Esquizòmids

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Esquizòmid)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEsquizòmids
Schizomida
Hubbardia pentapeltis female.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Arthropoda
Subfílum Chelicerata
Classe Arachnida
Ordre Schizomida
Tipus taxonòmic Schizomus
Famílies

̽ Hubbardiidae Cook, 1899

Modifica dades a Wikidata

Els esquizòmids (Schizomida)[1] són un ordre d'aràcnids, d'aspecte superficialment semblant a les aranyes, de menys de 5 mm.

L'ordre no ha estat encara gaire estudiat. S'han descrit 264 espècies de arreu del món,

[2] la majoria membres de la família Hubbardiidae. Una revisió sistemàtica, incloent-hi un catàleg sencer, es pot trobar a Reddell & Cokendolpher (1995).

Anatomia[modifica]

El nom Schizomida vol dir "dividit o tallat pel mig", en referència a què el tòrax està dividit en dues plaques separades.[3]

Són relativament petits, de cos tou, semblants en aparença als telifònids. El prosoma (cefalotòrax) es divideix en tres regions, cada una coberta per plaques, el gran propeltidi i els aparellats i més petits mesopeltidi i metapeltidi.

L'opistosoma (abdomen) és oval i llis format de 12 segments recognoscibles. El primer està reduït i forma el pedicel, mentre que els últims tres estan constrets, formant el pigidi. L'últim segment lluu una cua semblant a un fuet o flagel, consistent en no més de quatre segments.

Com els ordres relacionats Thelyphonida, Amblypygi i Solifugae, Schizomida només fan servir sis potes per a caminar, havent modificat el primer parell per fer-los servir com a òrgans sensorials. Just davant les potes sensorials tenen pedipalps semblants a pinces molt desenvolupats. No tenen ulls veritables, però algunes poques espècies tenen punts de visió vestigials capaços de diferenciar la llum de la foscor.

Hàbitat[modifica]

Els esquizòmids són generalment tropicals, tot i que també se n'han trobat algunes poblacions a Califòrnia i Arizona. Tendeixen a viure en la capa superior del sòl i en les cavitats amb els troncs i roques on poden evitar la dessecació buscant-hi aigua i no exposant-se a la llum. Algunes espècies són troglobis, i alguns pocs viuen a prop de colònies de tèrmits i formigues.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquizòmids Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The American Arachnological Society Committee on Common Names of Arachnids. R.G. Breene (chair). Common Names of Arachnids 2003 (PDF online publication). 5th. Carlsbad, NM: American Tarantula Society, 2003, p. 42. ISBN 1-929427-11-5. 
  2. Zhang, Z. Q. (2011). Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.), Animal Biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148, 99-103.
  3. Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadephia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 615–617. ISBN 0-03-056747-5. 
  • Reddell, J.R. & Cokendolpher, J.C. (1995). Catalogue, bibliography, and generic revision of the order Schizomida (Arachnida). Tex. Mem. Mus., Speleol. Monogr. 4: 1-170
  • Savory, T., 1977. Arachnida. second edition. Academic Press inc. New York. 339pp.