Esporles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

[1]

Infotaula de geografia políticaEsporles
Escudo de Esporlas (Islas Baleares).svg
Esporlesvista.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Esporles respecte de Mallorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 39′ 58″ N, 2° 34′ 48″ E / 39.66623°N,2.5799°E / 39.66623; 2.5799
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata

CapitalEsporles Modifica el valor a Wikidata
Població
Total5.062 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat143,44 hab/km²
GentiliciEsporlerí, esporlerina[2][3]
Geografia
Superfície35,29 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud198 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSant Pere
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiquel Ensenyat Riutort Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07190 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE07020 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajesporles.net Modifica el valor a Wikidata

Esporles és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, Illes Balears. Confronta amb els termes municipals de Banyalbufar, Palma, Puigpunyent i Valldemossa. El municipi compta amb quatre nuclis de població: el llogaret de S'Esgleieta, les urbanitzacions d'Es Verger i Ses Rotgetes de Canet a més de la pròpia vila d'Esporles.[cal citació]

Queda a uns 15 km de Palma. Esporles es divideix en la Vilavella i la Vilanova. Tradicionalment l'economia municipal es basava en l'agricultura i ramaderia, com es mostra en la mansió granja-museu Sa Granja. Avui en dia, com en la major part de les Balears, es basa en el turisme. També fou molt important la indústria tèxtil, de la qual encara en podem trobar vestigis com fàbriques o edificis.

Etimologia[modifica]

- Esporles: del llatí sportulis,que vol dir "senalla". Sembla que aquest nom es deu a la implantació a la zona d'una artesania de llata de palma, basada en el garballó.

- S'Esgleieta: deriva de l'antic diminutiu d'esgleya, que significa "església".

Geografia[modifica]

El municipi està situat al sector occidental de la serra de Tramuntana i ocupa part del vessant meridional. El terme es disposa d'una forma molt irregular i està envoltat pels municipis de Palma, Puigpunyent, Valldemossa i Banyalbufar.

Conté dos nuclis antics de poblament: Esporles, localitzat al centre del terme, i S'Esgleieta, al cantó est, a més de dues urbanitzacions dels anys seixanta, Es Verger i Ses Rotgetes. La vila d'Esporles es disposa al fons de la vall i s'articula en funció dels barris més antics com la Vilavella, la Vilanova i sa Vileta, units per barris més moderns com es Balladors o Son Tries. Per altra banda, S'Esgleieta s'estén envoltada de les terres més planeres, on s'assoleix la cota mínima del terme.

Relleu[modifica]

El relleu esporlerí és especialment accidentat i està conformat per muntanyes i comellars que conflueixen en bona part a la vall d'Esporles. La cota màxima del terme se situa a l'oest, al vessant oriental de la mola de Planícia (890), mentre que la mínima la trobam a la zona est, a S'Esgleieta, on amb prou feines s'arriba als cent metres.

Vista de l'església d'Esporles

El terme està envoltat per moles i moletons. Així, al nord, el cap des Bosquet (331 m) i els darrers estreps de la mola de Planícia marquen la partió amb Banyalbufar. El coll d'en Claret (499 m) i el moletó de Son Cabaspre (622 m) inicien la partió valldemossina, que continua cap a xaloc seguint els espadats de la immensa mola de Son Pacs (731 m). Als seus peus i dins territori esporlerí se succeeixen la vall de Son Cabaspre, el moletó de Son Cabaspre (595 m) i la coma d'en Llobera. Per l'est, el terme s'obre a la zona de S'Esgleietabi travessa mínimament a l'altra banda de la carretera de Valldemossa. Els límits del sud vénen marcats per la partió amb Palma, que discorre per la serra de Son Bauçà i la mola de Sarrià (448 m). A llebeig, sa Fita del Ram (833 m) separa l'extensa urbanització d'Es Verger de la vall de Superna, ja dins Puigpunyent.

Flanquejant la vall principal, solcada pel torrent de Sant Pere, se succeeixen els turons com el puig de Son Bernardí, el puig de la Beata (279 m), el puig Gros (251 m), el puig de ses Forques i el puig des Moros (214 m).

Història[modifica]

Època antiga[modifica]


Època medieval[modifica]


Època Moderna[modifica]

Fins al segle xvii a la documentació d'Esporles no apareixen els tres primers noms de barris diferenciats: la Vilavella, la Vilanova i la Vileta. Per tant, no hi ha proves de l'existència de nuclis concentrats anteriors al segle del 1600. Fins aleshores el poblament de tot el municipi era dispers i format per d'alqueries i rafals. En una descripció d'Esporles de finals del segle XVI, en concret de 1595, se’ns diu clarament que És la iglésia rural y deserta. La sua població és de las suas pocessions y alqueries y rafals, que són en número 58, sens los molins, que són 14, entre los de la Granga y los de Canet[1] (Albertí-Rossello, 1996: 335). Com comentarem, els primers esments a nuclis de cases a Esporles daten del darrer quart del segle xvii, en concret de 1673, fins aleshores, no hi hauria concentracions significatives de cases, com havia passat en temps de la Mallorca musulmana i en els primer 400 anys de poblament català.

