Shen Kuo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1031 Hangzhou (Xina) |
Mort | 1095 (63/64 anys) Zhenjiang (Xina) |
Ambaixador | |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, astronomia, meteorologia, geologia, zoologia, botànica, farmacologia, agronomia, etnografia i cartografia |
Ocupació | físic, economista, farmacèutic, meteoròleg, escriptor, astròleg, botànic, erudit, entomòleg, zoòleg, geofísic, inventor, polític, astrònom, matemàtic, cartògraf, filòsof, poeta, diplomàtic, enginyer civil, geòleg, antropòleg, climatòleg |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | Shen Zhou (en) |
Shen Kuo (Hangzhou, 1031 - Zhenjiang, 1095) -en xinès: 沈括; en pinyin: Shěn kuò - fou un polímata xinès. Va ser geòleg, astrònom, agrònom, ambaixador, general, matemàtic, cartògraf, enginyer hidràulic, meteoròleg, botànic, zoòleg, farmacòleg, autor, i buròcrata del govern de la Dinastia Song (960 - 1279) en Xina. Shen Kuo va viure a Qiantang, l'actual Hangzhou. el 1063, a l'edat de 35 anys, Shen Kuo va passar amb èxit l'examen imperial per al servei del Govern. Va ser ambaixador a l'Imperi Tangut i va estar a les campanyes militars dutes a terme contra ells. Va ser l'administrador principal de l'Oficina d'astronomia i Canceller de l'acadèmia de Han-lin. També va ser aliat polític i confident del canceller Wang Anshi i de l'emperador Shenzong (神宗 Shénzōng; 1067 - 1085).
Shen Kuo va ser el primer en descriure la brúixola magnètica al seu llibre Mengxi Bitan.[1] Això passava un segle abans que Alexander Neckham la descrigués a Europa.[2][3] Va desenvolupar una teoria geològica de la geomorfologia observant en els dipòsits del fang, els fòssils de mar que es trobaven a les muntanyes, i els fòssils petrificats subterranis de bambú trobats a una regió en laque no hi creixia el bambú. Va descriure també la impressió amb tipus mòbils d'argila, inventada per l'artesà anomenat Bi Sheng en la dècada de 1041 i 1049. Va millorar les invencions de l'esfera armil·lar, del gnòmon, i del rellotge d'aigua o clepsidra. Va descobrir el concepte astronòmic del nord veritable,[4] i va al·legar, que el sol i la lluna eren esfèrics, no plans, emprant l'observació de l'eclipsi solar i de l'eclipsi lunar. Va fer dos atles, i va crear una carta geogràfica tridimensional. Va ser també el primer a la Xina en descriure el dic sec per a la reparació de vaixells. Va reformar el calendari xinès amb base a unes observacions astronòmiques molt precises que va realitzar durant mesos.
Al costat del seu col·lega Wei Pu, Shen va planejar mapejar les rutes orbitals de la Lluna i els planetes en un projecte intens de cinc anys que implicava observacions diàries, però això va ser frustrat pels oponents polítics a la cort.[5] Per ajudar en el seu treball en astronomia, Shen Kuo va fer dissenys millorats de l'esfera armil·lar, el gnòmon, el tub d'observació i va inventar un nou tipus de rellotge d'aigua d'entrada. Shen Kuo va idear una hipòtesi geològica per a la formació de terres (geomorfologia), basada en les troballes de fòssils marins interiors, el coneixement de l'erosió del sòl i la deposició de llim.[6]
Shen Kuo va viure al final de la seva vida uns anys en aïllament, a la casa que posseïa un jardí que li servia d'esplai, a prop de Zhenjiang, província de Jiangsu. La seva tomba està situada a la zona de Yuhang de Hangzhou, i recentment, el setembre de 2001, per iniciativa del Govern xinès s'ha reconstruït completament.
Referències[modifica]
- ↑ John Makeham. China: The World's Oldest Living Civilization Revealed. Thames & Hudson, 2008, p. 239. ISBN 978-0-500-25142-3.
- ↑ Bowman (2000), 599.
- ↑ Mohn (2003), 1.
- ↑ Mohn (2003), 1.
- ↑ Sivin (1995), III, 18.
- ↑ Sivin (1995), III, 23–24.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Mohn, Peter. 2003. Magnetism in the Solid State: An Introduction. New York: Springer-Verlag Inc ISBN 3-540-43183-7
- Sivin, Nathan (1995). Science in Ancient China: Researches and Reflections. Brookfield, Vermont: VARIORUM, Ashgate Publishing.
- Mohn, Peter (2003). Magnetism in the Solid State: An Introduction. New York: Springer-Verlag Inc. ISBN 3-540-43183-7.
- Bowman, John S. (2000). Columbia Chronologies of Asian History and Culture. New York: Columbia University Press.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shen Kuo |
- nsivin/shen.html Capítol del llibre de Nathan Sivina en Shen Kuo
- http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/# history/mathematicians/Shen_Kua.html Shen Kua at JOC/EFR
- http://people.bath.ac.uk/hyj20/Shen%[Enllaç no actiu] 20Kuo.htm Shen Kuo, a mathematician, engineer, physician, and astrònoms
- Obres de Shen Kuo al Projecte Gutenberg.
- http://www.chinaculture.org/gb/en_madeinchina/2003-09/24/content_72415.htm Arxivat 2007-04-09 a Wayback Machine. Shen Kuo at Chinaculture.org
- http://rosettastone.wordpress.com/2006/04/30/shen-kuos-bamboo-shoots/Shen[Enllaç no actiu] Kuo s "Bamboo Shoots
- Persones d'Hangzhou
- Antropòlegs xinesos
- Etnògrafs
- Geòlegs xinesos
- Astrònoms xinesos
- Matemàtics xinesos
- Cartògrafs
- Enginyers xinesos
- Filòsofs xinesos
- Botànics asiàtics
- Zoòlegs
- Diplomàtics xinesos
- Inventors xinesos
- Entomòlegs
- Escriptors xinesos
- Assagistes asiàtics
- Poetes xinesos
- Meteoròlegs
- Farmacèutics
- Farmacòlegs
- Morts a la República Popular de la Xina
- Enginyers agrònoms
- Bioquímics asiàtics
- Enginyers químics