Vés al contingut

Estabilitzador (química)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En química un estabilitzador (en anglès stabilizer) és un compost químic que tendeix a inhibir la reacció entre dos o més altres productes químics. Es pot considerar com un antònim d'un catalitzador.

Aquest terme també es pot referir a un producte químic que inhibeix la separació de suspensions, emulsions, i escumes. Hi ha estabilitzadors monofuncionals, bifuncionals, i polifuncionals.

En termes econòmics el grup de productes estabilitzadors més importants són els compostos basats en el calci (calci-zinc i organo-calci), plom i llautó així com els estabilitzadors líquid-líquid (HALS, benzofenona, benzotriazol). Els estabilitzador basats en el cadmi han desaparegut en gran manera per tal que donen problemes en la salut i en el mediambient.[1]

Espessidors o gelificants formen part del grup d'estabilitzadors més usats. Com tots els additius alimentaris, abans de ser aprobats, es sotmeten a rigorosos controls que acrediten la seva inoquitat.

Alguns tipus d'estabilitzadors són:

Referències

[modifica]
  1. Ceresana, Market Study Stabilizers, March 2014, http://www.ceresana.com/en/market-studies/additives/stabilizers/ Arxivat 2016-05-16 a Wayback Machine.