Vés al contingut

Espelta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEspelta
Triticum aestivum subp. spelta

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deblat, farina d'espelta i Grünkern (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Malaltiatrastorn relacionat amb el gluten Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuTriticeae
GènereTriticum
Espècie''Triticum aestivum subp. spelta''
L., 1753
Espelta granada.
Grans d'espelta

L'espelta[1] o blat espelta (Triticum spelta) és una espècie de blat, (gènere Triticum), dins la família de les poàcies, de vegades considerada una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum)[2].

Era un dels cultius més predominants a Orient Pròxim i Europa cap a l'any 5000 - 4000a. C gràcies a la seva resistència envers condicions fredes i sòls pobres, climes que es destacaven en l'edat del bronze. En aquest tipus de societats preindustrials, l'estabilitat de rendiment tenia més valor que l'alta producció, i l'espelta al ser menys vulnerable a plagues i malalties i estar conformada per una beina dura, facilitava la seva producció i emmagatzematge.[3]

Cal destacar que és considerat un blat antic que fa referència a un grup de cereals i pseudocereals que han experimentat mínims canvis genètics i selecció artificial al llarg de mil·lennis. Tot al contrari que els blats més estesos actuals que han sigut el resultat de cultius selectius, com el blat de moro i certes varietats de blat modern.[4]

Addicionalment, pot rebre el nom d'escandia[1] i cal no confondre-la amb l'espelta petita (T. monococcum).

Particularitats

[modifica]

L'espelta presenta tiges gruixudes i medul·lars. Com passa amb la civada, les glumes (closques) romanen adherides al gra després de la batuda i representen entre un 20% i un 30% del pes total del gra[5].

També té la capacitat de trencar-se sota pressió en unitats en forma de barril molt similars a les que es troben en l'Aegilops cylindrica, això fa que es distingeixi de tots els altres membres de Triticum[6].

No només té particularitats morfològiques, sinó que genèticament és una espècie hexaploide, considerada un híbrid entre dues espècies, Triticum dicoccum i Aegilops tauschii, a nivell europeu[7]. Tanmateix, respecte a les condicions de creixement, és més tolerant i pot reproduir-se en ambients mal drenats, baixa fertilitat, humits i amb menys substrat[5]. És bastant resistent. A més a més, conté moltes traces de micronutrients, antioxidants i aminoàcids, però menors porcions de sucres[8].

Les seves aplicacions actuals són extenses, ja que és útil tant en gastronomia, salut, biocombustible com en ramaderia i agronomia[9]. Aquest fet provoca que l'espelta estigui guanyant més terreny a nivell internacional i es vagi augmentant la producció mundial gràcies als seus múltiples beneficis[10]. Tot i això, també hi ha casos de malalties provocades per aquesta espècie, però existeixen mecanismes i normes de seguretat alimentària per evitar la seva expansió[11].

Taxonomia

[modifica]

Aquesta subespècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) com una espècie, amb el nom de Triticum spelta,[12][13] però la seva classificació actual com a subespècie de Triticum aestivum va ser publicada l'any 1918 pel botànic suís Albert Thellung (1881-1928) a la revista berlinesa Naturwissenschaftliche Wochenschrift.[14][15]

Sinònims

[modifica]
Detalls espelta (C)

Els següents noms científics són sinònims de Triticum aestivum subp. spelta:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Spelta vulgaris Ser.
  • Triticum aestivum var. spelta (L.) Fiori
  • Triticum sativum subsp. spelta (L.) Hack.
  • Triticum sativum subsp. spelta (L.) K.Richt.
  • Triticum spelta L.
  • Triticum vulgare convar. spelta (L.) Alef.
  • Triticum vulgare subsp. spelta (L.) Körn.
  • Zeia spelta (L.) Lunell
  • Triticum aestivum subsp. tibetanum Q.Q.Shao
  • Triticum aestivum subsp. yunnanense King ex S.L.Chen
  • Triticum arduinoi Mazzuc.
  • Triticum arias Clemente
  • Triticum bengalense P.Lawson
  • Triticum duhamelianum Mazzuc.
  • Triticum elymoides Hornem.
  • Triticum forskalei Clemente
  • Triticum rufescens Steud.
  • Triticum spelta aestivum Schübl.
  • Triticum spelta var. albumcompactoides Sanchez-Monge & Villena
  • Triticum spelta var. arduinoi (Mazzuc.) Flaksb.
  • Triticum spelta f. arduinoi (Mazzuc.) Brand
  • Triticum spelta aristatum Schübl.
  • Triticum spelta subsp. aristatum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
  • Triticum spelta subsp. aristatum Schübl. & G.Martens
  • Triticum spelta var. carthlicum Zhizhil. & Berishv.
  • Triticum spelta grex duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
  • Triticum spelta var. duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
  • Triticum spelta f. duhamelianum (Mazzuc.) Brand
  • Triticum spelta var. griseoturanorecens Udachin
  • Triticum spelta var. ispharosubbaktiaricum Udachin
  • Triticum spelta subsp. kuckuckianum Gökgöl
  • Triticum spelta var. kuckuckianum Udachin
  • Triticum spelta subsp. muticum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
  • Triticum spelta var. muticum (Schübl.) Gray
  • Triticum spelta subsp. muticum Schübl. & G.Martens
  • Triticum spelta muticum Schübl.
  • Triticum spelta var. saharae Ducell.
  • Triticum spelta var. subbuldoji Udachin
  • Triticum spelta var. tarakanovii Udachin
  • Triticum spelta var. tashausicum Udachin
  • Triticum spelta subsp. tibetanum (Q.Q.Shao) N.P.Gonch.
  • Triticum spelta var. turanoalborescens Udachin
  • Triticum spelta var. turanoalefeldii Udachin
  • Triticum spelta velutinum Schübl.
  • Triticum spelta var. viridoalbispicatum Jakubz.
  • Triticum spelta var. viridoarduinii Jakubz. & Puchalski
  • Triticum spelta subsp. yunnanense (King ex S.L.Chen) N.P.Gonch.
  • Triticum speltiforme Seidl ex Opiz
  • Triticum vulgare var. album Alef.
  • Triticum vulgare var. arduinoi (Mazzuc.) Alef.
  • Triticum vulgare var. coeruleum Alef.
  • Triticum vulgare var. duhamelianum (Mazzuc.) Alef.
  • Triticum vulgare var. fringillarum Alef.
  • Triticum vulgare var. michauxii Alef.
  • Triticum vulgare var. rufum Alef.
  • Triticum vulgare var. vulpinum Alef.
  • Triticum zea Host

