Estònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió
Estònia | |
---|---|
Estació membre | ![]() |
Final Nacional | Eurolaul (1993-2008)
Eesti Laul (2009-) |
Aparicions | 29 (18 finals) |
Primera aparició | 1993 |
Millor resultat | |
Final | 1r 2001 |
Semifinal | 3r 2009, 2015 |
Pitjor resultat | |
Final | 24è 1994, 2011 |
Semifinal | 22è 2007 |
Enllaços externs | |
Pàgina d'Estònia en Eurovision.tv | |
Pàgina d'ETV |
Estònia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del debut, el 1994.[1] Va intentar classificar-se per a la final de l'any anterior mitjançant la participació en Kvalifikacija za Millstreet, una semifinal organitzada per introduir els països debutants que provenien d'Europa de l'Est, i que es va celebrar a Ljubljana, Eslovènia. No ho va aconseguir, després de quedar en el cinquè lloc.
Seria el 1994 quan Estònia aconseguiria classificar-se per primera vegada, encara que amb poca fortuna.
Posteriorment, Estònia va guanyar per primera i, fins al moment, l'única vegada el Festival d'Eurovisió el 2001, amb «Everybody», de Tanel Padar i Dave Benton.[2] Aquesta va ser, també, la primera victòria d'un país excomunista i bàltic dins del Festival. El directe arrollador li va valer el triomf a Estònia, i el dret d'organitzar el Festival de 2002, al Saku Suurhall Arena de Tallinn. En aquesta ocasió, el país va aconseguir la tercera posició, empatada amb el Regne Unit.[3]
A causa de les semifinals introduïdes el 2004, entre 2004 i 2008, Estònia no va aconseguir passar de les semifinals ni va obtenir posicions bones en la mateixa, on va quedar a prop només el 2004 en onzena posició en la semifinal.[4]
Després de l'actuació de 2008, van caure a un penúltim lloc en la Semifinal 1, per la qual cosa van decidir cancel·lar la preselecció Eurolaul i canviar-la per l'Eesti Laul, amb millors resultats.[5] Seria el 2009 quan Estònia arribaria a les finals amb la cançó «Rändajad» del grup Urban Symphony, que va quedar en sisè lloc.[6]
El 2010 va ser la darrera vegada que serien eliminats en la semifinal.[7] El 2011 va tornar a passar com una de les grans favorites, però va quedar 24a en la final i va igualar la pitjor posició del país en una final des de 1994.[8] L'any 2012, van passar també a la final, aquesta vegada amb Ott Lepland i la cançó «Kuula», cantada en la seva llengua oficial. Finalment va aconseguir, de nou, un sisè lloc amb 120 punts.[9]
El 2013, van tornar a portar-hi una cançó cantada en el seu idioma oficial, titulada «Et uus saaks alguse», amb la cantant Birgit Õigemeel. Per tercera vegada consecutiva, Estònia es va classificar per a la final, aquesta vegada amb un 10è lloc i, en la final, va quedar en 20è lloc amb 19 punts.[10] El 2014, no va aconseguir classificar-se per la final, obtenint una 12a plaça amb 36 punts per part de Tanja cantant «Amazing»[11], però el 2015 va enviar-hi «Goodbye to yesterday», interpretada per un duo compost per Stig Rästa i Elina Born que, a banda de ser dels favorits en les apostes, van fer una actuació que els va permetre passar a la final amb el millor resultat en una semifinal (igualat amb el de 2009) i quedar en 7a posició en la final, per darrere dels seus veïns de Letònia i per davant de Noruega.[12] El 2016, Rästa hi tornaria com a compositor de «Play», un tema particular que cantaria Jüri Pootsmann i que finalment no atraparia els europeus, ja que va quedar el darrer de la semifinal.[13] Tampoc van tenir sort Koit Toome i Laura Põldvere el 2017 amb la cançó «Verona».[14] Aquesta situació, això no obstant, va canviar el 2018 amb «La Forza» d'Elina Nechayeva, una òpera en italià que va quedar en 8a posició en la final a Lisboa.[15] També va aconseguir passar a la final Victor Crone el 2019 amb «Storm», que va quedar 20è amb 76 punts.[16]
Malgrat els resultats, Estònia és considerat el país bàltic més reeixit en la història d'Eurovisió, el qual ha format part deu vegades del TOP 10 en la gran final.
