Vés al contingut

Mont del Temple

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Esplanada de les Mesquites)
Plantilla:Infotaula indretMont del Temple
(he) הַר הַבַּיִת
(ar) المسجد الأقصى Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusturó
muntanya sagrada
complex
mesquita
barri Modifica el valor a Wikidata
Lloc
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaJerusalem Modifica el valor a Wikidata
Llocciutat vella de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Map
 31° 46′ 40″ N, 35° 14′ 08″ E / 31.7778°N,35.2356°E / 31.7778; 35.2356
Serraladamuntanyes de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud743 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
FundadorSalomó d'Israel Modifica el valor a Wikidata

El mont del Temple o Esplanada de les Mesquites és un turó a la Ciutat Vella de Jerusalem. Antigament lloc de dos temples israelites i jueus successius, ara acull el recinte islàmic conegut com a Al-Aqsa (àrab: الأَقْصَى, romanitzat: Al-Aqṣā), que inclou la mesquita d'Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca. Ha estat venerada com a lloc sagrat durant milers d'anys, fins i tot en el judaisme, el cristianisme i l'islam.[1][2]

L'emplaçament actual és una plaça plana envoltada de murs de contenció (inclòs el Mur Occidental), que van ser construïts pel rei Herodes al segle I aC per a una expansió del Segon Temple Jueu. La plaça està dominada per dues estructures monumentals construïdes durant els califats Rashidun i omeia primerenc després de la captura de la ciutat l'any 637 dC:[3] la sala d'oració principal de la mesquita d'al-Aqsa i la Cúpula de la Roca, a prop del centre del turó, que es va completar l'any 692 dC, convertint-la en una de les estructures islàmiques existents més antigues del món. Els murs i portes herodians, amb afegits dels períodes romà d'Orient tardà, musulmà primerenc, mameluc i otomà, flanquegen el lloc, al qual s'hi pot accedir a través d' onze portes, deu reservades per a musulmans i una per a no musulmans, amb llocs de guàrdia de la Policia d'Israel a prop de cadascuna.[4] El pati està envoltat al nord i a l'oest per dos pòrtics de l'època mameluca (riwaq) i quatre minarets.

El mont del Temple jueu

[modifica]

El Mont del Temple és el lloc més sagrat del judaisme,[5][6][a] i on antigament hi havia dos temples jueus.[8][9][10] Segons la tradició i les escriptures jueves,[11] el Primer Temple va ser construït pel rei Salomó, fill del rei David, l'any 957 aC, i va ser destruït per l'Imperi neobabilònic, juntament amb Jerusalem, l'any 587 aC. No s'ha trobat cap evidència arqueològica que verifiqui l'existència del Primer Temple, i les excavacions científiques han estat limitades a causa de sensibilitats religioses.[12][13][14] El Segon Temple, construït sota Zorobabel l'any 516 aC, va ser renovat posteriorment pel rei Herodes i finalment destruït per l'Imperi Romà l'any 70 dC. La tradició jueva ortodoxa sosté que és aquí on es construirà el tercer i últim Temple quan vingui el Messies.[15] El Mont del Temple és el lloc cap al qual es dirigeixen els jueus durant l'oració. Les actituds jueves envers l'entrada al lloc varien. A causa de la seva extrema santedat, molts jueus no caminaran pel Mont mateix, per evitar entrar involuntàriament a la zona on es trobava el Sant dels Sants, ja que, segons la llei rabínica, encara hi ha algun aspecte de la presència divina al lloc.[16][17]

És el lloc més sagrat del judaisme perquè en el mont Moria se situa la història bíblica del sacrifici d'Isaac. El lloc de la pedra del sacrifici d'Isaac (la Sagrada Pedra d'Abraham) va ser escollit pel Rei David per construir un santuari que albergués l'objecte més sagrat del judaisme, l'Arca de l'Aliança.

