més solemnes amb què compta la institució, els quals abasten la cronologia de 30 de novembre de 1812 fins al 12 de juliol de 1820.[8]

Referències[modifica]

  1. Hansen, Kari Eldøen. «Dommedagshvelv åpner på Svalbard» (en noruec bokmål), 26-03-2017. [Consulta: 14 març 2019].
  2. CNN, Paul Lawlor. «Arctic 'doomsday' vault seeks to protect world's most precious data». [Consulta: 14 març 2019].
  3. «Arctic World Archive» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-18. [Consulta: 14 març 2019].
  4. «Look inside the doomsday vault that may hold the world’s most important data» (en anglès). [Consulta: 14 març 2019].
  5. Vincent, James. «Keep your data safe from the apocalypse in an Arctic mineshaft», 04-04-2017. [Consulta: 14 març 2019].
  6. «Alles van waarde ligt straks in een oude mijnschacht op Spitsbergen» (en neerlandès). [Consulta: 14 març 2019].
  7. «Galileo - Der Datenbunker Spitzbergen» (en alemany), 19-03-2018. [Consulta: 14 març 2019].
  8. «Martí Pujol, a l’acte del dipòsit d’arxius a l’Arxiu Mundial de l’Àrtic, situat a les illes Svalbard de Noruega.». [Consulta: 14 març 2019].