Història

[modifica]

L'espelta, l'espelta petita i la pisana són els cereals cultivats més antics en Europa.[16]

L'espelta es va originar a l'Orient Mitjà, on va ser cultivada almenys fa 5000 anys.[17] Les evidències més antigues venen del Caucas del Sud, el nord del mar Negre i l'Iraq.[16] És l'espècie de blat més antiga cultivada en l'antic Egipite i en Itàlia, originària d'un entrecreuament espontani entre herbes silvestres.[18]

Tot i que anteriorment hem mencionat la seva capacitat de resistència i estabilitat, malgrat això, com que l'espelta té un rendiment per hectàrea més baix que el blat i només es pot plantar a zones fredes i muntanyoses[17], va caure pràcticament en desús i només es va conservar en indrets de clima o terres poc adequades pel blat normal com ara els climes més freds d'algunes zones del centre d'Europa.

Durant l'edat del bronze va ser estesa pel nord d'Europa i en l'edat del ferro es va convertir en la principal espècie de blat en el sud d'Alamània, Suïssa i Gran Bretanya, substituint la pisana. Al segle I, en gran part d'Europa, l'espelta va ser substituïda per blats que no calia batre.[16] Fins a l'edat mitjana, era el cereal que conformava el pa de les classes benestants.[17]

Va ser introduïda als Estats Units pel segle XIX, a partir de la immigració russa.[16] La producció d'espelta va tornar a créixer a finals del segle XX, pel centre d'Europa i pel Nord d'Amèrica.[18]

Actualment, el cultiu d'espelta està augmentant, ja que es considera un cereal molt saludable i nutritiu. Els països europeus amb més producció són Alamània, Bèlgica, Àustria, Suïssa, Eslovènia, Espanya (sobretot per la zona d'Astúries) i Itàlia. A l'est d'Europa també hi ha una alta producció d'espelta. Es fa servir sobretot per la producció de pa, tot i que també es pot fer servir per fer sopes, pastissos, galetes, productes de confiteria i pasta (fresca o seca). A part del consum humà, també és cultivada pel consum animal.[16]

Morfologia

[modifica]
Detall d'una espiga.
Secció d'una tija.

Com totes les poàcies, l'espelta és una planta herbàcia que forma una inflorescència en espiga. Presenta tiges gruixudes i medul·lars[19]. Les seves fulles són planes i s'alternen al llarg de la tija, a cada fulla hi ha una beina (una mena de capa) que envolta aquesta. També tenen una lígula amb petites aurícules a la seva base[20]. En comparació al blat, l'espelta és més alta (40 cm més alta de mitjana) i les seves espigues són llargades, laxes i sense arestes. Els cultius d'espelta acabaran mesurant entre 90 i 130 cm d'alçada[8].

A l'espiga hi ha el raquis que és l'eix central d'on surten les espiguetes, aquestes espiguetes tenen com a base les glumes, que serviran per protecció[21]. A cada espigueta s'hi agrupen noramlment parelles de grans[22]. De manera que la closca com a tal estarà formada pel conjunt de glumes que romanen adherides el gra, aquestes parts no es mengen.

