Estació d'Horta (FBG)
 Horta | ||||
|---|---|---|---|---|
| Informació general | ||||
| Municipi | Sant Andreu (Barcelonès)  | |||
| Estat d'ús | Fora de servei | |||
| Propietari | Camins de Ferro de Barcelona a Girona | |||
| Data obertura | 1854 | |||
| ||||
| Epònim | Riera d'Horta | |||
| Clausura | 1917 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | decomissat | |||
Horta[1] va ser una estació de ferrocarril propietat de l'antiga companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers[Nota 1] situada a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar. L'estació es trobava a la línia Barcelona-Granollers-Girona per on actualment circulen trens de la línia R2 de Rodalies de Catalunya.[3]
Concretament es trobava al costat de la Riera d'Horta al quilòmetre 5 de la línia de Granollers, entre les estacions del Clot i Sant Andreu Comtal.[4] I força allunyada de l'antic municipi d'Horta.[1] La línia es va inaugurar l'any 1854, però no es té constància d'aquest baixador fins al 1857 quan apareix en una guia de Víctor Balaguer. El 1917 va desaparèixer amb la construcció de l'estació de mercaderies de la Sagrera.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
- ↑ Dalmau, Antonio R. Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona. Liberia Millá, 1946.
- ↑ «Conegueu la línia R2». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2010. [Consulta: 4 agost 2010].
- ↑ Barrón Avignon, Eugenio. «Ferrocarriles» (en castellà) p. 238-240. Revista de Obras Públicas, 1861, 9, tomo I (19). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 12 agost 2010].
- ↑ Díez i Quijano, Desideri. Els transports a Horta. El Tinter, 1987, p. 203 (Història d'Horta).
Notes[modifica]
- ↑ El 1860 es va fusionar amb Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, convertint-se amb la Camins de Ferro de Barcelona a Girona.[2]