Estació d'Urtx-Alp

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Estació d'Urtx-Alp
Dades
Tipus estació de ferrocarril
Part de Rodalies de Catalunya
 42° 22′ 37″ N, 1° 53′ 48″ E / 42.376863888889°N,1.8967694444444°E / 42.376863888889; 1.8967694444444
BCIL
Identificador IPAC: 41431
Modifica les dades a Wikidata

Urtx-Alp és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada entre els termes municipals d'Alp i Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. L'estació es troba a la línia Ripoll-Puigcerdà per on circulen trens de la línia R3 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, que tot i formar part de Rodalies no té tarifació com a tal. És una obra de Fontanals de Cerdanya protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Aquesta estació del Ferrocarril Transpirinenc, tal com es coneixia la línia de Ripoll a Puigcerdà, va entrar en servei a final de l'any 1922 quan es va obrir el tram entre la Molina i Puigcerdà, mesos després de l'obertura del tram Ribes de Freser - la Molina.[1] El 2004 Adif va realitzar obres amb l'objectiu de millorar l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda i facilitar la instal·lació de nous sistemes d'il·luminació, es va remodelar la façana de l'edifici de viatgers i es va reestructurar la infraestructura ferroviària.[2]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 2.000 passatgers.[3]

Rodalies de Catalunya símbol.svg Serveis de rodalia de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
L'Hospitalet de Llobregat La Molina R3 barcelona.svg Puigcerdà Puigcerdà
La Tor de Querol

Edifici[modifica]

El conjunt està format per quatre edificis. El principal de l'estació, el de serveis, el de canvi d'agulles i el magatzem. Construïts en maó vermell, presenten una llosat de pissarra a doble vessant tant l'edifici de serveis com el magatzem. L'edifici principal, en part, i del de canvi d'agulles tenen coberta a quatre vessants. Tot el conjunt està tancat per impedir-hi l'accés i evitar les destrosses davant l'estat d'abandonament en el que es troba.[4]

L'edifici principal està format per dos cossos adossats, un d'única planta i l'altra amb tres alçades, l'última sota llosat amb finestres avançades. En l'actualitat s'han tapiat les portes i les finestres de la planta baixa per impedir l'entrada a l'interior, però la resta d'obertures no.[4]

L'edifici de canvi d'agulles és de planta rectangular amb reixat a les seves obertures; aquest i el llosat a quatre aigües que li donen un cert caràcter.[4] L'edifici de serveis és quadrangular i amb tres portes emmarcades de pedra que donen accés als WC per a dones, homes i empleat de l'estació. Al damunt de les portes trobem una gran finestra també emmarcada amb pedra formada per un arc escarser dividida en tres parts.[4]

El magatzem és un edifici rectangular allargassat amb portes als dos extrems i quatre grans portes als laterals. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra i coronades per un llinda que per damunt té un arc escarser.[4] Les cantonades de tots els edificis també estan fetes de pedra.[4]

L'any 1904 es va redactar a París el conveni que establia la construcció de tres eixos transfronterers: Zuera-Canfranc-Oloron, Lleida-Sort-Saint Girons, i Ripoll-Puigcerdà-Aixl les Termes.[4]

L'alcalde de Puigcerdà impulsà la connexió ferroviària de la Cerdanya. La concessió es va subhastar dues vegades l'any 1909. Es va convocar una tercera subhasta a la qual no hi va acudir ningú i per això fou l'administració qui se feu càrrec de l'obra directament.[4]

Els treballs de construcció, dirigits per l'enginyer en cap Josep Maria Fuster, eren de gran complexitat a causa de la difícil orografia del terreny.[4]

El 10 d'agost de 1919 el tren va fer el primer viatge entre Ripoll i Ribes de Freser. Tres anys després -el 12 de juliol de 1922- el tren arribava a la Molina. El 22 d'octubre d'aquell mateix any el tren arribava a Puigcerdà. L'enllaç amb França no va ser possible fins a l'any 1929.[4]

L'estació compartida entre els nuclis d'Urtx (Fontanals de Cerdanya) i Alp fou inaugurada el 1922. L'estació pertany a la línia ferroviària la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Querol, entre les estacions de la Molina i Queixans. Es considera un baixador ja que es troba lluny del nucli d'Alp. Darrerament ha sofert actes vandàlics i per aquest motiu s'han hagut de tapiar portes i finestres.[4]

Història[modifica]

L'any 1904 es va redactar a París el conveni que establia la construcció de tres eixos transfronterers: Zuera-Canfranc-Oloron, Lleida-Sort-Saint Girons, i Ripoll-Puigcerdà-Aixl les Termes.[4]

L'alcalde de Puigcerdà impulsà la connexió ferroviària de la Cerdanya. La concessió es va subhastar dues vegades l'any 1909. Es va convocar una tercera subhasta a la qual no hi va acudir ningú i per això fou l'administració qui se feu càrrec de l'obra directament.[4]

Els treballs de construcció, dirigits per l'enginyer en cap Josep Maria Fuster, eren de gran complexitat a causa de la difícil orografia del terreny.[4]

El 10 d'agost de 1919 el tren va fer el primer viatge entre Ripoll i Ribes de Freser. Tres anys després -el 12 de juliol de 1922- el tren arribava a la Molina. El 22 d'octubre d'aquell mateix any el tren arribava a Puigcerdà. L'enllaç amb França no va ser possible fins a l'any 1929.[4]

L'estació compartida entre els nuclis d'Urtx (Fontanals de Cerdanya) i Alp fou inaugurada el 1922. L'estació pertany a la línia ferroviària la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Querol, entre les estacions de la Molina i Queixans. Es considera un baixador ja que es troba lluny del nucli d'Alp. Darrerament ha sofert actes vandàlics i per aquest motiu s'han hagut de tapiar portes i finestres.[4]

Referències[modifica]

  1. «Conegueu la línia R3». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 juliol 2010].
  2. DDVV «Ferrocarril Vic-Puigcerdà». Anuari territorial de Catalunya, volum 2004. Institut d'Estudis Catalans, 2005, pàg. 222-224. [Consulta: 23 febrer 2012].
  3. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 «Estació d'Urtx-Alp». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 agost 2018].

Vegeu també[modifica]