Estònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estònia

Estació membre
Final Nacional Eurolaul (1993-2008)
Eesti Laul (2009-)
Aparicions 28 (17 finals)
Primera aparició 1993
Millor resultat
Final 1r 2001
Semifinal 3r 2009, 2015
Pitjor resultat
Final 24è 1994, 2011
Semifinal 22è 2007
Enllaços externs
Pàgina d'ETV
Pàgina d'Estònia en Eurovision.tv

Estònia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del debut, el 1994. Va intentar classificar-se per a la final de l'any anterior mitjançant la participació en Kvalifikacija za Millstreet, una semifinal organitzada per introduir els països debutants que provenien d'Europa de l'Est, i que es va celebrar a Ljubljana, Eslovènia. No ho va aconseguir, després de quedar en el cinquè lloc.

Seria el 1994 quan Estònia aconseguiria classificar-se per primera vegada, encara que amb poca fortuna.

Posteriorment, Estònia va guanyar per primera - i, fins al moment, única - vegada el Festival d'Eurovisió el 2001, amb «Everybody», de Tanel Padar i Dave Benton. Aquesta va ser, també, la primera victòria d'un país excomunista i bàltic dins del Festival. El directe arrollador li va valer el triomf a Estònia, i el dret d'organitzar el Festival de 2002, al Saku Suurhall Arena de Tallinn. En aquesta ocasió, el país va aconseguir la tercera posició, empatada amb el Regne Unit.

A causa de les semifinals introduïdes el 2004, entre 2004 i 2008, Estònia no va aconseguir passar de les semifinals ni va obtenir posicions bones en la mateixa, on va quedar a prop només el 2004 en onzena posició en la semifinal.

Després de l'actuació de 2008, van caure a un penúltim lloc en la Semifinal 1, per la qual cosa van decidir cancel·lar la preselecció Eurolaul i canviar-la per l'Eesti Laul, amb millors resultats. Seria el 2009 quan Estònia arribaria a les finals amb la cançó «Rändajad» del grup Urban Symphony, que va quedar en sisè lloc.

El 2010 va ser la darrera vegada que serien eliminats en la semifinal. El 2011 va tornar a passar com una de les grans favorites, però va quedar 24a en la final i va igualar la pitjor posició del país en una final des de 1994. L'any 2012, van passar també a la final, aquesta vegada amb Ott Lepland i la cançó «Kuula», cantada en la seva llengua oficial. Finalment va aconseguir, de nou, un sisè lloc amb 120 punts.

El 2013, van tornar a portar-hi una cançó cantada en el seu idioma oficial, titulada «Et uus saaks alguse», amb la cantant Birgit Õigemeel. Per tercera vegada consecutiva, Estònia es va classificar per a la final, aquesta vegada amb un 10è lloc i, en la final, va quedar en 20è lloc amb 19 punts. El 2014, no va aconseguir classificar-s'hi, però el 2015 va enviar-hi «Goodbye to yesterday», interpretada per un duo compost per Stig Rästa i Elina Born que, a banda de ser dels favorits en les apostes, van fer una actuació que els va permetre passar a la final amb el millor resultat en una semifinal (igualat amb el de 2009) i quedar en 7a posició en la final, per darrere dels seus veïns de Letònia i per davant de Noruega. El 2016, Rästa hi tornaria com a compositor de «Play», un tema particular que cantaria Jüri Pootsmann i que finalment no atraparia els europeus, ja que va quedar el darrer de la semifinal. Tampoc van tenir sort Koit Toome i Laura Põldvere el 2017 amb la cançó «Verona». Aquesta situació, això no obstant, va canviar el 2018 amb «La Forza» d'Elina Nechayeva, una òpera en italià que va quedar en 8a posició en la final a Lisboa. També va aconseguir passar a la final Victor Crone el 2019 amb «Storm», que va quedar 20è amb 76 punts.

Malgrat els resultats, Estònia és considerat el país bàltic més reeixit en la història d'Eurovisió, el qual ha format part deu vegades del TOP 10 en la gran final.

Participacions[modifica]

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó

(Música / Lletra)

Final Punts Semifinal Punts
1993 Irlanda Millstreet Janika Sillamaa «Muretut meelt ja südameetuld» No es va classificar 5 47
1994 Irlanda Dublín Silvi Vrait «Nagu merelaine» 24 2 No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 1995
1996 Noruega Oslo Maarja-Liis Ilus & Ivo Linna «Kaelakee hääl» 5 94 5 106
1997 Irlanda Dublín Maarja-Liis Ilus «Keelatud maa» 8 82 No va haver-hi semifinals
1998 Regne Unit Birmingham Koit Toome «Mere lapsed» 12 36
1999 Israel Jerusalem Evelin Samuel & Camille «Diamond of night» 6 90
2000 Suècia Estocolm Ines «Once in a lifetime» 4 98
2001 Dinamarca Copenhaguen Tanel Padar, Dave Benton i 2XL «Everybody»