Quan comença a créixer, es manté arran de terra durant un llarg temps, fins que comença a guanyar volum i alçada. Un cop madur té un color marronós, al contrari que el blat, que té un color grogenc.[22]

Com passa amb la civada, les glumes (closques) romanen adherides al gra després de la batuda i representen entre un 20% i un 30% del pes total del gra.[5]

Té la capacitat de trencar els raquis sota pressió en unitats en forma de barril molt similars a les que es troben en l'Aegilops cylindrica, això fa que es distingeixi de tots els altres membres de Triticum[6].

Genètica

[modifica]

Triticum spelta és una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. L'espelta europea és considerada un híbrid d'un blat emmer cultivat (Triticum dicoccum) i d'una herba silvestre (Aegilops tauschii). [23] Per altra banda, l'espelta asiàtica és un híbrid de pisana i d'herba de cabra (Aegilops tauschii).[24]

L'espelta europea és una espècie hexaploide, és a dir, té 6 còpies (6n) de 7 cromosomes diferents (42 cromosomes en total). Té tres tipus de genomes amb 7 cromosomes diferents, cada un provinent de diferents espècies ancestrals: A, B i D, i com que té dues còpies de cada genoma, acaba sent: AABBDD. Pertany al gènere Triticum, igual que el blat (Triticum durum) i altres blats hexaploides.[8] L'evolució de l'espelta i del blat és tan estreta que actualment es consideren de la mateixa espècie.[21]

L'espelta probablement es va originar com un híbrid.

Condicions de creixement

[modifica]
Espelta abans de la collita.

Els hàbits de creixement de l'espelta són similars als del blat d'hivern. És generalment més resistent i es pot cultivar en sòls mal drenats i de baixa fertilitat, encara que creix millor en sòls sorrencs del mig oest.[5] Tot i això, l'espelta és susceptible a malalties i a l'aclodament (les tiges es dobleguen) i per això s'ha de vigilar a l'hora d'aplicar fertilitzant amb nitrogen, ja que el nitrogen estimula el seu creixement i pot arribar a provocar unes tiges dèbils i massa altes, que no aguanten el vent i unes arrels dèbils. Per això s'aplica el fertilitzant quan l'espelta ja està prou crescuda i així augmenta el contingut proteic sense afeblir la tija. L'eficiència d'absorció del nitrogen és semblant a la del blat.[8]

Al contrari que el blat, l'espelta pot créixer en condicions ambientals molt més dures i amb menys substrat.[7] Requereix sòls humits i de climes temperats, amb temperatures que oscil·lin entre els 10ºC i els 25ºC. El sòl ideal és una terra franca, drenada i amb un pH entre 6 i 7,5.[25] És per això que es pot aplicar calç per mantenir el pH del sòl al voltant de 6. L'espelta pot resistir la gelada gràcies a un gen que es troba en el cromosoma 5A.[8]

Feix d'espelta

La sembra es fa entre octubre i novembre, amb una densitat de 150-200 kg/ha i amb un conreu superficial previ per airejar el terreny i eliminar males herbes. També es pot aplicar un adob compost de nitrogen, fòsfor i potassi abans de cultivar, tot i que en general no se sol aplicar fertilitzants. Es recomana tornar a posar adob en la primavera, abans de fer la collita.[25]

La collita es fa entre el juliol i l'agost, quan la palla està seca i el gra ja ha madurat. S'ha de separar el gra de la palla, netejar i assecar el gra i emmagatzemar en una humitat del 12% en sitges o sacs.[25]

Contingut nutritiu

[modifica]

En una porció de 100g d'espelta crua[26], obtenim els següents valors nutricionals majoritaris:

Respecte als sucres totals, existeixen variacions entre les proporcions de sacarosa (0,59g), glucosa (0,84g), fructosa (0,24g) i maltosa (5,15g). Seguidament, l'espelta també conté traces de magnesi, fòsfor, potassi i, en menor concentració, ferro i sodi. A més a més, presenta una sèrie de vitamines com la vitamina A, E i K (fil·loquinona). Es destaca que té tres cops més albúmines, fòsfor i vitamina A que no pas el blat[27] i una quantitat elevada de components bioactius.[21] D'afegit, presenta compostos antioxidants com fenòlics i tocoferols.

El contingut proteic pot variar molt, amb una mitjana de 7-20% (superior al del blat) depenent de les condicions de creixement i les agrotècniques utilitzades. Els aminoàcids més comuns són l'àcid glutàmic i la prolina. Els que es troben en menor concentració són el triptòfan, la lisina i la treonina. El 80% del contingut proteic són les proteïnes d'emmagatzematge de l'endosperma, cosa que fa que no hi hagi tanta variació amb la composició d'aminoàcids. Tot i ser deficient en lisina, no ho és tant com el blat, cosa que fa que sigui més recomanat la farina d'espelta sobretot per les dietes de nens petits.[28]

L'efecte de fertilitzats de nitrogen fa que la concentració total de proteïnes i la ràtio de certs aminoàcids pugi (cosa que provoca que la ràtio d'altres aminoàcids baixi, com el de la lisina i el d'aminoàcids que també requereixen sulfur). Per a augmentar la concentració de lisina s'ha d'augmentar la concentració de proteïnes que continguin aquesta o la concentració de lisina lliure en el gra d'espelta. Les tècniques per aconseguir això de moment són molt deficients.[28]

És important recalcar que conté gluten, per tant, no és apte per als celíacs, encara que es trobi, generalment, en menor concentració en el blat comú. No només està en menor proporció, sinó que el gluten de l'espelta és diferent, fet que pot fer-lo més apte per persones no celíaques [29]. Al mateix temps, l'espelta sovint es consumeix en formes menys processades (farina integral, gra sencer) mentre que el blat comú es processa a gran escala, perdent fibra i nutrients[30].

