Espelta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEspelta
Triticum aestivum subp. spelta

Espiga
Dades
Font deblat, farina d'espelta i Grünkern (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Malaltiatrastorn relacionat amb el gluten Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuTriticeae
GènereTriticum
Espècie''Triticum aestivum subp. spelta''
(L.) Thell.
Plantes d'espelta al febrer.
Plantes d'espelta a l'abril
Secció d'una tija.
Detall d'una espiga.
Espelta granada.
Espelta abans de la collita.
Grans d'espelta

L'espelta[1] (Triticum aestivum subp. spelta) és una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum), que és una espècie de blat, gènere(Triticum), dins la família de les poàcies.[2]

Addicionalment pot rebre el nom d'escandia.[1]

Particularitats[modifica]

És una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. És considerada un híbrid del Triticum dicoccoides i del Triticum boeoticum que es va originar a l'orient mitjà, on va ser cultivada almenys fa 3000 anys. Fins a l'edat mitjana, quan era el cereal que conformava el pa de les classes benestants,.[3]

El seu conreu és molt antic, l'espelta i l'espelta petita (T. monococcum), van ser les primeres espècies domesticades de cereals.[4] però com té un rendiment per hectàrea menor que el blat i només es pot plantar a zones fredes i muntanyoses,[3] va caure pràcticament en desús i només es va conservar en llocs de clima o terres poc adequades pel blat normal com a certes zones del centre d'Europa. És una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes conreades intensivament.

Taxonomia[modifica]

Aquesta subespècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) com una espècie, amb el nom de Triticum spelta,[5][6] però la seva classificació actual com a subespècie de Triticum aestivum' va ser publicada l'any 1918 pel botànic suís Albert Thellung (1881-1928) a la revista berlinesa Naturwissenschaftliche Wochenschrift.[7][8]

Sinònims[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Triticum aestivum subp. spelta:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Spelta vulgaris Ser.
  • Triticum aestivum var. spelta (L.) Fiori
  • Triticum sativum subsp. spelta (L.) Hack.
  • Triticum sativum subsp. spelta (L.) K.Richt.
  • Triticum spelta L.
  • Triticum vulgare convar. spelta (L.) Alef.
  • Triticum vulgare subsp. spelta (L.) Körn.
  • Zeia spelta (L.) Lunell
  • Sinònims heterotípics
  • Triticum aestivum subsp. tibetanum Q.Q.Shao
  • Triticum aestivum subsp. yunnanense King ex S.L.Chen
  • Triticum arduinoi Mazzuc.
  • Triticum arias Clemente
  • Triticum bengalense P.Lawson
  • Triticum duhamelianum Mazzuc.
  • Triticum elymoides Hornem.
  • Triticum forskalei Clemente
  • Triticum rufescens Steud.
  • Triticum spelta aestivum Schübl.
  • Triticum spelta var. albumcompactoides Sanchez-Monge & Villena
  • Triticum spelta var. arduinoi (Mazzuc.) Flaksb.
  • Triticum spelta f. arduinoi (Mazzuc.) Brand
  • Triticum spelta aristatum Schübl.
  • Triticum spelta subsp. aristatum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
  • Triticum spelta subsp. aristatum Schübl. & G.Martens
  • Triticum spelta var. carthlicum Zhizhil. & Berishv.
  • Triticum spelta grex duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
  • Triticum spelta var. duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
  • Triticum spelta f. duhamelianum (Mazzuc.) Brand
  • Triticum spelta var. griseoturanorecens Udachin
  • Triticum spelta var. ispharosubbaktiaricum Udachin
  • Triticum spelta subsp. kuckuckianum Gökgöl
  • Triticum spelta var. kuckuckianum Udachin
  • Triticum spelta subsp. muticum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
  • Triticum spelta var. muticum (Schübl.) Gray
  • Triticum spelta subsp. muticum Schübl. & G.Martens
  • Triticum spelta muticum Schübl.
  • Triticum spelta var. saharae Ducell.
  • Triticum spelta var. subbuldoji Udachin
  • Triticum spelta var. tarakanovii Udachin
  • Triticum spelta var. tashausicum Udachin
  • Triticum spelta subsp. tibetanum (Q.Q.Shao) N.P.Gonch.
  • Triticum spelta var. turanoalborescens Udachin
  • Triticum spelta var. turanoalefeldii Udachin
  • Triticum spelta velutinum Schübl.
  • Triticum spelta var. viridoalbispicatum Jakubz.
  • Triticum spelta var. viridoarduinii Jakubz. & Puchalski
  • Triticum spelta subsp. yunnanense (King ex S.L.Chen) N.P.Gonch.
  • Triticum speltiforme Seidl ex Opiz
  • Triticum vulgare var. album Alef.
  • Triticum vulgare var. arduinoi (Mazzuc.) Alef.
  • Triticum vulgare var. coeruleum Alef.
  • Triticum vulgare var. duhamelianum (Mazzuc.) Alef.
  • Triticum vulgare var. fringillarum Alef.
  • Triticum vulgare var. michauxii Alef.
  • Triticum vulgare var. rufum Alef.
  • Triticum vulgare var. vulpinum Alef.
  • Triticum zea Host

Contingut nutritiu[modifica]

L'espelta conté:

  • 57,9% de glúcids o hidrats de carboni
  • 9,2% de fibra
  • 17,0% de proteïna
  • 3% de greix
  • minerals i vitamines

Com conté gluten no és apte per als celíacs.

Gastronomia i salut[modifica]

Darrerament s'ha incrementat el consum de l'espelta de la mà de les botigues de dietètica i vegetarianes. Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «espelta». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 juny 2023].
  2. 2,0 2,1 «Triticum aestivum subsp. spelta» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 juny 2023].
  3. 3,0 3,1 Sabaté, Jordi. «Pan de espelta: ¿más sano que el de trigo normal?» (en castellà). El Diario, 23-06-2019. [Consulta: 11 març 2022].
  4. «Els 6 tipus de pa que has de conèixer». Cuina.cat. [Consulta: 11 març 2022].
  5. «Triticum spelta L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 juny 2023].
  6. Linné, 1753, p. 86.
  7. «riticum aestivum subsp. spelta (L.) Thell.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 juny 2023].
  8. Thellung, 1918, p. 471.
  9. El sabor de pa torna a la ciutat

Bibliografia[modifica]