Coloració estructural

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Esquemocrom)
Salta a: navegació, cerca
Els colors iridiscents brillants de les plomes del mascle del paó reial estan creades per coloració estructural com ja van advertir per primera vegada Isaac Newton i Robert Hooke.

La coloració estructural és la producció de color per superfícies microscòpicament estructurades, de vegades anomenades esquemocroms (en anglès:schemochromes)', prou fines per interferir amb la llum visible, de vegades en combinació amb pigments: per exemple en la cua del paó reial les plomes etan pigmentades de marró, però la seva estructura fa que semblin blaves, de color turquesa i verdes, i sovint apareixen iridescents.[1]

La coloració estructural va ser observada primer pels científics anglesos Robert Hooke i Isaac Newton, i el seu principi – interferència d'ona – explicat per Thomas Young un segle després. Young correctament va descriure la iridescència com el resultat de la interferència entre reflexions des de dos (o més) superfícies de pel·lícula fina, combinada amb la refracció de la llum en entrar i sorir d'aquestes pel·lícules. Diferents colors apareixen amb els diferents angles de la llum reflectida.

Les coloracions en els animals, com les plomes dels ocells o les escatres de les papallones, està creada per un rang de mecanismes fotònics, incloent els mecanismes dels miralls selectius, dels cristalls fotònics, matrius de nanocanals i proteïnes que poden variar la seva configuració. Alguns talls de carn també poden presentar coloració estructural degut a l'exposició d'arranjaments periòdics de les fibres musculars.[2] Molts d'aquests mecanismes fotònics corresponen a estructures elaborades visibles per microscopi electrònic. En les plantes, els colors brillants estan produïts per estructures dins les cèl·lules. La coloració blava més brillant en qualsevol teixit viu s'observa als fruits de Pollia condensata, on una estructura en espiral de fibrils de cel·lulosa produeix per la Llei de Bragg la dispersió física de la llum.

Les coloracions estructurals tenen un potencial en aplicacions industrials, comercials i militars, amb superfícies biomimètiques que poden donar colors brillants, camuflatges adaptats, canvis òptics eficients i vidres de baixa reflectància.

Exemples[modifica | modifica el codi]


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

--- 2nd Edition, 1895.
  • Hooke, Robert (1665). Micrographia, John Martyn and James Allestry, London.
  • Newton, Isaac (1704). Opticks, William Innys, London.


  • Fox, D.L. (1992). Animal Biochromes and Animal Structural Colours. University of California Press.
  • Johnsen, S. (2011). The Optics of Life: A Biologist's Guide to Light in Nature. Princeton University Press.
  • Kolle, M. (2011). Photonic Structures Inspired by Nature . Springer.


  • Brebbia, C.A. (2011). Colour in Art, Design and Nature. WIT Press.
  • Lee, D.W. (2008). Nature's Palette: The Science of Plant Color. University of Chicago Press.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hooke, Robert. Micrographia. Chapter 36 ('Observ. XXXVI. Of Peacoks, Ducks, and Other Feathers of Changeable Colours.')
  2. Martinez-Hurtado, J L «Foods». Falta indicar la publicació, 2, 2, novembre 2013, pàg. 499–506. DOI: 10.3390/foods2040499 [Consulta: 1 març 2014].


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]