Aplicacions actuals

[modifica]

Gastronomia

[modifica]
Pa d'espelta
Farina d'espelta

Darrerament, s'ha incrementat el consum de l'espelta de la mà de les botigues de dietètica i vegetarianes. Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[31]

Els grans d'espelta es poden moldre i obtenir-ne farina, amb aquesta es poden fer diversos pastissos i pa, com ara un tipus especial de pa fet barrejant espelta amb altres farines (blat i sègol). Aquest pa d'espelta té un valor dietètic i nutricionals més alts que el de blat, ja que conté aminoàcids importants, així com hidrats de carboni, olis, vitamines del grup B i vitamines E i K, sals minerals de ferro, calci, magnesi i altres.[20]

Així doncs, el seu gra es pot veure utilitzat per a farina, folcs d'espelta, cafè instantani, caramels. Amb aquesta farina també podem fer pasta i espessir caldos i salses.[32] És fàcil de digerir i bo per a malalts i convalescents (nens i grans).[20] La farina feta a partir d'espelta té una textura molt més suau que la que està feta a apartir de blat.[22] Igual que el blat, l'espelta té el genoma D, que li proporciona viscoelasticitat.[8]

El cereal d'espelta sense triturar es pot fer servir per galetes, pans de pessic, pastissos, magdalenes, granoles o barretes de cereals. També es pot fer servir el gra de l'espelta com a guarnició per les amanides, per sopes o per enriquir guisats.[32]

Salut

[modifica]

Des de fa relativament poc, s'ha comprovat que l'espelta pot ser útil per afavorir el creixement biòtic a l'aparell digestiu. Es considera un aliment probiòtic, sobretot després de la seva fermentació, perquè estimula el creixement de Lactobacillus spp. i Bifidobacterium spp. [33]. A més a més, augmenta els seus nivells proteics i de manitol, tot i que disminueix la seva concentració en fructosa, sacarosa, maltosa... També cal comentar que té un rol important en la inhibició de creixement de bacteris oportunistes patògens com SalmonellaTyphimurium i Listeria spp [33].

D'una altra banda, després de l'augment de producció d'espelta durant l'última dècada, s'ha intentat analitzar si aquesta espècie és millor nutricionalment respecte al blat comú. Tot i que es tendeix a pensar que l'espelta és més saludable, la veritat és que els dos aliments presenten una gran variabilitat nutricional, i la salutabilitat depèn del genotip concret i el context dietètic de cadascun. Segons el tipus de sòl, fertilització, clima i sistema de cultiu, el contingut de nutrients es modifica [34]. És cert que l'espelta conté més micronutrients, com s'ha mencionat anteriorment, i major concentració d'antioxidants que poden beneficiar més que el blat, tanmateix, el major contingut de l'àcid pot ser un inconvenient per l'absorció de micronutrients, ja que es tracten d'antinutrients. Aquesta característica no suposa un perill, però s'ha de tenir en compte, sobretot, en dietes vegeterianes o veganes.[32] Aquest efecte pot reduir-se amb processos com la fermentació o amasat prolongat que degraden parcialment el fitat [34]. Respecte al blat, l'espècie mostra nivells més elevats d'arabinoxilans que també té efectes benecifiosos. En conclusió, no es pot afirmar que en tots els casos l'espelta és millor que el blat comú, però certes línies representen grans beneficis per la salut. El futur de la recerca se centra a identificar i aprofitar soques concretes per optimitzar la nutrició humana i sostenibilitat agrícola.[34]

En tenir un índex glucèmic baix, els aliments que tinguin espelta són molt recomanats per persones amb diabetis del tipus 2, ja que manté els nivells de glucosa en sang baixos.[32]

Ramaderia

[modifica]

L'espelta s'utilitza pel consum per a bestiar, ja siguin vaques, petits remugants, xais... Afavoreix una millor salut intestinal gràcies al seu contingut en fibra i midó. A més a més, té una gran concentració energètica en el seu nucli, semblant a la dels blats convencionals, per tant, es pot utilitzar com a alternativa a aquests en el pinso d'animals.[35] En alguns casos, l'espelta s'ha arribat a considerar com a substitut parcial de civada i d'avena, en sistemes de cria ecològics d'ovins, ja que no afecta negativament el seu creixement ni a la posterior qualitat de la carn.[36]

Agronomia

[modifica]

Actualment, l'espelta és considerada un dels blats més importants a Europa a causa de la seva taxa de conreu. En països com Alemanya, França i Regne Unit, la demanda i producció va augmentant, i cada cop els preus són més alts en relació amb el blat comú. Aquest fet també provoca la comercialització internacional entre països de la Unió Europea, sobretot, en aquests tres països s'exporten grans quantitats d'espelta cap a Països Baixos [37]. D'una altra banda, els seus limitats requisits per la fertilització, el seu creixement òptim en conreus freds o pobres i la seva capacitat de regeneració del sòl, el fan un gra ideal. Alhora, com es comenta en la introducció, és bastant resistent a plagues i malalties[5].

