Jordà de Pisa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Giordano da Pisa p. 1260 (Gregorià)  Pisa (Itàlia) |
| Mort | 16 agost 1310 ↔ 21 agost 1310 (49/50 anys) Piacenza (Itàlia) |
| Sepultura | Santa Caterina (Pisa) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de París Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Orde religiós | Orde de Sant Domènec |
| religiós i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1838 (culte confirmat: 23 d'agost de 1833) , Roma nomenat per Gregori XVI |
| Festivitat | 19 d'agost |
| Iconografia | Hàbit dominic, amb un llibre |
Giordano da Pisa (Pisa, Toscana, 1260 - Piacenza, 19 d'agost de 1311) fou un frare dominic italià. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Era conegut també com a Giordano da Rivalta o da Rivalto, ja perquè provingués del poble de Rivalto, llogarret de Chianni (província de Pisa), ja perquè fos el nom de la seva família. Als vint anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec i hi estudià teologia a Pisa, Bolonya i París. En tornar a Itàlia, fou professor de teologia als estudis dels dominics de Pisa des de 1287 i el 1289 a Perusa i el 1295 a Viterbo. El 1301 assistí al capítol general de l'orde a Colònia.
Entre 1303 i 1306 fou professor a Florència, on predicà a l'església de Santa Maria Novella. Hi predicà la quaresma a la catedral de Santa Maria del Fiore entre 1303 i 1305. Nomenat predicador general, va ensenyar eloqüència. El 1307 tornà a l'ensenyament, ara de la Sagrada Escriptura, a Pisa, i el 1311 fou enviat a ensenyar a París, a la Sorbona, però durant el viatge d'anada morí a Piacenza, el 19 d'agost del 1311. Fou sebollit a l'església dominica de Santa Caterina de Pisa.
Els seus sermons són els primers que es conserven en italià i l'autor va ésser-ne pioner en l'ús i un dels que contribuïren a establir la prosa italiana. L'estil n'és acurat i musical, però senzill i sense ornamentacions. Els seus sermons van tenir un impacte positiu en el públic florentí; insistia en la reforma de la moralitat i els costums i en la difusió de la doctrina de Tomàs d'Aquino.
Veneració[modifica]
Gregori XVI va aprovar el culte que se li retia des de la mort el 23 d'agost de 1833, i fou beatificat en 1838.