Estació de Budapest-Keleti

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Estació de Budapest-Keleti
14-05-06-budapest-RalfR-11.jpg
Nom en la llengua original (hu) Keleti pályaudvar
Dades
Tipus estació de ferrocarril
Part de rail transport in Hungary Tradueix
Arquitecte Gyula Rochlitz Tradueix
János Feketeházy Tradueix
Data de creació o fundació 1884
Data d'obertura oficial 1884
Característica
Estil arquitectònic arquitectura eclèctica
Ubicació geogràfica
EstatHongria
RegióHongria Central
CiutatBudapest
Localització Kerepesi út 2-4.
47° 30′ 01″ N, 19° 05′ 02″ E / 47.500277777778°N,19.083888888889°E / 47.500277777778; 19.083888888889Coord.: 47° 30′ 01″ N, 19° 05′ 02″ E / 47.500277777778°N,19.083888888889°E / 47.500277777778; 19.083888888889
Activitat
Propietat de Hungarian State Railways Tradueix
Gestor/operador Hungarian State Railways Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Refugiats a l'interior de l'estació durant la crisi de setembre de 2015

L'estació de Budapest-Keleti (en hongarès: Budapest Keleti pályaudvar) és la principal estació de ferrocarril de Budapest, Hongria.

Keleti equival a estació de l'Est. A Budapest hi ha també les estacions de l'Oest (Nyugati) i del Sud (Déli).[1]

Es troba a la plaça Baross ter, al final de l'Avinguda Rákóczi.

L'edifici és d'estil eclèctic i va ser construït entre 1881 i 1884. Els autors del projecte són els arquitectes Gyula Rochlitz i János Feketeházy. Al seu moment va ser considerada una de les estacions de ferrocarril més modernes d'Europa. La façana principal és presidida per dues estàtues que representen James Watt i George Stephenson, inventors de la màquina de vapor i de la locomotora de vapor, respectivament.[2]

L'estació de Budapest-Keleti va ser l'epicentre d'un dels episodis més dramàtics de la crisi dels refugiats a Europa, a començaments de setembre de l'any 2015. Una gran quantitat de persones, principalment refugiats a causa de la Guerra civil siriana, es van concentrar al voltant de l'estació esperant poder agafar algun tren que els portés a Àustria o Alemanya. La circulació de trens va ser suspesa i moltes d'aquestes persones van haver de seguir a peu [3][4][5]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]