Biocombustible

[modifica]

La palla de l'espelta es pot fer servir com a biomassa per la producció de biocombustible (que a partir de la combustió seria transformat en energia). Després de la collita queda molta palla i es pot treure entre el 30% i el 50% dels residus de cultiu sense afectar la fertilitat de la terra ni l'activitat biològica. Fent servir els pèl·lets procedents de residus agrícoles podem arribar a reduir des del 350% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.[9]

Etapes del processament

[modifica]

L'espelta pot tenir diverses formes de processament segons les empreses, tot i això, generalment es mantenen aquestes etapes:

  1. Neteja: el gra d'espelta després de ser recol·lectat es neteja per eliminar possibles impureses, altres cereals i, sobretot, possibles infeccions fúngiques.[38] El gra passa per cribes, despedregadores i diferents separadors.
  2. Descascarillat: Seguidament, es procedeix a l'extracció de la closca o part de la coberta.[39] Aquestes màquines desgranadores poden ser de fricció, d'impacte o diferents tipus, on s'haurà d'ajustar la pressió per evitar trencar el gra.
  3. Classificació: Separació de les restes de les closques, pols i altres compostos que poden interferir en la purificació total del gra. D'aquesta forma, obtenim un gra homogeni.[40]
  4. Transformació: Aquest pas és decisiu en el producte del gra. Es pren la decisió de tallar el gra per produir espelta tallada, convertir-lo en laminat, per realitzar flocs, o molt per obtenir farina d'espelta.[40]
  5. Tractament hidrotèrmic: Consisteix en el tractament de l'espelta a elevada humitat i temperatura per modificar les seves propietats físiques i químiques i millorar la seva qualitat, seguretat i conservació. Durant l'escalfament, el gra s'introdueix en un forn amb l'objectiu d'inactivar enzims no desitjats, destruir microorganismes i desenvolupar sabors i aromes característics.[40]
  6. Assecament: Després d'humitejar el gra també és important el correcte assecat per evitar el desenvolupament de fongs i bacteris.[40]

Producció mundial

[modifica]

En Espanya hi ha una producció de 2000 a 3500 kg/ha, depenent de les condicions climàtiques i del tipus de cultiu que s'utilitzi. Les varietats més utilitzades són la "Oberkulmer Rotkorn" i "Zollernspelz", ja que són les més adaptades al clima espanyol. Les varietats "Ebners Rotkorn" i "Ostro" són resistents a vàries malalties i estan especialitzades per fer farina d'alta qualitat.[25] El 2025, la producció de blat i espelta va ser de: [10]

País Producció de blat i espelta

(milions de tones)

França França 34147,83
Alemanya Alemanya 23331,30
Polònia Polònia 13163,09
Espanya Espanya 8474,81
Itàlia Itàlia 6584,45
Hongria Hongria 5790,98
Txèquia Txèquia 5149,56
Lituània Lituània 4337,35
Dinamarca Dinamarca 4073,47

Les dades de la taula corresponen a la producció d'Europa. Caldria comentar els Estats Units per exemple, encara que els registres de les estadístiques oficials de la FAO no es diferencia el blat comú de l'espelta. Tanmateix, als Estats Units les zones productores principals són Pensilvània, Wisconsin i Montana.[41]

I les principals varietats d'espelta que es cultiven són: [42]

Varietat País d'origen Data d'adquisició
Spelt inz. Droogendijk/39 Polònia 1961
Oberkulmer Rotkorn Suïssa 1977
Ostro Suïssa 1980
Schwabenkorn Alemanya 1989
Franckenkorn Alemanya 1997
Schwabenspelz Alemanya 2002
Badengold Alemanya 2005
Ceralio Alemanya 2005
Rokosz Polònia 2009

Malalties

[modifica]
Comparació d'espelta nua i coberta amb beina

L'espelta té una alta resistència a patògens fúngics. Un dels patògens més comuns en el blat d'hivern, l'espelta vestida (gra cobert per una beina) i l'espelta nua és Stagonospora nodorum i Pythium aristosproum. Aquests dos són agents causals de la podridura fúngica i tot i que la principal protecció que té l'espelta contra aquests fongs és la gluma (la beina), no s'ha trobat una diferència en la freqüència d'infecció entre l'espelta nua i la vestida.[8]