El recinte de la mesquita d'Al-Aqsa, situat a la part superior del lloc, és la segona mesquita més antiga de l'Islam,[18] i una de les tres mesquites sagrades, els llocs més sagrats de l'Islam; és venerada com "el Noble Santuari".[19] El seu pati (sahn)[20] pot acollir més de 400.000 fidels, convertint-lo en una de les mesquites més grans del món.[18] Tant per als musulmans sunnites com per als xiïtes, es classifica com el tercer lloc més sagrat de l'Islam. La plaça inclou el lloc considerat com el lloc on el profeta islàmic Mahoma va ascendir al cel,[21] i va servir com a primera "qibla", la direcció cap a la qual giren els musulmans quan resen. Com en el judaisme, els musulmans també associen el lloc amb Salomó i altres profetes que també són venerats a l'Islam. El lloc, i el terme "al-Aqsa", en relació amb tota la plaça, també és un símbol d'identitat central per als palestins, inclosos els cristians palestins.[22][23]

Segons l'ortodòxia jueva, els jueus tenen prohibit ingressar al mont del Temple perquè ho consideren un lloc sagrat i perquè hi hauria la possibilitat de violar el sancta sanctorum del desaparegut temple, és a dir, la zona on tan sols podia (i pot, fins i tot hui dia) ingressar el Summe Sacerdot. Poden ingressar-hi els cristians només si obeeixen unes estrictes regulacions.

Des de les Croades, la comunitat musulmana de Jerusalem ha gestionat el lloc a través del Waqf Islàmic de Jerusalem. El lloc, juntament amb tota Jerusalem Est (que inclou la Ciutat Vella), va ser controlat per Jordània des del 1948 fins al 1967 i ha estat ocupat per Israel des de la Guerra dels Sis Dies de 1967. Poc després de capturar el lloc, Israel va retornar la seva administració al Waqf sota la custòdia haiximita jordana, tot mantenint el control de seguretat israelià.[24] El govern israelià imposa la prohibició de l'oració per part dels no musulmans com a part d'un acord generalment anomenat "status quo".[25][26][27] El lloc continua sent un punt focal important del conflicte israelià-palestí.

Extracte d'un mapa britànic de 1841 que mostra tant "Mesjid el-Aksa" com "Jami el-Aksa"

La mesquita musulmana

[modifica]

El terme anglès "mesquita al-Aqsa" és una traducció d' al-Masjid al-'Aqṣā (àrab: ٱلْمَسْجِد ٱلْأَقْصَىٰ) o al-Jâmi' al-Aqṣā (àrab: ٱلْـجَـامِـع الْأَقْـصّى).[28][29][30] Al-Masjid al-'Aqṣā – «la mesquita més llunyana» – deriva de la sura 17 de l'Alcorà («El viatge nocturn»), que diu que Mahoma va viatjar des de la Meca fins a la mesquita, des d'on posteriorment va ascendir al Cel.[31][32] Escriptors àrabs i perses com el geògraf del segle X Al-Maqdisi, [33] l'erudit del segle XI Nasir Khusraw,[33] el geògraf del segle XII Muhammad al-Idrisi[34] i l'erudit islàmic del segle XV Mujir al-Din,[35][36] així com els orientalistes americans i britànics del segle XIX Edward Robinson,[28] Guy Le Strange i Edward Henry Palmer van explicar que el terme Masjid al-Aqsa es refereix a tota la plaça de l'esplanada que és el tema d'aquest article (tota la zona, incloent-hi la Cúpula de la Roca, les fonts, les portes i els quatre minarets), perquè cap d'aquests edificis existia en l'època en què es va escriure l'Alcorà.[29][37]

