Espigall
Els espigalls són una verdura provinent de la col brotonera (Brassica oleracea L. var. acephala),[1] una varietat de col[2] que no fa cabdell, conreada principalment a la zona de la comarca del Garraf. Va estar a punt d'extingir-se perquè els pocs pagesos que la conreaven veien com sempre se'ls quedava a la parada, sense arribar a vendre-la,[3] però a mitjans dels anys 1990, un grup de pagesos va entossudir-se a recuperar-la, i després, a partir del 2013, hi va haver l'impuls definitiu per mitjà de la Fundació Miquel Agustí.[4]
D'aquesta col surten dos productes, els brotons i els espigalls, segons l'època de l'any i el seu estadi de creixement. D'octubre a novembre es cullen els brotons, que són brots que surten de l'axil·la de les fulles una vegada se'ls talla l'ull principal, i tenen molta fulla retallada, mentre que els espigalls, més amunt en la planta i més tardans, són inflorescències immadures que apareixen de gener a març, acompanyats de poques fulles però grosses i retallades.[4][1]
Ús[modifica]
Té les propietats nutritives de les cols. Aquesta verdura admet diferents formes de preparació. Es pot fer sola, passada per la paella amb all i botifarra, o amb cansalada i mongetes o cigrons. Es poden coure al vapor, però generalment es bullen amb molta aigua i sal de 7 a 15 minuts, després d'haver tallat les fulles a trossos, que s'afegeixen a l'aigua quan ja bull. Poden anar acompanyats de cansalada o arengades, però també es poden fer en cremes, escumes o sopes, i poden acompanyar carn, peix o altres verdures.[5][6][4]
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa de la col brotonera (Brassica oleracea L. var. acephala) Arxivat 2021-05-04 a Wayback Machine., Fundació Miquel Agustí. [Consulta 4-05-2021].
- ↑ Calls, Albert. Sa i català. Barcelona: Ara Llibres, 2014, p. 30-31. ISBN 978-84-15642--84-8.
- ↑ Valera, Joan «Espigalls, la verdura que va estar a punt d'extingir-se». Diari Ara, 10-12-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Els espigalls: una col suau i sense cabdell. La col brotonera ofereix dos productes diferents cada temporada», Astrid Bierge, Vadegust, 23-11-2020. [Consulta: 4-05-2021].
- ↑ «Espigalls i brotons» Arxivat 2021-05-04 a Wayback Machine., Mercat del Centre, Vilanova i la Geltrú. [Consulta: 4-05-2021].
- ↑ Receptes amb espigalls i brotons, Origen Garraf. Descobreix, Tasta, Sent, Node Garraf. [Consulta: 4-05-2021].
Bibliografia[modifica]
- Casals Missio, Joan «Estudis sobre varietats tradicionals catalanes. La col brotonera (Brassica oleracea L.)». Fundació Miquel Agustí [Castelldefels], 2012. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2015 [Consulta: 20 febrer 2015]. Arxivat 20 de febrer 2015 a Wayback Machine.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «Els espigalls, la verdura genuïna del Garraf», Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, Biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona, 21-02-2018 - (inclou vídeos de pagesos parlant de la col brotonera i els seus espigalls, imatges, text explicatiu).
- «Espigalls del Garraf. Espais Naturals amb Denominació d’Origen Protegida», pàgina del projecte de recuperació, Fundació Miquel Agustí, amb la Diputació de Barcelona.
- «Els espigalls: una col suau i sense cabdell. La col brotonera ofereix dos productes diferents cada temporada», Astrid Bierge, Vadegust, 23-11-2020.