Una altra malaltia fúngica molt comú és el rovell de la fulla del blat, provocada per Puccinia recondita. Provoca pústules ataronjades en les fulles de l'espelta, reduint així la seva capacitat fotosintètica. Aquesta malaltia també pot ser causada per Puccinia triticina en condicions més càlides i humides. És molt difícil erradicar i controlar aquesta malaltia, ja que és transmesa pel vent.[43]

La fusariosi de l’espiga també és una malaltia fúngica que pot afectar a l'espelta, en concret, a les seves parts aèries. El seu agent causal és Fusarium graminearum i secreta micotoxines, causant dany als grans d'espelta. Aquesta malaltia també pot afectar a la salut humana, ja que les micotoxines poden ser ingerides per humans o pel bestiar. Afecta sobretot en la fase de floració de l'espelta i en climes càlids i humits.[43]

Escarabat de la fulla del cereal

L'espelta també pot ser afectada per plagues d'insectes, com els àfids (per exemple, Sitobion avenae). Aquests s'alimenten de la saba i poden transmetre virus, com el virus del nanisme groc del blat (també conegut com a Barley yellow dwarf virus o BYDV). A més a més, també produeixen melassa, que afavoreix el creixement de floridures negres i inhibeix la fotosíntesi. L'escarabat de la fulla del cereal (Oulema melanopus) s'alimenta de les fulles de l'espelta i causa una reducció dels seus grans i defoliació.[43] Tambè es pot destacar la mosca del blat, Mayetiola destructor, una espècie de mosca que dona lloc a plantes febles amb sistemes d'arrel deficients. Tanmateix, aquests insectes no solen ser una preocupació greu per a l'espelta.[5]

Els nematodes i els cucs de filferro s'alimenten de les arrels i limiten les capacitats d'adsorció de nutrients i d'aigua de l'espelta. També causa un creixement atrofiat i que siguin més vulnerables a patir infeccions per altres patògens.[43]

Camp d'espelta

Els mecanismes que s'apliquen actualment per evitar totes aquestes malalties són la rotació de cultius, la selecció de variants d'espelta resistents i pesticides o fungicides. Les estratègies MIP (maneig integrat en les plagues) són les que actualment estan guanyant més importància, ja que són les menys danyoses pel medi ambient.[43] L'objectiu d'aquestes és controlar els nivells dels agents patògens en comptes d'erradicar totes les poblacions d'organismes per així minimitzar l'impacte dels plaguicides en el medi ambient.[44] Alguns dels tractaments ecològics que existeixen estan fets a partir de sofre i extractes vegetals. També es pot fer un control biològic fent servir d'insectes beneficiosos.[25]

Seguretat alimentaria

[modifica]

Els brots d'intoxificació alimentària solen aparèixer quan l'aliment porta un patogen, no pel cereal en si. És per això que com que aquest cereal no genera micotoxines pròpies no s'han documentat brots de malalties associats directament al seu consum[11]. No obstant això, s'ha de tenir en compte que la contaminació de l'espelta i un emmagatzematge en condicions inadequades d'humitat i temperatura pot implicar un peril. És per això que la Unió Europea estableix límits estrictes per garantir aquesta seguretat alimentària.[45]

El principal risc, i un dels únics, per la salut és la presència de gluten, que la fa no apta per a persones amb malaltia celíaca ni amb sensibilitat al gluten no celíaca, tal com s'ha comentat anteriorment.[46] A l'espelta es troben les seqüències imunogèniques del gluten, de manera que els anticossos dels pacients celíacs reconeixen igualment els pèptids del gluten de l'espelta. Així doncs, l'espelta conté gluten funcional i provoca la mateixa resposta immunitària en individus celíacs, conseqüentment, no és apta per a persones amb malaltia celíaca.[46]

