Espigall

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els espigalls són una verdura provinent d'una varietat de col[1] conreada a la zona de la comarca del Garraf anomenada col brotonera perquè els pocs pagesos que la conreaven veien com sempre se'la quedava a la parada, sense arribar a vendre-la.[2] D'aquesta col en surten dues produccions (brotons i espigalls) segons l'època de l'any i el seu estadi de creixement. Els espigalls apareixen de gener a març quan la col comença a florir acompanyats de poques fulles però grosses i retallades, mentre que d'octubre a novembre es cullen els brotons que són brots de la col amb molta fulla retallada.[3]

Ús[modifica | modifica el codi]

Té les propietats nutritives de les cols. Es pot fer sola passada per la paella o amb all i botifarra. Es poden coure al vapor però normalment es bullen amb molta aigua i sal de 7 a 15 minuts, tallant abans les fulles a trossos. Poden anar acompanyats de cansalada o arengades, però amb ells també es poden fer cremes, escumes, sopes i acompanyar amb carn, peix i altres verdures.[4]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calls, Albert. Sa i català. Barcelona: Ara Llibres, 2014, p. 30-31. ISBN 978-84-15642--84-8. 
  2. Valera, Joan «Espigalls, la verdura que va estar a punt d'extingir-se». Diari Ara, 10-12-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
  3. [enllaç sense format] http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/brotons_i_espigalls/
  4. [enllaç sense format] http://www.jesusquerol.com/receptes.php?t=1&st=48&x=94&idm2=1

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]