Espiga d'Or

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de premi
Espiga de Oro.svg
Espiga d'Or, màxim guardó de la Seminici
Tipus premi
Amfitrió Setmana Internacional de Cinema de Valladolid
Localització Valladolid
País Espanya
Inici 1960
Web oficial www.seminci.es
Modifica dades a Wikidata

L'Espiga d'Or (en castellà Espiga de Oro) és un premi atorgat pel Jurat Internacional de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid dotada amb un premi de 50.000 euros pels llargmetratges i 10.000 euros pels curtmetratges.[1] El guardó, el principal reconeixement del certamen, és lliurat a la gala de cloenda que té lloc al Teatre Calderón de Valladolid.

En les dues primeres edicions de la SEMINCI, la Setmana de Cinema Religiós de Valladolid no van tenir caràcter competitiu, no va atorgar per tant cap guardó. El 1958, durant la tercera edició es va instituir el premi Dom Bosco, d'or per a la pel·lícula guanyadora i de plata per a la pel·lícula finalista, al costat del reconeixement de Menció Especial.

L'existència del Dom Bosco va ser efímera, perquè un any més tard va donar pas al Lábaro, en dues modalitats; d'or per a la pel·lícula guanyadora i de plata per a la pel·lícula finalista, mentre el premi de Menció Especial va ser substituït pel Premi Ciutat de Valladolid. En el seu primer any, el Lábaro d'Or va recaure en la pel·lícula anglesa El presoner del director Peter Glenville, en la categoria de llargmetratges, i en Die Weltenuhr, en la categoria de curtmetratges.

Va ser a la cinquena edició de la SEMINCI, l'any 1960 quan va sorgir l'Espiga encara que per llavors no es tractava del principal premi atorgat pel festival, pel que va haver de compartir paper amb el Lábaro, el Premi Ciutat de Valladolid i les Mencions Especials. Al llarg de les següents edicions el festival va mantenir aquests premis, als quals es va unir, el 1961, el Premi Sant Gregori.

L'any 1974, en la dinovena edició del festival, va desaparèixer finalment el Lábaro, de manera que a partir de llavors, les Espigues d'Or i Plata es van convertir en els principals reconeixements del festival.

Palmarès històric (només llargmetratges)[modifica]

Maribel Verdú amb l'Espiga d'Or honorífica.
Any Pel·lícula Director País
1956 (Sense competició)
1957 (Sense competició)
1958 Celui qui doit mourir[2] Jules Dassin França
1959 The Prisoner[3] Peter Glenville Anglaterra
1960 El setè segell[4] Ingmar Bergman França
1961 La font de la donzella[5] Ingmar Bergman Suècia
1962 Il Posto[6] Ermanno Olmi Italia
1963 Procès de Jeanne d'Arc[7] Robert Bresson França
1964 Mort, où est ta victoire ?[8] Hervé Bromberger França
1965 Skopje 63´´[6] Veljko Bulajic Iugoslàvia
1966 Els combregants[9] Ingmar Bergman Suècia
1967 Francesc d'Assís[10] Liliana Cavani Itàlia
1968 Privilege[11] Peter Watkins Anglaterra
1969 Qu'est-ce qui fait courir Jacky?[6] Witold Leszczynski Polònia
1970 L'infant salvatge[12] François Truffaut França
1971 La salute è malata[6] Bernardo Bertolucci Itàlia
1972 Une belle fille comme moi[6] François Truffaut França
1973 Lluís II de Baviera[6] Luchino Visconti Itàlia
1974 Harold&Maude Hal Ashby Estats Units
1975 Confidències Luchino Visconti Itàlia
1976 La terra de la gran promesa Andrzej Wajda Polònia
1977 Providence Alain Resnais França
1978 ¿Por qué no? Coline Serreau França
1979 Estrellas en el pozo Pupi Avati Itàlia
1980 Profesión: ordenanza Kiran Kolarov Bulgària
1981 Los que no usan corbata León Hirszman Brasil
1982 Ana Antonio Reis
Margarida Cordeiro
Portugal
1983 El caso está cerrado Mrinal Sen India
1984 Racing with the Moon Richard Benjamin Estats Units
1985 Ake i el seu món Allan Edwall Suècia
1986 Mona Lisa Neil Jordan Regne Unit
1987 Demà va ser la guerra Yuri Kará Unió Soviètica
1988 Distants voices Terence Davies Regne Unit
1989 L'estiu d'Aviya Eli Cohen Israel
1990 Llavors de crisantem Zhang Yimou Xina, Japó
1991 Thelma i Louise Ridley Scott Estats Units
1992 Léolo Jean Claude Lauzon Canadà, França
1993 La estrategia del caracol Sergio Cabrera Colòmbia
1994 Through the Olive Trees Abbas Kiarostami Iran
1995 L'altre Amèrica Goran Paskaljević Regne Unit, França, Alemanya
1996 La promesa Luc Dardenne
Jean-Pierre Dardenne
Bèlgica
1997 The Sweet Hereafter Atom Egoyam Canadà
1998 El meu nom és Joe Ken Loach Regne Unit, Alemanya, Espanya
1999 East Is East Damien O'Donnell Regne Unit
2000 Rèquiem per un somni Darren Aronofsky Estats Units
2001 Italiensk for begyndere Lone Scherfig Dinamarca
2002 Sweet Sixteen Ken Loach Regne Unit, Alemanya, Espanya
2003 Osama Siddiq Barmak Afganistan, Japó, Irlanda
2004 3-Iron Kim Ki-duk Corea
2005 En la cama Matías Bize Xile
2006 Optimisti Goran Paskaljević Sèrbia
2007 14 kilómetros Gerardo Olivares Espanya
2008 Estômago Marcos Jorge Brasil, Itàlia
2009 Honeymoons Goran Paskaljević Sèrbia
2010 Còpia certificada
Sin retorno (ex aequo)
Abbas Kiarostami
Miguel Cohan
França, Itàlia
Argentina, Espanya
2011 Come as You Are Geoffrey Enthoven Bèlgica
2012 Les Chevaux de Dieu Nabil Ayouch Marroc, França, Bèlgica

Referències[modifica]

  1. Premios 53 edición seminci.es
  2. Premi Don Bosco d'Or
  3. Premi Lábaro d'Or
  4. Premi Lábaro d'Or. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en Les Quatre Cents Coups, de François Truffaut (França).
  5. Premi Lábaro d'Or. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en Am Galgen hängt die Liebe, de Edwin Zbonek (República Federal d'Alemanya).
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 El Premi Lábaro d'Or va quedar desert.
  7. Premi Lábaro d'Or. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en ex aequo en Une aussi longue absence, de Henri Colpi (França i Itàlia) i La steppa, d'Alberto Lattuada (Itàlia, França i Iugoslàvia).
  8. Premi Lábaro d'Or. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en This Sporting Life, de Lindsay Anderson (Gran Bretanya).
  9. Premi Lábaro d'Or. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en Shock Corridor, de Samuel Fuller (Estats Units).
  10. Premi Lábaro d'Or. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en Akahige, d'Akira Kurosawa (Japó).
  11. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en Joi-uchi, de Masaki Kobayashi (Japó).
  12. Premi Lábaro d'Or. L'Espiga d'Or pròpiament dita, premi menor en aquesta edició, recau en Yawar mallku, de Jorge Sanjinés (Bolívia).

Enllaços externs[modifica]