També, tot i que tradicionalment s'ha considerat que el pa d'espelta és més fàcil de digerir que el blat comú, estudi clínics no han trobat diferències objectives en la tolerància gastrointestinal ni en la seva digestibilitat.[46]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «espelta». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 juny 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Triticum aestivum subsp. spelta» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 juny 2023].
  3. ↑ Hans-Peter, Stika «Plant Cultivation in the Bronze Age». Plant Cultivation in the Bronze Age, 02-10-2014.
  4. ↑ Hala, Roumia «Ancient Wheats-A Nutritional and Sensory Analysis Review». Ancient Wheats-A Nutritional and Sensory Analysis Review, 19-06-2023.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Spelt» (en anglès). Alternative Field Crops Manual. University of Wisconsin–Madison & University of Minnesota, Maig 1990. [Consulta: 18 octubre 2025].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Triticum spelta - FNA» (en anglès). Flora of North America. [Consulta: 18 octubre 2025].
  7. ↑ 7,0 7,1 Wang, Yongfa; Wang, Zihao; Chen, Yongming; Lan, Tianyu; Wang, Xiaobo «Genomic insights into the origin and evolution of spelt (Triticum spelta L.) as a valuable gene pool for modern wheat breeding» (en anglès). Plant Communications, 5, 5, 5-2024, pàg. 100883. DOI: 10.1016/j.xplc.2024.100883. PMC: 11121738. PMID: 38491771.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Janick, Jules. Plant Breeding Reviews, Volume 15 (en anglès). John Wiley & Sons, 2010-04-22. ISBN 978-0-470-65008-0. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Brčić, Marina; Pospišil, Milan; Krička, Tajana; Bošnjak, Krešimir; Pospišil, Ana «Influence of crop management on the agronomic and combustion properties of spelt (Triticum spelta L.)». Biomass and Bioenergy, 188, 01-09-2024, pàg. 107313. DOI: 10.1016/j.biombioe.2024.107313. ISSN: 0961-9534.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Luxembourg - Wheat and spelt: Harvested production in EU standard humidity - 2025 Data 2026 Forecast 2011 Historical». [Consulta: 12 novembre 2025].
  11. ↑ 11,0 11,1 Hazards (BIOHAZ), EFSA Panel on Biological; Koutsoumanis, Konstantinos; Allende, Ana; Bolton, Declan; Bover-Cid, Sara «Persistence of microbiological hazards in food and feed production and processing environments» (en anglès). EFSA Journal, 22, 1, 2024, pàg. e8521. DOI: 10.2903/j.efsa.2024.8521. ISSN: 1831-4732. PMC: 10797485. PMID: 38250499.
  12. ↑ «Triticum spelta L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 juny 2023].
  13. ↑ Linné, 1753, p. 86.
  14. ↑ «Triticum aestivum subsp. spelta (L.) Thell.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 juny 2023].
  15. ↑ Thellung, 1918, p. 471.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Belton, Peter S.; Taylor, John R. N.. Pseudocereals and less common cereals: grain properties and utilization potential. Berlin, Heidelberg, [Germany]: Springer, 2002, p. 154. ISBN 978-3-662-09544-7. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Sabaté, Jordi. «Pan de espelta: ¿más sano que el de trigo normal?» (en castellà). El Diario, 23-06-2019. [Consulta: 11 març 2022].
  18. ↑ 18,0 18,1 Sugár, Eszter; Fodor, Nándor; Sándor, Renáta; Bónis, Péter; Vida, Gyula «Spelt Wheat: An Alternative for Sustainable Plant Production at Low N-Levels» (en anglès). Sustainability, 11, 23, 27-11-2019, pàg. 6726. DOI: 10.3390/su11236726. ISSN: 2071-1050.
  19. ↑ «Spelt | Description, Uses, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2025].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Jankovic, Snezana; Ikanovic, Jela; Popovic, Vera; Rakic, Sveto; Pavlovic, Slobodanka «MORPHOLOGICAL AND PRODUCTIVE TRAITS OF SPELT WHEAT - Triticum spelta L.». The Journal "Agriculture and Forestry", 61, 2, 30-06-2015. DOI: 10.17707/AgricultForest.61.2.15.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Liu, Miao; Zhao, Qiang; Qi, Feng; Stiller, Jiri; Tang, Shican «Sequence divergence between spelt and common wheat» (en anglès). Theoretical and Applied Genetics, 131, 5, 01-05-2018, pàg. 1125–1132. DOI: 10.1007/s00122-018-3064-z. ISSN: 1432-2242.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Descipcion general | espelta.com.ar». [Consulta: 11 novembre 2025].
  23. ↑ Dvorak, J.; Deal, K. R.; Luo, M.-C.; You, F. M.; von Borstel, K. «The Origin of Spelt and Free-Threshing Hexaploid Wheat» (en anglès). Journal of Heredity, 103, 3, 01-05-2012, pàg. 426–441. DOI: 10.1093/jhered/esr152. ISSN: 0022-1503.
  24. ↑ Lechterbeck, Jutta; Kerig, Tim «Inventions, innovations and the origins of spelt wheat» (en anglès). Vegetation History and Archaeobotany, 33, 4, 01-07-2024, pàg. 547–557. DOI: 10.1007/s00334-023-00978-2. ISSN: 1617-6278.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 «El Auge del Cultivo de Espelta en España: Retos y Oportunidades» (en castellà), 12-03-2024. [Consulta: 11 novembre 2025].