Participacions
[modifica]- Llegenda
Any | Seu | Artista | Cançó | Final | Punts | Semifinal | Punts |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1993 | ![]() |
Janika Sillamaa | «Muretut meelt ja südameetuld» | No es va classificar | 5 | 47 | |
1994 | ![]() |
Silvi Vrait | «Nagu merelaine» | 24 | 2 | No va haver-hi semifinals | |
No hi va participar en 1995 | |||||||
1996 | ![]() |
Maarja-Liis Ilus & Ivo Linna | «Kaelakee hääl» | 5 | 94 | 5 | 106 |
1997 | ![]() |
Maarja-Liis Ilus | «Keelatud maa» | 8 | 82 | No va haver-hi semifinals | |
1998 | ![]() |
Koit Toome | «Mere lapsed» | 12 | 36 | ||
1999 | ![]() |
Evelin Samuel & Camille | «Diamond of night» | 6 | 90 | ||
2000 | ![]() |
Ines | «Once in a lifetime» | 4 | 98 | ||
2001 | ![]() |
Tanel Padar, Dave Benton i 2XL | «Everybody» | 1 | 198 | ||
2002 | ![]() |
Sahlene | «Runaway» | 3 | 111 | ||
2003 | ![]() |
Ruffus | «Eighties coming back» | 21 | 14 | ||
2004 | ![]() |
Neiokõsõ | «Tii» | No es va classificar | 11 | 57 | |
2005 | ![]() |
Suntribe | «Let's get loud» | 20 | 31 | ||
2006 | ![]() |
Sandra Oxenryd | «Through my window» | 18 | 28 | ||
2007 | ![]() |
Gerli Padar | «Partners in crime» | 22 | 33 | ||
2008 | ![]() |
Kreisiraadio | «Leto svet» | 18 | 8 | ||
2009 | ![]() |
Urban Symphony | «Rändajad» | 6 | 129 | 3 | 115 |
2010 | ![]() |
Malcolm Lincoln | «Siren» | No es va classificar | 14 | 39 | |
2011 | ![]() |
Getter Jaani | «Rockefeller Street» | 24 | 44 | 9 | 60 |
2012 | ![]() |
Ott Lepland | «Kuula» | 6 | 120 | 4 | 100 |
2013 | ![]() |
Birgit Õigemeel | «Et uus saaks alguse» | 20 | 19 | 10 | 52 |
2014 | ![]() |
Tanja | «Amazing» | No es va classificar | 12 | 36 | |
2015 | ![]() |
Elina Born i Stig Rästa | «Goodbye to yesterday» | 7 | 106 | 3 | 125 |
2016 | ![]() |
Jüri Pootsmann | «Play» | No es va classificar | 18 | 24 | |
2017 | ![]() |
Koit Toome i Laura | «Verona» | 14 | 85 | ||
2018 | ![]() |
Elina Nechayeva | «La forza» | 8 | 245 | 5 | 201 |
2019 | ![]() |
Victor Crone | «Storm» | 20 | 76 | 4 | 198 |
2020 | ![]() |
Uku Suviste | «What Love Is» | Festival cancel·lat | |||
2021 | ![]() |
Uku Suviste | «The Lucky One» | No es va classificar | 13 | 58 | |
2022 | ![]() |
Stefan | «Hope» | 13 | 141 | 5 | 209 |
2023 | ![]() |
Alika Milova | «Bridges» | 8 | 168 | 10 | 74 |
2024 | ![]() |
5miinust i Puuluup | «(Nendest) Narkootikumidest ei tea me (küll) midagi» | 20 | 37 | 6 | 79 |
2025 | ![]() |
Tommy Cash | «Espresso Macchiato» |
Festivals organitzats a Estònia
[modifica]Edició | Ciutat seu | Localització | Presentandores |
---|---|---|---|
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2002 | Tallinn | Saku Suurhall | Annely Peebo i Marko Matvere |
Referències
[modifica]- ↑ «Letra y vídeo de la canción de Estonia: el título más largo de la historia de Eurovisión» (en castellà). Las Provincias, 11-05-2024. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Estonia in surprise Eurovision win» (en anglès). BBC, 13-05-2001. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «'Latin' Latvia wins Eurovision» (en anglès). BBC, 26-05-2002. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Istanbul 2004» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «La preselección de Estonia cambia de formato» (en castelllà). Eurovision-Spain, 14-10-2008. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Moscow 2009» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Oslo 2010» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «EBU reveals split televoting and jury results» (en anglès). Eurovision, 26-05-2011. Arxivat de l'original el 28 maig 2011. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Eurovision 2012 split jury-televote results revealed» (en anglès). Eurovision, 18-06-2012. Arxivat de l'original el 21 juny 2012. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Malmö 2013» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Copenhagen 2014» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Vienna 2015» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Stockholm 2016» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Kyiv 2017» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Lisbon 2018» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ «Tel Aviv 2019» (en anglès). Eurovision. [Consulta: 24 abril 2025].
Galeria d'imatges
[modifica]-
Gerli Padar a Hèlsinki (2007) -
Kreisiraadio a Belgrad (2008) -
Urban Symphony a Moscou (2009) -
Birgit Õigemeel a Malmö (2013) -
Tanja a Copenhaguen (2014) -
Elina Born i Stig Rästa a Viena (2015) -
Koit Toome i Laura Põldvere a Kíev (2017) -
Victor Crone a Tel-Aviv (2019)