Josep Chaix Isniel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1765  Xàtiva |
| Mort | 22 setembre 1809 (44 anys) Xàtiva |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, astrònom |
| Família | |
| Germans | Esteban Chaix |
Josep Chaix Isniel (Xàtiva, 4 de febrer de 1765 - Xàtiva, 22 de setembre de 1809) fou un matemàtic i astrònom valencià.
Biografia[modifica]
Des de molt jove s'interessà per les matemàtiques i l'astronomia, influït pel seu germà major, el poeta, científic i polític Esteban Chaix. Estudià en la Universitat de València, i obtingué el títol d'agrimensor per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles el 1796. Amplià estudis a la Gran Bretanya i a França, on treballà amb Jean-Baptiste Biot en l'electromagnetisme, descobert poc abans.[1] Del 1791 al 1793 fou comissionat pel govern espanyol per a col·laborar en l'amidament de l'arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona —que donaria lloc al naixement del metre—, sota les ordres de Pierre Méchain.[2]
Durant la seua estada a París col·laborà amb José María de Lanz y Zaldívar en la redacció d'uns Elementos de cálculo diferencial e integral que mai no es van publicar. El 1793 tornà a Madrid com a adjunt del Reial Observatori, mentre feia viatges periòdics a Londres per vigilar la fabricació dels instruments que s'hi construïen per a l'observatori madrileny.[3]
En establir-se permanentment a Espanya fou nomenat vicedirector de l'observatori, i ensenyà astronomia física i pràctica fins al 1804. El 1796 ocupà el càrrec de vicedirector —amb el rang de capità— i posteriorment el de director del cos d'enginyers cosmògrafs. Fou comissari de la Inspecció General de Camins i Canals i catedràtic de l'Escola d'Enginyers de Camins i Canals dirigida per Agustín de Betancourt.[4]
Durant el 1800 i el 1801 va fer observacions astronòmiques a Madrid, des de la casa de Cristiano Herrgen al carrer del Turco, per a determinar la latitud de diverses estrelles, utilitzant els instruments de l'Observatori de Madrid i ajudat per Mariano Luis de Urquijo i Agustín de Betancourt. Els seus resultats es publicaren en Anales de Ciencias Naturales (1801). També en aquesta data publicà Chaix el primer volum de les seues Instituciones de Cálculo Diferencial e Integral, que inclou una discussió sobre els principis del càlcul i el desenvolupament de la teoria de les superfícies corbes i de les corbes de doble curvatura, basades en Euler, Clairaut i Monge.[5][6]
A partir del 1803 tornà a col·laborar amb Méchain, ara en l'amidament del meridià a les Illes Balears, operació truncada el 1804 arran de la mort de Méchain a Castelló provocada pel paludisme. Aquest treball es reprengué el 1806 sota les ordres de Jean Baptiste Biot i Francesc Aragó, i s'interrompé definitivament per la Guerra del Francès, durant la qual Chaix ostentà el càrrec de comissari de guerra honorari.[4]
En 1807 publicà la seua Memòria sobre un nou mètode general per a transformar en sèrie les funcions transcendents, dedicada a Manuel Godoy. Per a aquesta obra emprà el binomi de Newton i utilitzà relacions i tècniques purament algebraiques, a diferència de Lagrange, que recorria i relacionava els desenvolupaments en sèrie amb les derivades successives de la funció.[7][8][6]
Els seus darrers dies, quan els francesos ocuparen Madrid, es va refugiar a Xàtiva, on va morir el 1809.[9]
Obres[modifica]
- «Observaciones astronómicas hechas en casa de don Cristiano Herrgen, calle del Turco», en Anales de Ciencias Naturales, núm. 3, 1801, p. 78-84, 163-170, i núm. 4, 1801, p. 131-147, 302-323.
- Instituciones de Cálculo Diferencial e Integral, con sus aplicaciones principales a las Matemáticas Puras y Mixtas, Madrid: Imprenta Real, 1801.
- “Sobre la latitud y longitud de Madrid”, en Variedades de Ciencias, Literatura y Artes, 1 (3) (1804), págs. 129-148
- Memoria sobre un nuevo método general para transformar en series las funciones transcendentes. Precedido de otro método particular para las funciones logarítmicas y exponenciales, Madrid: Imprenta Real, 1807.
Referències[modifica]
- ↑ Martínez Carrillo, 1963, p. 147-153.
- ↑ Báguena, 2018.
- ↑ 6,0 6,1 Garma, 1994a, p. 209-237.
- ↑ Garma, 1983, p. 212-214.
- ↑ Villanueva, 1825, p. 58.
Bibliografia[modifica]
- Báguena Cervellera, María José. «José Chaix Isniel». Real Academia de la Historia, 2018. [Consulta: 28 agost 2021].
- Garma, Santiago. «Chaix, José». A: J. M. López Piñero, V. Navarro Brotons, Th. Glick i E. Portela Marco (eds.). Diccionario histórico de la ciencia moderna en España. Vol. I. Barcelona: Península, 1983, p. 212-214.
- Garma, Santiago. «Influencia de los matemáticos franceses en los matemáticos españoles a finales del siglo XVIII». A: S. Garma, D. Flament i V. Navarro (dirs.). Contra los titanes de la rutina. Encuentro, en Madrid, de investigadores hispano-franceses sobre la historia y la filosofía de las matemáticas. Madrid: Comunidad de Madrid - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994a, p. 209-237.
- Garma, Santiago. Josep Chaix i el progrés matemàtic a principis del segle xix. València: Consell Valencià de Cultura, 1994b. ISBN 9788448207912.
- Martínez Carrillo, Juan Antonio «Las matemáticas en la España del siglo XIX». Almena, 1963, p. 147-153.. Reproduït en El granero común.
- Villanueva, Joaquín Lorenzo. Vida literaria de D. Joaquín Lorenzo Villanueva. Vol. 1. Londres: Imp. A. Macintosh, 1825.
Enllaços externs[modifica]
- José Chaix y el telégrafo óptico. Foro Histórico de las Telelcomunicaciones.
- Biografia de José Chaix La Web de las Biografías.
- José Chaix (1765-1811) Proyecto Agustín de Betancourt. Fundación Orotava.
- Josep Chaix Arxivat 2021-08-28 a Wayback Machine. The Biography.