Al-Jâmi' al-Aqṣá fa referència al lloc específic de l'edifici de la mesquita congregacional amb cúpula platejada,[38][39][40] també coneguda com a Mesquita Qibli o Capella Qibli ( al-Jami' al-Aqsa o al-Qibli, o Masjid al-Jumah o al-Mughata ), en referència a la seva ubicació a l'extrem sud del recinte com a resultat del trasllat de la qibla islàmica de Jerusalem a la Meca.[41] Els dos termes àrabs diferents, traduïts com a "mesquita" en anglès, són paral·lels als dos termes grecs diferents traduïts com a "temple" al Nou Testament: grec: ίερόν, romanitzat: hieron (equivalent a Masjid) i grec: ναός, romanitzat: naos (equivalent a Jami'a),[38][42][43] i l'ús del terme "mesquita" per a tot el recinte segueix l'ús del mateix terme per a altres llocs islàmics primerencs amb grans patis com la Mesquita d'Ibn Tulun al Caire, la Mesquita Omeia a Damasc i la Gran Mesquita de Kairouan.[44] Altres fonts i mapes han utilitzat el terme al-Masjid al-'Aqṣā per referir-se a la mesquita congregacional en si.[45][46]

En el mont, se situen també dos dels temples més importants de l'islam construïts ambdós al segle vii:

  • la Mesquita d'Al-Aqsa, que és la mesquita més gran de Jerusalem.
  • la Cúpula de la Roca, que deu el seu nom al fet que es creu que té a l'interior la pedra sobre la qual Abraham es disposava a sacrificar el seu fill Ismael -segons la tradició islàmica-; els musulmans creuen que, també des d'aquesta mateixa pedra, va ser elevat Mahoma al cel. La cúpula és un dels llocs més representatius de la ciutat. Actualment, el mont és un dels llocs sagrats més disputats del món.

Inici de la Segona Intifada

[modifica]

El 28 de setembre de 2000, després d'una visita d'Ariel Xaron i membres del partit Likkud, juntament amb 1.000 guàrdies armats, van visitar el recinte d'al-Aqsa. La visita va ser vista com un gest provocador per molts palestins, que es van reunir al voltant del lloc. Després que Sharon i els membres del Partit Likud marxessin, va esclatar una manifestació i els palestins que es trobaven al recinte del Haram al-Sharif van començar a llançar pedres i altres projectils contra la policia antiavalots israeliana. La policia va disparar gas lacrimogen i bales de goma contra la multitud, ferint 24 persones. La visita va desencadenar una revolta de cinc anys per part dels palestins, comunament coneguda com la Intifada d'al-Aqsa, tot i que alguns comentaristes, citant discursos posteriors de funcionaris de l'Autoritat Palestina, en particular Imad Falouji i Yasar Arafat, afirmen que la Intifada s'havia planificat amb mesos d'antelació, ja al juliol, després del retorn d'Arafat de les converses de Camp David als Estats Units.[47] El 29 de setembre, el govern israelià va desplegar 2.000 policies antiavalots a la mesquita. Quan un grup de palestins va sortir de la mesquita després de les oracions del divendres (Jumu'ah), van llançar pedres contra la policia. La policia va assaltar el recinte de la mesquita, disparant munició real i bales de goma contra el grup de palestins, matant quatre persones i ferint-ne uns 200.[48]

El 3 de gener de 2023, el ministre de Seguretat Nacional israelià, Itamar Ben-Gvir, va visitar el Mont del Temple a Jerusalem, cosa que va provocar protestes dels palestins i la condemna de diversos països àrabs.[49]

Gestió i accés

[modifica]
Una porta de seguretat que vigila l'entrada al recinte.

Un Waqf islàmic ha gestionat el Mont del Temple ininterrompudament des de la reconquesta musulmana del Regne Llatí de Jerusalem el 1187. El 7 de juny de 1967, poc després que Israel prengués el control de la zona durant la Guerra dels Sis Dies, el Primer Ministre Leví Eixkol va assegurar que "no es causarà cap mal als llocs sagrats per a totes les religions". Juntament amb l'ampliació de la jurisdicció i l'administració israelianes sobre Jerusalem Est, la Kenésset va aprovar la Llei de Preservació dels Llocs Sagrats,[50] que garanteix la protecció dels Llocs Sagrats contra la profanació, així com la llibertat d'accés als mateixos.[51] El lloc continua estant dins de la zona controlada per l'Estat d'Israel, i la seva administració segueix estant en mans del Waqf Islàmic de Jerusalem.

