Espelta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEspelta
Triticum spelta
Illustration Triticum spelta0.jpg
Espiga
Dades generals
Font de blat
Malaltia desordres relacionats amb el gluten
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Poales
Família Poaceae
Tribu Triticeae
Gènere Triticum
Espècie Triticum spelta
L.
Modifica dades a Wikidata

L'espelta o espelta gran (Triticum aestivum subp.spelta) és considerada com una subespècie de blat (Triticum aestivium) o bé es considera una espècie separada però del mateix gènere, Triticum, que el blat, anomenat científicament Triticum spelta.

Particularitats[modifica]

És una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. És considerada un híbrid del Triticum dicoccoides i del Triticum boeoticum que es va originar a l'orient mitjà, on va ser cultivada almenys fa 3000 anys. Fins a l'edat mitjana es cultivava a Asturies, Suïssa, el Tirol, i Alemanya.

L'espelta i l'espelta petita (T. monococcum), van ser les primeres espècies domesticades de cereals. El seu conreu és molt antic, però va caure pràcticament en desús i només es va conservar en llocs de clima o terres poc adequades pel blat normal com a certes zones del centre d'Europa. Té un rendiment per hectàrea menor que el blat.

És una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes conreades intensivament.

Contingut nutritiu[modifica]

L'espelta conté:

  • 57,9% de glúcids o hidrats de carboni
  • 9,2% de fibra
  • 17,0% de proteïna
  • 3% de greix
  • minerals i vitamines

El seu consum origina menys al·lèrgies que el blat[cal citació] però com que també té gluten no és apte per als celíacs.

Gastronomia i salut[modifica]

Darrerament s'ha incrementat el consum de l'espelta de la mà de les botigues de dietètica i vegetarianes. Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]