Espodumena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralEspodumena
Spodumene-usa59abg.jpg
Pegmatita de Walnut Hill, Huntington, Comtat de Hampshire, Massachusetts, EE.UU (Mides: 14,2 x 9,2 x 3,0 cm)
Fórmula química LiAl(SiO3)2
Epònim Combustió, Cendra i Substantiu
Localitat tipus Utö
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.DA.30
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DA.30
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.01
Dana 65.1.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic; 2/m
Hàbit cristal·lí prismàtic, generalment prima i elongada, amb estries paral·leles a {100}; també és habitual que es trobi massiva.
Estructura cristal·lina a = 9,46 Å, b = 8,39 Å, c = 5,22 Å; β = 110,17°; Z = 4
Simetria monoclínica 2/m
Grup espacial grup espacial 15
Color molt variable: blanc, incolor, gris, rosa, lila, violàci, groc i/o verd. Pot presentar fins a dos colors, com la hiddenita (verd maragda o la kunzita (violàcia).
Macles freqüent a {100}
Exfoliació perfecte en dues direccions (típica exfoliació de piroxè) a 87°
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 6,5 a 7
Lluïssor vítria o nacrada
Color de la ratlla blanca
Gravetat específica 3,03 a 3,23
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,648–1,661 nβ = 1,655–1,670 nγ = 1,662–1,679
Birefringència δ = 0,014 a 0,018
Pleocroisme fort en la kunzita: α-porpra, γ-incolor; en la hiddenita: α-verd, γ-incolor
Angle 2V 54° a 69°
Fluorescència no en té normalment; la varietat kunzita en sol presentar sota llum ultraviolada.
Fusibilitat 3,5
Solubilitat insoluble
Magnetisme no en té
Més informació
Estatus IMA aprovat, nom preferit i publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1][2][3][4]
Modifica dades a Wikidata

L'espodumena és un mineral silicat del grup dels piroxens i del subgrup dels clinopiroxens. Està formada per liti, alumini, silici i oxigen. És una mena de liti. Pot ser des d'incolora a groga, porpra, lila (kunzita) verdosa, o verd maragda (hiddenita). Pot arribar a formar cristalls prismàtics que poden assolir dimensions relativament grans. S'han trobat cristalls de fins a 14,3 m a les Black Hills, Dakota del Sud, EE.UU.[5]

A baixes temperatures, es forma la α-espodumena, que cristal·litza en el sistema monoclínic, mentre que l'espodumena d'alta temperatura cristal·litza en el sistema tetragonal. L'espodumena canvia de la seva forma alfa a la seva forma beta a una temperatura de 900 °C.[4] Els cristalls solen presentar estries ubicades paral·lelament a l'eix principal.

Descobriment i presència de l'espodumena[modifica]

L'espodumena es va descriure per primer cop l'any 1800 a la que avui en dia és la seva localitat tipus: Utö, Södermanland, Suècia. Va ser descoberta pel naturalista brasler Jose Bonifacio de Andrada e Silva. El nom deriva del grec spodumenos (σποδυμενος) que significa "cremat fins a les cendres" degut a l'aparença opaca i de color gris-cendra que presenta el material refinat a partir del mineral que s'usa en la indústria.[1]

L'espodumena es troba present en granits rics en liti, pegmatites i aplites. Es pot trobar associada amb diferents minerals com el quars, l'albita, la petalita, l'eucriptita, la lepidolita i el beril.[2]

Importància econòmica[modifica]

Com a mena de liti[modifica]

L'espodumena és una font important de liti utilitzat en la indústria ceràmica, la indústria mòbil, les bateries i la medicina. El liti s'extreu de l'espodumena mitjançant àcid.

La producció mundial de liti a partir de l'espodumena ronda les 80.000 tones per any, principalment de la mina Talison, pegmatita de Greenbushes, Austràlia, i algunes de la Xina i de Xile. La mina Talison té unes reserves calculades de 13 milions de tones.[6]

Com a gemma[modifica]

Els minerals transparents s'utilitzen com a gemmes, com algunes varietats de kunzita i hiddenita conegudes pel seu gran pleocroïsme. Les localitats on es troben són l'Afganistan, Austràlia, Brasil, Madagascar, Pakistan, Quebec in Canadà i Carolina del Nord, Califòrnia als EE.UU.

Varietats gemmològiques[modifica]

Hiddenita[modifica]

La hiddenita és una gemma de color verd maragda clar, trobada per primer cop al Comptat Alexander, a Carolina del Nord, EE.UU. El color que rep aquesta gemma és com a conseqüència del seu contingut de crom que entra a l'estructura com a impuresa (tal com passa amb la maragda). No totes les espodumenes verdes deuen el seu color al contingut de crom, en aquests casos solen tenir colors verds més clars i no es consideren hiddenites.

Kunzita[modifica]

La kunzita és una gemma de color rosa a lila, una varietat d'espodumena amb traces de manganès que li donen el seu característic color. En alguns casos, la kunzita s'ha escalfat o irradiat per a ressaltar el seu color. La majoria de kunzites es decoloren quan els hi toca la llum del Sol. La kunzita va ser descoberta l'any 1902, i va ser anomenada per George Frederick Kunz, joier de Tiffany & Co i notable mineròleg. S'ha trobat al Brasil, EE.UU, Canadà, Mèxic, Suècia, Austràlia, Afganistan i Pakistan.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espodumena Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Spodumene, Mindat.org
  2. 2,0 2,1 Anthony, John W., Bideaux, Richard A., Bladh, Kenneth W., and Nichols, Monte C. (1990). Handbook of Mineralogy. Mineral Data Publishing, Tucson, Arizona
  3. Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., ISBN 0-471-80580-7
  4. 4,0 4,1 Deer, Howie and Zussman, Rock Forming Minerals, v. 2 Chain Silicates, Wiley, 1963 pp. 92-98
  5. Robert Louis Bonewitz, 2005, Rock and Gem, London, Dorling Kindersley
  6. «Spodumene». Bunbury Port Authority, 26-02-2008. [Consulta: 27 novembre 2008].
  • Kunz, George Frederick (1892). Gems and Precious Stones of North America. New York: The Scientific Publishing Company.
  • Palache, C., Davidson, S. C., and Goranson, E. A. (1930). "The Hiddenite deposit in Alexander County, N. Carolina". American Mineralogist Vol. 15 No. 8 p. 280
  • Webster, R. (2000). Gems: Their Sources, Descriptions and Identification (5th ed.), pp. 186–190. Great Britain: Butterworth-Heinemann.
  • The key players in Quebec lithium, “Daily News”, The Northern Miner. August 11, 2010.