Encara que la llei consagra la llibertat d'accés, com a mesura de seguretat, el govern israelià imposa actualment la prohibició que els no musulmans resin al lloc. Els no musulmans que són observats resant al lloc són objecte d'expulsió per part de la policia.[52] En diverses ocasions, quan es tem que els àrabs s'amotinin a l'esplanada i llencin pedres des de dalt cap a la plaça del Mur de les Lamentacions Israel ha impedit als homes musulmans menors de 45 anys resar al recinte, al·legant aquestes preocupacions.[53] De vegades aquestes restriccions han coincidit amb les oracions de divendres durant el mes sagrat islàmic del Ramadà.[54] Normalment, als palestins de Cisjordània se'ls permet accedir a Jerusalem només durant les festes islàmiques, i l'accés sol estar restringit als homes majors de 35 anys i a les dones de qualsevol edat que reuneixin els requisits per obtenir un permís de entrada a la ciutat.[55] Als palestins residents a Jerusalem, que a causa de l'annexió de Jerusalem per part d'Israel són titulars de targetes de residència permanent israelianes, i als àrabs israelians, se'ls permet l'accés sense restriccions al Mont del Temple. La Porta dels Magrebins és l'única entrada al Mont del Temple accessible per als no musulmans.[56][57][58]

Galeria d'imatges

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Per als jueus, el Mont del Temple és el lloc més sagrat de la Terra, el lloc on Déu es va manifestar al rei David i on hi ha dos temples jueus: el Temple de Salomó i el Segon Temple.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «(PDF) Rival Conceptualizations of a Single Space: Jerusalem's sacred esplanade. Nehru Memorial Museum and Library, 2014» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-02-12. [Consulta: 23 agost 2025].
  2. ↑ Weaver, A.E.. Inhabiting the Land: Thinking Theologically about the Palestinian-Israeli Conflict. Wipf and Stock Publishers, 2018, p. 77 (Cascade Companions). ISBN 978-1-4982-9431-7. «The conflict about sovereignty over Jerusalem encompasses conflict over control of the Holy Esplanade, called al-Haram ash-Sharif (the Noble Sanctuary) by Muslims and Har HaBayit (the Temple Mount) by Jews.» 
  3. ↑ Nicolle, David (1994).
  4. ↑ «Temple Mount/Al Haram Ash Sharif». Lonely Planet. [Consulta: 17 abril 2018].
  5. ↑ Marshall J., Breger. Jerusalem: A City and Its Future. Syracuse University Press, 2002, p. 296. ISBN 978-0-8156-2912-2. OCLC 48940385. 
  6. ↑ Cohen-Hattab, Kobi. The Western Wall: The Dispute over Israel's Holiest Jewish Site, 1967–2000 (en anglès). Brill, 2020. ISBN 978-90-04-43133-1. 
  7. ↑ Gonen, 2003, p. 4.
  8. ↑ Sporty, Lawrence D. The Biblical Archaeologist, 53, 4, 1990, pàg. 194–204. DOI: 10.2307/3210164. ISSN: 0006-0895. JSTOR: 3210164. «The holy house has most commonly assumed to be located on the same spot as the Moslem holy structure known as the Dome of the Rock. This assumption has been held for centuries for the following reasons: The rock out-cropping under the Dome of the Rock is the main natural feature within the Haram enclosure; the Dome of the Rock is centrally located within the esplanade, and, at 2,440 feet above sea level, the Dome of the Rock is one of the highests point within the area.»
  9. ↑ «Temple Mount | Definition, Jerusalem, Bible, & History | Britannica» (en anglès). www.britannica.com, 07-05-2024. [Consulta: 27 maig 2024].
  10. ↑ «Old City of Jerusalem | Map, Quarters, Gates, History, Pictures, & Importance | Britannica» (en anglès). www.britannica.com, 23-04-2024. [Consulta: 27 maig 2024].
  11. ↑ 2 Chron. 3:1–2:HE