(Ivar Must / Maian-Anna Kärmas)

1 198
2002 Estònia Tallinn Sahlene «Runaway»

(Alar Kotkas, Ilmar Laisaar, Pearu Paulus / Jana Hallas)

3 111
2003 Letònia Riga Ruffus «Eighties coming back»

(Vaiko Eplik)

21 14
2004 Turquia Istanbul Neiokõsõ «Tii»

(Priit Pajusaar, Glen Pilvre / Aapo Ilves)

No es va classificar 11 57
2005 Ucraïna Kíev Suntribe «Let's get loud»

(Sven Lõhmus)

20 31
2006 Grècia Atenes Sandra Oxenryd «Through my window»

(Pearu Paulus, Ilmar Laisaar, Alar Kotkas / Jana Hallas)

18 28
2007 Finlàndia Hèlsinki Gerli Padar «Partners in crime»

(Hendrik Surt-Saller / Berit Veiber)

22 33
2008 Sèrbia Belgrad Kreisiraadio «Leto svet»

(Priit Pajusaar, Glen Pilvre, Peeter Oja, Hannes Võrno, Tarmo Leinatamm)

18 8
2009 Rússia Moscou Urban Symphony «Rändajad»

(Sven Lõhmus)

6 129 3 115
2010 Noruega Oslo Malcolm Lincoln «Siren»

(Robin Juhkental)

No es va classificar 14 39
2011 Alemanya Düsseldorf Getter Jaani «Rockefeller Street»

(Sven Lõhmus)

24 44 9 60
2012 Azerbaidjan Bakú Ott Lepland «Kuula»

(Ott Lepland / Aapo Ilves)

6 120 4 100
2013 Suècia Malmö Birgit Õigemeel «Et uus saaks alguse»

(M. Mattisen / M. Mattisen, S. Soro)

20 19 10 52
2014 Dinamarca Copenhaguen Tanja «Amazing»

(Timo Vendt, Tatjana Mihhailova)

No es va classificar 12 36
2015 Àustria Viena Elina Born i Stig Rästa «Goodbye to yesterday»

(Stig Rästa)

7 106 3 125
2016 Suècia Estocolm Jüri Pootsmann «Play»

(Stig Rästa, Vallo Kikas i Fred Krieger)

No es va classificar 18 24
2017 Ucraïna Kíev Koit Toome i Laura «Verona»

(Sven Lõhmus)

14 85
2018 Portugal Lisboa Elina Nechayeva «La forza»

(Ksenia Kuchukova, Mihkel Mattisen, Elina Nechayeva, Timo Vendt)

8 245 5 201
2019 Israel Tel Aviv Victor Crone «Storm»

(Sebastian Lestapier, Stig Rästa, Vallo Kikas, Victor Crone / Fred Krieger, Stig Rästa, Victor Crone)

20 76 4 198
2020 Països Baixos Rotterdam Uku Suviste «What Love Is»
Festival cancel·lat
2021 Països Baixos Rotterdam Uku Suviste «The Lucky One»

No es va classificar 13 58
2022 Torí Stefan «Hope»
13 141 5 209
2023 Liverpool Alika Milova «Bridges»

Festivals organitzats a Estònia[modifica]

Edició Ciutat seu Localització Presentandores
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2002 Tallinn Saku Suurhall Annely Peebo i Marko Matvere

Votació d'Estònia[modifica]

Fins a 2019, la votació d'Estònia ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1 Rússia Rússia 181
Suècia Suècia
3 Noruega Noruega 101
4 Letònia Letònia 88
5 Dinamarca Dinamarca 81
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Rússia Rússia 245
2 Suècia Suècia 219
3 Finlàndia Finlàndia 168
4 Noruega Noruega 152
5 Dinamarca Dinamarca 136
Letònia Letònia
Més punts rebuts només en la final
Pos. País Punts
1 Finlàndia Finlàndia 107
2 Letònia Letònia 105
3 Suècia Suècia 81
4 Irlanda Irlanda 73
5 Lituània Lituània 72
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Finlàndia Finlàndia 204
2 Letònia Letònia 190
3 Lituània Lituània 141
4 Irlanda Irlanda 121
5 Suècia Suècia 119

12 punts[modifica]

  • Estònia ha donat 12 punts a:

Final (1994 - 2003)[modifica]

Any País Any País
1994 Polònia Polònia 1999 Suècia Suècia
No hi va participar en 1995 2000 Letònia Letònia
1996 Irlanda Irlanda 2001 Dinamarca Dinamarca
1997 França França 2002 Letònia Letònia
1998 Suècia Suècia 2003 Rússia Rússia

Galeria d'imatges[modifica]