  26. ↑ «Food Data Central Food Details» (en anglès). Departament d'agricultura d'U.S. [Consulta: 4 gener 2019].
  27. ↑ «L'épeautre mieux qu'une céréale [archive]» (en francès). Chambre d'agriculture de la Somme, décembre 2009. [Consulta: consulté le 14 avril 2018].
  28. ↑ 28,0 28,1 Rakszegi, Marianna; Tóth, Viola; Mikó, Péter «The place of spelt wheat among plant protein sources». Journal of Cereal Science, 114, 11-2023, pàg. 103813. DOI: 10.1016/j.jcs.2023.103813. ISSN: 0733-5210.
  29. ↑ Geisslitz, Sabrina «Comparative Study on Gluten Protein Composition of Ancient (Einkorn, Emmer and Spelt) and Modern Wheat Species (Durum and Common Wheat)». Comparative Study on Gluten Protein Composition of Ancient (Einkorn, Emmer and Spelt) and Modern Wheat Species (Durum and Common Wheat), 12-09-2019.
  30. ↑ Atul, Soni THE IMPACT OF FOOD PROCESSING TECHNIQUES ON THE CHEMICAL COMPOSITION AND NUTRITIONAL QUALITY OF FOOD, 2012, pàg. 12.
  31. ↑ «Spelt: Nutrition, health benefits, and how to use it» (en anglès). Medicals News Today, 13-11-2018. [Consulta: 15 novembre 2025].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 Viveur, Bon. «Espelta: qué es, propiedades, beneficios y uso en la cocina» (en castellà). [Consulta: 11 novembre 2025].
  33. ↑ 33,0 33,1 Pozzo, Luisa; Alcántara, Cristina; Selma-Royo, Marta; Garcia-Mantrana, Izaskun; Bramanti, Emilia «The impact of sourdough fermentation of spelt (Triticum dicoccum) from Garfagnana on gut microbiota composition and in vitro activity». Journal of Functional Foods, 91, 01-04-2022, pàg. 105007. DOI: 10.1016/j.jff.2022.105007. ISSN: 1756-4646.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Huertas-García, Ana Belén; Tabbita, Facundo; Alvarez, Juan B.; Sillero, Josefina C.; Ibba, M. Itria «Genetic Variability for Grain Components Related to Nutritional Quality in Spelt and Common Wheat». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 71, 28, 19-07-2023, pàg. 10598–10606. DOI: 10.1021/acs.jafc.3c02365.
  35. ↑ Sommerfeld, Vera «Investigation on the variation of chemical composition and in vitro nutritive value of spelt (Triticum aestivum ssp. spelta) for ruminants». Investigation on the variation of chemical composition and in vitro nutritive value of spelt (Triticum aestivum ssp. spelta) for ruminants, 16-01-2020.
  36. ↑ Novoselect, Josip «Indicadores de sacrificio, medidas de la canal y calidad de la carne de cordero engordado con espelta ( Triticum aestivum spp. Spelta L.).». Indicadores de sacrificio, medidas de la canal y calidad de la carne de cordero engordado con espelta ( Triticum aestivum spp. Spelta L.)., 30-03-2021.
  37. ↑ «World Integrated Trade Solution» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2025].
  38. ↑ Sinkovič, Lovro; Pipan, Barbara; Neji, Mohamed; Rakszegi, Marianna; Meglič, Vladimir «Influence of Hulling, Cleaning and Brushing/Polishing of (Pseudo)Cereal Grains on Compositional Characteristics» (en anglès). Foods, 12, 13, 22-06-2023, pàg. 2452. DOI: 10.3390/foods12132452. ISSN: 2304-8158.
  39. ↑ Anders, Andrzej; Kolankowska, Ewelina; Choszcz, Dariusz Jan; Konopka, Stanisław; Kaliniewicz, Zdzisław «The Effect of Selected Parameters on Spelt Dehulling in a Wire Mesh Cylinder» (en anglès). Sustainability, 12, 1, 19-12-2019, pàg. 43. DOI: 10.3390/su12010043. ISSN: 2071-1050.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 «Espelta». SCHULE Mühlenbau GmbH. [Consulta: 13 novembre 2025].
  41. ↑ «[chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://projects.sare.org/media/pdf/S/p/e/Spelt-2020.pdf?.com Farming Spelt for Fun and Profit]» (en angles). PennState Collage of Agricultural Sciences. [Consulta: 1 desembre].
  42. ↑ Ratajczak, Karolina; Sulewska, Hanna; Grażyna, Szymańska; Matysik, Przemysław «Agronomic traits and grain quality of selected spelt wheat varieties versus common wheat» (en anglès). Journal of Crop Improvement, 34, 5, 02-09-2020, pàg. 654–675. DOI: 10.1080/15427528.2020.1761921. ISSN: 1542-7528.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 «Triticum spelta» (en espanyol de Mèxic). iNaturalistMX. [Consulta: 11 novembre 2025].
  44. ↑ «Manejo Integrado De Plagas (MIP): Métodos De Aplicación» (en castellà), 23-12-2022. [Consulta: 11 novembre 2025].
  45. ↑ «Mycotoxins» (en anglès). European food and safety authority, 09-10-2024. [Consulta: 12 novembre 2025].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Brouns, Fred; Geisslitz, Sabrina; Guzman, Carlos; Ikeda, Tatsuya M.; Arzani, Ahmad «Do ancient wheats contain less gluten than modern bread wheat, in favour of better health?». Nutrition Bulletin, 47, 2, 6-2022, pàg. 157–167. DOI: 10.1111/nbu.12551. ISSN: 1471-9827. PMC: 9322029. PMID: 35915783.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Espelta&oldid=36564574»