  12. ↑ Reich, Ronny; Baruch, Yuval Revue Biblique (1946–), 123, 1, 2016, pàg. 118–24. ISSN: 0035-0907. JSTOR: 44092415. «The Temple Mount has never been the focus of a modern archaeological excavation»
  13. ↑ Wendy Pullan. The Struggle for Jerusalem's Holy Places. Routledge, 2013, p. 9. ISBN 978-1-317-97556-4. 
  14. ↑ Yitzhak Reiter. «Post-1967 Struggle over Al-Haram Al-Sharif/Temple Mount». A: Contested Holy Places in Israel–Palestine. London: Routledge, 2017, p. 20–50. DOI 10.4324/9781315277271-3. ISBN 978-1-315-27727-1. 
  15. ↑ Baker, Eric W..
  16. ↑ Maimonides, Mishneh Torah, Avoda, Beit haBechira, 6:14.
  17. ↑ Sidra DeKoven Ezrahi, Bernard Avishai, 'Jews Don’t Have a
  18. ↑ 18,0 18,1 National Geographic Society (U.S.). Wiley/National Geographic College Atlas of the World. Wiley, 2007, p. 49. ISBN 978-0-471-74117-6. 
  19. ↑ Kasolowsky, Raissa. «Factbox: Where is Al Aqsa mosque and why is it so important in Islam?». Reuters, 06-04-2023. [Consulta: 23 juliol 2023]."Factbox: Where is Al Aqsa mosque and why is it so important in Islam?". Reuters. Retrieved 2023-07-23. Where and What Is the al-Aqua Mosque? The Al-Aqsa lies at the heart of Jerusalem's Old City on a hill known to Jews as Har ha-Bayit, or Temple Mount, and to Muslims internationally as al-Haram al-Sharif, or The Noble Sanctuary. Muslims regard the site as the third holiest in Islam, after Mecca and Medina. Al-Aqsa is the name given to the whole compound and is home to two Muslim holy places: the Dome of the Rock and the Al-Aqsa Mosque, also known as the Qibli Mosque, which was built in the 8th century AD.
  20. ↑ Prawer, P.M.H.J.. The History of Jerusalem: The Early Muslim Period (638–1099) (en anglès americà). New York University Press, 1996, p. 81. ISBN 978-0-8147-6639-2. 
  21. ↑ Colby, Frederick S. Narrating Muhammad's Night Journey: Tracing the Development of the Ibn 'Abbas Ascension Discourse. SUNY Press, 2008, p. 15. ISBN 978-0-7914-7788-5. 
  22. ↑ Cohen, Hillel Israel Studies Review, 32, 1, 2017, pàg. 1, 8–9, 17. DOI: 10.3167/isr.2017.320102. ISSN: 2159-0370. JSTOR: 45238302. «The holy site known to Jews as the Temple Mount and to Muslims as Haram al-Sharif or al-Aqsa is central to both the Jewish and Palestinian Arab national movements… Al-Aqsa can thus be seen as the central symbol of Palestinian nationalism... One should bear in mind that since the emergence of nationalism in the Arab world, important schools have insisted on separation of religion and state. In addition, a degree of tension exists between al-Aqsa’s two aspects, as a national symbol uniting Palestinian Muslims and Christians, and al-Aqsa as an exclusively Muslim symbol. In other words, the intentions of Palestinians united under the banner of al-Aqsa are not all the same… For the Palestinians, al-Aqsa is a singular focal point of self-respect and religious destiny. This heightens their commitment to the site, without connection to their religious affiliation (Muslim or Christian) or level of religious belief and observance.»
  23. ↑ Reiter, Yitzhak (en anglès) Israel Studies, 18, 2, 2013, pàg. 115–32. DOI: 10.2979/israelstudies.18.2.115. ISSN: 1084-9513. «This article deals with the employment of religious symbols for national identities and national narratives by using the sacred compound in Jerusalem (The Temple Mount/al-Aqsa) as a case study. The narrative of The Holy Land involves three concentric circles, each encompassing the other, with each side having its own names for each circle. These are: Palestine/Eretz Israel (i.e., the Land of Israel); Jerusalem/al-Quds and finally The Temple Mount/al-Aqsa compound...Within the struggle over public awareness of