Espelta
| Triticum spelta | |
|---|---|
 Espiga | |
| Dades | |
| Font de | blat |
| Malaltia | trastorn relacionat amb el gluten |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Triticeae |
| Gènere | Triticum |
| Espècie | Triticum spelta L. |
|
| |
 | |
L'espelta o espelta gran (Triticum aestivum subp.spelta) és considerada com una subespècie de blat (Triticum aestivium) o bé es considera una espècie separada però del mateix gènere, Triticum, que el blat, anomenat científicament Triticum spelta.
Contingut
Particularitats[modifica]
És una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. És considerada un híbrid del Triticum dicoccoides i del Triticum boeoticum que es va originar a l'orient mitjà, on va ser cultivada almenys fa 3000 anys. Fins a l'edat mitjana es cultivava a Asturies, Suïssa, el Tirol, i Alemanya.
L'espelta i l'espelta petita (T. monococcum), van ser les primeres espècies domesticades de cereals. El seu conreu és molt antic, però va caure pràcticament en desús i només es va conservar en llocs de clima o terres poc adequades pel blat normal com a certes zones del centre d'Europa. Té un rendiment per hectàrea menor que el blat.
És una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes conreades intensivament.
Contingut nutritiu[modifica]
L'espelta conté:
- 57,9% de glúcids o hidrats de carboni
- 9,2% de fibra
- 17,0% de proteïna
- 3% de greix
- minerals i vitamines
El seu consum origina menys al·lèrgies que el blat però com que també té gluten no és apte per als celíacs.
Gastronomia i salut[modifica]
Darrerament s'ha incrementat el consum de l'espelta de la mà de les botigues de dietètica i vegetarianes. Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