La concentració de cases en viles i viletes a partir del segle xvii es relaciona amb les repercussions de la definitiva derrota forana a les guerres que mantingueren amb el ciutadans just abans d'aquest segle. Com a conseqüència de la derrota pagesa s'incrementà la pressió fiscal de Ciutat sobre la part forana i, amb el conseqüent empobriment pagès, els forans es veuran abocats a vendre les seves tinences als ciutadans. És quan les antigues alqueries i rafals esdevenen “possessions”, aquí apareix la paraula possessió. Possessions de senyors que viuen a Ciutat. Aquests nous propietaris fomentaran el canvi de conreus des dels d'autosubsistència cap als d'exportació amb l'olivar en primer lloc. És l'inici de l'economia d'exportació que posarà pel davant el negoci de les compravendes al port de Palma front a les necessitats d'alimentació de la població.

Amb aquest canvi, els antics pagesos, descendents directes dels primers colons catalans, esdevindran paulatinament jornalers que s'hauran de llogar als amos que explotaran, gràcies als contractes d'arrendament, les possessions dels senyors ciutadans. Tanmateix, això només durant les èpoques que seran requerits per les necessitats dels nous conreus, en especial l'expansiu olivar, la resta de l'any s'hauran de dedicar a altres ocupacions.

Com que molts pagesos han hagut de deixar les seves antigues cases apareixeran, a Esporles i a altres llocs de Mallorca, moltes agrupacions de cases que formaran viles i viletes. Uns primitius nuclis on s'hi assentaran aquests pagesos després d'haver estat desposseïts de les seves antigues explotacions pageses. El nou model de possessions senyorials ciutadades i olivareres i una incipient concentració dels antics pagesos als nuclis a Esporles es pot constatar, per primera vegada, a la documentació del segle xvii quan, als Stims de 1673 i 1677, es parla ja de 20 cases a la Vilavella, 9 a la Vileta (de vora l'Església) i 15 a la Vilanova[2].

Època Contemporània[modifica]



[1] Binimelis, Joan. Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. València: Universitat de València i Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014 [1595], p. 162.

[2] Ferrer, Miguel. Estructura socioeconómica de Esporles en los siglos XVI y XVII, A Esporles. Ediciones Cort: Palma, 1973, p. 37.

Població[modifica]

Entitat de població Habitants (2019)
S'Esgleieta 455
Esporles 5.062
Font: Idescat

Distribució de la població resident per àrea de nacionalitat[modifica]

Àrea de nacionalitat Valor
Espanya 4.574
UE 15 295
Amèrica del Sud 56
Resta UE 28 51
Resta d'Amèrica 29
Resta de nacionalitats 26
Europa no comunitària 16
Àfrica 15

Organització política[modifica]

Batles constitucionals (1979 - actualitat)[modifica]

Legislatura Nom del batle/batlessa Partit polític
1979-1983 Bartolome Bosch Candidatura Independent
1983-1987 Vicenç Matas PSOE
1987-1991 Vicenç Matas PSOE
1991-1995 Guillermo Bosch PSOE
1995-1996 Pere Trias Auli PSM
1996-1999 Jaume Pou Reines PP
1999-2005 Jaume Pou Reines PP
2005-2007 Miquel Ensenyat PSM
2007-2011 Miquel Ensenyat PSM
2011-2015 Miquel Ensenyat PSM
2015- Maria Ramon Salas MÉS-APIB

Institucions i centres educatius[modifica]

  • Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA)
  • CEIP Gabriel Comas i Ribas
  • IES Josep Font i Trias
  • Biblioteca municipal d'Esporles

Esports[modifica]

  • Camp Municipal de futbol de Son Quint
  • Pabelló Municipal de Bàsquet
  • Pista de tennis a Son Quint
  • Voleibol sala al CEIP Gabriel Comas i Ribas
  • Gimnasia rítmica al CEIP Gabriel Comas i Ribas

Festes[modifica]

  • Festes de San Pere (23 al 30 de juny), les més importants. Cal destacar el popular correfoc, que s'ha anat incorporant des de finals del segle XX i inicis del XXI com un acte més dins del programa de les festes populars. Tanmateix, el correfoc, no és típic de ningún poble de Balears, els seus orígens es remunten a l'antic Ball de Diables, del qual les primeres notícies escrites daten del segle XII a Tarragona.
  • La Fira Dolça. Els dolços i els seus derivats són els protagonistes d'aquesta fira celebrada a Esporles des de 2005. També es poden trobar parades d'artesania, exposicions, concursos, tallers de dolços per a infants, a més de parades dedicades a les brodades i un espai per als productors de cervesa artesana.

Referències[modifica]

  1. Esporles, Guia dels pobles de Mallorca. Mallorca: Consell de Mallorca, 2003. 
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Esporlerí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». [Consulta: 15 gener 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esporles