Jerusalem's importance, one particular site is at the eye of the storm – the Temple Mount and its Western Wall – the Jewish Kotel – or, in Muslim terminology, the al-Aqsa compound (alternatively: al-Haram al-Sharif) including the al-Buraq Wall... "Al-Aqsa" for the Palestinian-Arab-Muslim side is not merely a mosque mentioned in the Quran within the context of the Prophet Muhammad's miraculous Night Journey to al-Aqsa which, according to tradition, concluded with his ascension to heaven (and prayer with all of the prophets and the Jewish and Christian religious figures who preceded him); rather, it also constitutes a unique symbol of identity, one around which various political objectives may be formulated, plans of action drawn up and masses mobilized for their realization.»
  24. ↑ Lieber, Dov. «Amid Temple Mount tumult, the who, what and why of its Waqf rulers». Times of Israel, 20-07-2017. [Consulta: 16 abril 2018].
  25. ↑ «What Are the Temple Movements and Why Should We Be Worried?». Ir Amim.
  26. ↑ Gilbert, Lela. «The Temple Mount – Outrageous Lies and Escalating Dangers» (en anglès). Hudson Institute, 21-09-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
  27. ↑ «Watch: Waqf bans 'Religious Christians' from Temple Mount». , 28-10-2015 [Consulta: 4 novembre 2015].
  28. ↑ 28,0 28,1 Robinson, E. Biblical Researches in Palestine. John Murray, 1841. 
  29. ↑ 29,0 29,1 Palmer, E.H. Palestine Exploration Quarterly, 3, 3, 1871, pàg. 122–132. DOI: 10.1179/peq.1871.012. ISSN: 0031-0328. «Excursus in the Name Masjid el Aksa. In order to understand the native accounts of the sacred area at Jerusalem, it is essentially necessary to keep in mind the proper application of the various names by which it is spoken of. When the Masjid el Aksa is mentioned, that name is usually supposed to refer to the well-known mosque on the south side of the Haram, but such is not really the case. The latter building is called El Jámʻi el Aksa, or simply El Aksa, and the substructures are called El Aksa el Kadímeh (the ancient Aksa), while the title El Masjid el Aksa is applied to the whole sanctuary. The word Jámi is exactly equivalent in sense to the Greek συναγωγή, and is applied to the church or building in which the worshippers congregate. Masjid, on the other hand, is a much more general term; it is derived from the verb sejada “to adore," and is applied to any spot, the sacred character of which would especially incite the visitor to an act of devotion. Our word mosque is a corruption of masjid, but it is usually misapplied, as the building is never so designated, although the whole area on which it stands may be so spoken of. The Cubbet es Sakhrah, El Aksa, Jam'i el Magharibeh, &c., are each called a Jami, but the entire Haram is a masjid. This will explain how it is that 'Omar, after visiting the churches of the Anastasis, Sion, &c., was taken to the "Masjid" of Jerusalem, and will account for the statement of Ibn el 'Asa'kir and others, that the Masjid el Aksa measured over 600 cubits in length-that is, the length of the whole Haram area. The name Masjid el Aksa is borrowed from the passage in the Coran (xvii. 1), when allusion is made to the pretended ascent of Mohammed into heaven from ·the temple of Jerusalem; "Praise be unto Him who transported His servant by night from El Masjid el Haram (i.e., 'the Sacred place of Adoration' at Mecca) to El Masjid el Aksa (i.e., 'the Remote place of Adoration' at Jerusalem), the precincts of which we have blessed," &c. The title El Aksa, "the Remote," according to the Mohammedan doctors, is applied to the temple of Jerusalem "either because of its distance from Mecca, or because it is in the centre of the earth."»
