Teorema de Wolstenholme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En teoria de nombres, el teorema de Wolstenholme, en honor del matemàtic britànic Joseph Wolstenholme qui el va enunciar per primera vegada el 1862, és un teorema que permet relacionar determinats nombres primers amb els nombres de Bernoulli.[1]

Definició[modifica]

Si és un nombre primer i , aleshores el numerador del nombre harmònic (p-1)-èsim és divisible per :

[2]

i el numerador del nombre harmònic generalitzat

Aquests numeradors de es denominen nombres de Wolstenholme.

Això implica que el coeficient binomial

[3]

Exemple[modifica]

Per , el seu nombre harmònic seria:

i el seu numerador

i el seu nombre harmònic generalitzat seria:

i el seu numerador

Nombres primers de Wolstenholme[modifica]

Es diu que un nombre primer és de Wolstenholme si, i només si,

Només es coneixen dos nombres primers de Wolstenholme: i (successió A088164 a l'OEIS). A més, l'any 2007, McIntosh i Roettger van demostrar que si n'existeix algun altre, ha de ser més gran que .[4]

Referències[modifica]

  1. Mestrovic, pàgines 6-7.
  2. Keng, pàgina 33.
  3. Helou & Terjanian, pàgina 475.
  4. Mestrovic, pàgines 14-15.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Weisstein, Eric W. «Wolstenholme's Theorem». MathWorld--A Wolfram Web Resource. [Consulta: 27 abril 2017].
  • Weisstein, Eric W. «Wolstenholme Prime». MathWorld--A Wolfram Web Resource. [Consulta: 27 abril 2017].