Ganda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaGanda
Luganda Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius4.100.000 Modifica el valor a Wikidata (2002 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deganda i Buganda Modifica el valor a Wikidata
EstatUganda Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus nord-orientals
llengües bantus dels Grans Llacs
llengües nyanza occidentals
llengües nyanza septentrionals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1lg Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2lug Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3lug Modifica el valor a Wikidata
Glottologgand1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuelug Modifica el valor a Wikidata
ASCL9226 Modifica el valor a Wikidata
IETFlg Modifica el valor a Wikidata

El ganda, també anomenat luganda, és un dels idiomes parlats a Uganda, pertanyent a la família de les llengües nigerocongoleses, al sub-grup bantú. Es calcula que l'empren com a llengua materna uns 4 milions de persones, essent la segona llengua del país (només per darrere de l'anglès oficial). És un idioma aglutinant.[1]

Fonològicament, destaca per l'abundància de la geminació, tant en consonants com en vocals i per l'existència de tons. La llengua s'escriu en l'alfabet llatí, seguint una normativa estandarditzada el 1947, amb una ortografia força simple. La part més important de l'oració (que segueix l'ordre subjecte-verb-complement) és el nom, perquè marca la concordança de la resta d'elements. Els noms tenen una flexió complexa, amb més de deu paradigmes que es reconeixen pels prefixos que els formen. El verb presenta també gènere per seguir aquests paradigmes i es conjuga segons el subjecte i l'objecte que l'acompanyen. Abunden els verbs auxiliars i les construccions parafràstiques que funcionen com a adverbis o connectors del discurs. El ganda té un sistema força complex de numeració, basat en la distinció dels cinc primers nombres (els dits de la mà) i la resta, que s'expressa com a suma de xifres més simples.[2]

Referències[modifica]

  1. Stephens, Rhiannon. A History of African Motherhood: The Case of Uganda, 700-1900, 2 September 2013. ISBN 9781107030800. 
  2. Ashton, Ethel O., and others (1954) A Luganda Grammar, London: Longmans, Green.
Hi ha una edició en ganda de la Viquipèdia