  30. ↑ PEF Survey of Palestine, 1883, volume III Jerusalem, p. 119: "The Jamia el Aksa, or 'distant mosque' (that is, distant from Mecca), is on the south, reaching to the outer wall. The whole enclosure of the Haram is called by Moslem writers Masjid el Aksa, 'praying-place of the Aksa,' from this mosque."
  31. ↑ «Al-Aqsa Mosque, Jerusalem». Atlas Travel and Tourist Agency. Arxivat de l'original el 26 July 2008. [Consulta: 29 juny 2008].
  32. ↑ «BBC - Religions - Islam: Lailat al Miraj» (en anglès britànic). [Consulta: 23 agost 2025].
  33. ↑ 33,0 33,1 Le Strange, Guy. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Translated from the Works of the Medieval Arab Geographers. Houghton, Mifflin, 1890, p. 96. 
  34. ↑ Idrīsī, Muhammad. Géographie d'Édrisi (en francès). à l'Imprimerie royale, 1836, p. 343–44. 
  35. ↑ Williams, George. The Holy City: Historical, Topographical and Antiquarian Notices of Jerusalem. Parker, 1849, p. 143–60. 
  36. ↑ Abu Sway, Mustafa Journal of the Central Conference of American Rabbis, Fall 2000, pàg. 60–68. «Quoting Mujir al-Din: "Verily, ‘Al-Aqsa’ is a name for the whole mosque which is surrounded by the wall, the length and width of which are mentioned here, for the building that exists in the southern part of the Mosque, and the other ones such as the Dome of the Rock and the corridors and other [buildings] are novel."»
  37. ↑ Le Strange, Guy. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Translated from the Works of the Medieval Arab Geographers. Houghton, Mifflin, 1890. 
  38. ↑ 38,0 38,1 Robinson, E. Biblical Researches in Palestine. John Murray, 1841. 
  39. ↑ Palmer, E.H. Palestine Exploration Quarterly, 3, 3, 1871, pàg. 122–132. DOI: 10.1179/peq.1871.012. ISSN: 0031-0328. «Excursus in the Name Masjid el Aksa. In order to understand the native accounts of the sacred area at Jerusalem, it is essentially necessary to keep in mind the proper application of the various names by which it is spoken of. When the Masjid el Aksa is mentioned, that name is usually supposed to refer to the well-known mosque on the south side of the Haram, but such is not really the case. The latter building is called El Jámʻi el Aksa, or simply El Aksa, and the substructures are called El Aksa el Kadímeh (the ancient Aksa), while the title El Masjid el Aksa is applied to the whole sanctuary. The word Jámi is exactly equivalent in sense to the Greek συναγωγή, and is applied to the church or building in which the worshippers congregate. Masjid, on the other hand, is a much more general term; it is derived from the verb sejada “to adore," and is applied to any spot, the sacred character of which would especially incite the visitor to an act of devotion. Our word mosque is a corruption of masjid, but it is usually misapplied, as the building is never so designated, although the whole area on which it stands may be so spoken of. The Cubbet es Sakhrah, El Aksa, Jam'i el Magharibeh, &c., are each called a Jami, but the entire Haram is a masjid. This will explain how it is that 'Omar, after visiting the churches of the Anastasis, Sion, &c., was taken to the "Masjid" of Jerusalem, and will account for the statement of Ibn el 'Asa'kir and others, that the Masjid el Aksa measured over 600 cubits in length-that is, the length of the whole Haram area. The name Masjid el Aksa is borrowed from the passage in the Coran (xvii. 1), when allusion is made to the pretended ascent of Mohammed into heaven from ·the temple of Jerusalem; "Praise be unto Him who transported His servant by night from El Masjid el Haram (i.e., 'the Sacred place of Adoration' at Mecca) to El Masjid el Aksa (i.e., 'the Remote place of Adoration' at Jerusalem), the precincts of which we have blessed," &c. The title El Aksa, "the Remote," according to the Mohammedan doctors, is applied to the temple of Jerusalem "either because of its distance from Mecca, or because it is in the centre of the earth."»
  40. ↑ PEF Survey of Palestine, 1883, volume III Jerusalem, p. 119: "The Jamia el Aksa, or 'distant mosque' (that is, distant from Mecca), is on the south, reaching to the outer wall. The whole enclosure of the Haram is called by Moslem writers Masjid el Aksa, 'praying-place of the Aksa,' from this mosque."
  41. ↑ Abu-Sway, Mustafa Palestine-Israel Journal, 31-03-2013. «Not only do the Israeli occupation authorities prevent freedom of movement and freedom of worship, they interfere in defining Al-Aqsa Mosque by restricting the meaning of Al-Aqsa Mosque to the southernmost building, Qibli Mosque, rather than all 144 dunums or 36 acres.»"Al-Aqsa Mosque: Do Not Intrude!". Palestine-Israel Journal. Not only do the Israeli occupation authorities prevent freedom of movement and freedom of worship, they interfere in defining Al-Aqsa Mosque by restricting the meaning of Al-Aqsa Mosque to the southernmost building, Qibli Mosque, rather than all 144 dunums or 36 acres.
  42. ↑ Williams, George. The Holy City: Historical, Topographical and Antiquarian Notices of Jerusalem. Parker, 1849, p. 143–60. 
  43. ↑ Carpenter, E.E.. Holman Treasury of Key Bible Words: 200 Greek and 200 Hebrew Words Defined and Explained. B&H Publishing Group, 2000, p. 404. ISBN 978-0-8054-9352-8. 
  44. ↑ Le Strange, Guy. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Translated from the Works of the Medieval Arab Geographers. Houghton, Mifflin, 1890, p. 94–96. 
  45. ↑ Yavuz, Yildirim Muqarnas, 13, 1996, pàg. 149–164. DOI: 10.2307/1523257. ISSN: 0732-2992. JSTOR: 1523257.
  46. ↑ Salameh, Khader Levant, 41, 1, 2009, pàg. 107–17. DOI: 10.1179/175638009x427620. ISSN: 0075-8914.
  47. ↑ Abu Toameh, Khaled. «How the war began». Arxivat de l'original el 28 March 2006. [Consulta: 29 març 2006].
  48. ↑ Dean, 2003, p. 560.
  49. ↑ «Jerusalem: Palestinian anger over far-right Israeli minister's holy site visit» (en anglès). BBC News, 03-01-2023.
  50. ↑ «Preservation of the Holy Places Law», 1967. [Consulta: 11 juliol 2022].
  51. ↑ «Jerusalem - The Legal and Political Background». Ministeri d'Afers Exteriors, Govern d'Israel. [Consulta: 11 juliol 2022].
  52. ↑ Kingsley, Patrick; Rasgon, Adam «In Shift, Israel Quietly Allows Jewish Prayer on Temple Mount» (en anglès). The New York Times, 24-08-2021. ISSN: 0362-4331.
  53. ↑ «Breaking News, World News and Video from Al Jazeera» (en anglès). [Consulta: 11 juliol 2022].
  54. ↑ "PROTECTION OF CIVILIANS 16 – 29 SEPTEMBER 2009 Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.", UNITED NATIONS Office for the Coordination of Humanitarian Affairs occupied Palestinian territory.
  55. ↑ «Archived copy». news.yahoo.com. Arxivat de l'original el 18 August 2012. [Consulta: 17 gener 2022].
  56. ↑ «Tourism Min. plan to widen Jewish access to Temple Mount angers Palestinians». Haaretz, 07-10-2014.
  57. ↑ «Israel issues tender for new settlement units». Al Jazeera, 18-12-2011.
  58. ↑ Elaine McArdle, "How to visit Temple Mount as a tourist: Old City, Jerusalem, Israel," The Whole World is a Playground, January 1, 2015

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont del Temple
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mont_del_Temple&oldid=36358882»