Estació de Cervera de la Marenda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula estacióCervera de la Marenda
Estacion Cerbere - Jordi Verdugo.jpg
Informació general
AdreçaAvinguda de Pierre-Semard
MunicipiCervera de la Marenda (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
OperadorSNCF Modifica el valor a Wikidata
PropietariSNCF Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes5 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1878 Modifica el valor a Wikidata
Línies i serveis
RegionalsR11 Rodalies de Catalunya.svg Logo TER.svg
Llarga DistànciaInterciti
 42° 26′ 30″ N, 3° 09′ 48″ E / 42.441544°N,3.163356°E / 42.441544; 3.163356Coord.: 42° 26′ 30″ N, 3° 09′ 48″ E / 42.441544°N,3.163356°E / 42.441544; 3.163356
Característiques
Altitud21 m Modifica el valor a Wikidata

Cervera de la Marenda (Cerbère, oficialment, en francès), és el nom d'una estació ferroviària situada en el poble nord-català de Cervera de la Marenda, a la comarca del Rosselló. Es troba a la línia Narbona - Portbou i té rang[1] d'estació internacional. Fou posada en servei el 1878, per la Companyia de ferrocarril de Midi. És una estació de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francesos (SNCF), atesa pels trens del servei de nit Intercités de nuit i pels trens regionals exprés del TER d'Occitània, així com també per la línia R11 de les Rodalies de Catalunya. Té rang d'estació internacional.

Història[modifica]

L'estació internacional de Cervera de la Marenda fou posada en servei el 23 de gener de 1878 per la companyia de ferrocarril de Midi, obrint d'aquesta manera el tram entre Banyuls de la Marenda i Portbou, i completant d'aquesta manera la línia de Narbona a Portbou.[2]

Aquesta continuació de la línia, que des del 1858 es va mantenir limitada a la ciutat de Perpinyà, va permetre signar un acord entre França i Espanya el 1864.[3] Segons aquest acord, es va preveure la creació d'un node ferroviari important al nivell del Coll dels Belitres marcant la separació entre els dos països. També es va acordar, a més de la construcció de l'estació de Cervera de la Marenda, la construcció de l'estació de Portbou per la seva proximitat, així com també el túnel, inaugurat en 1876, que passaria sota el Coll per connectar les dues estacions.

La seva construcció va comportar una allau de treballadors, de primer per a construir la xarxa ferroviària, amb els túnels, pots i talussos corresponents, i després per al mateix servei de l'estació: administratius, personal de manteniment i altre personal al servei de l'estació, com les transbordadores de taronges. El poble de Cervera de la Marenda va créixer considerablement, alhora que s'hi desenvolupava un comerç anteriorment inexistent.

En aquesta estació el 1906 es va tenir lloc una important vaga de les transbordadores de taronges, que van arribar a dormir a les víes ferroviàries. La causa fou el baix sou de les dones, pagat per un treball molt dur. La vaga va durar gairebé un any i fou coneguda com la primera vaga exclusivament femenina de França.[4]

En 2018, segons les estimacions de la SNCF, la freqüència anual de l'estació era de 49.136 passatgers.[5]

És una important estació dels trens Intercités de nuit. Fins al 2016 existien connexions de Luxemburg a Cervera de la Marenda, d'Estrasburg a Cervera de la Marenda i de Paris a Portbou. No obstant, la SNCF va decidir d'anul·lar les tres connexions. Un any més tard, en juliol de 2017, però es va decidir de tornar a posar en marxa la connexió de París a Portbou, en ambdues direccions, durant els caps de setmana i les vacances escolars franceses, fent un total de 376 trens per any. El retorn d'aquest enllaç fou permès gràcies a un acord financer, vigent durant dos anys, entre l'Estat francès i la regió d'Occitània.[6]

Situació i instal·lacions[modifica]

Establerta a 21 metres d'altitud, l'estació de Cervera de la Marenda, última estació situada a França abans de la frontera està situada al punt quilomètric (PK) 508.817 de la línia de Narbona a Portbou, entre les estacions de Banyuls de la Marenda i de Portbou.[7] L'estació es troba just al nord-oest i oest del nucli vell de població de Cervera, per damunt seu, com és evident en qualsevol fotografia del nucli urbà de Cervera de la Marenda, tot i que el creixement modern del poble ha fet que quedés emplaçada gairebé al centre del nucli urbà, atès que han crescut barris moderns, com el de Mas Nadal, al seu nord-oest, i per damunt seu en altitud sobre el nivell del mar.

L'estació, molt gran pel que fa al conjunt de vies que serveixen d'aparcament de nombrosos trens per a passatgers i vagons de mercaderies, ocupa tot un fons de vall terraplenat, que en el seu extrem est forma un gran talús damunt del poble, coronat per unes grans arcades de contenció, damunt del qual hi ha l'estació de passatgers i, al seu nord i nord-oest, unes vint-i-cinc vies terminals, que constitueixen l'anomenada l'estació de mercaderies. D'una superfície total de 30 hectàrees, comprèn l'edifici de viatgers permetent embarcar en 3 andanes i 5 víes, així com un gran pati, situat al nord, reunint així un conjunt de 19 km de via ferroviària.[8] L'estació està equipada amb un parc per les bicicletes i un aparcament de cotxes.[9] Disposa de finestreta per la venda de bitllets i es una estació d'"Accés Plus" que disposa d'instal·lacions, equipaments i un servei per a persones amb mobilitat reduïda.[9]

Permet el canvi d'eix dels trens perquè puguin continuar el seu trajecte cap al sud on l'ample de via és més gran (1.668 mm de l'ample ibèric contra els 1.435 mm de l'ample estàndard del ferrocarril francès). L'estació de Cervera de la Marenda processa al voltant de 2.500.000 tones de mercaderies cada any.

Serveis ferroviaris[modifica]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalies de Catalunya.svg Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Barcelona - Sants Portbou R11 Rodalies de Catalunya.svg Terminal1
|
Logo TER.svg TER d'Occitània
Portbou Logo TER.svg Banyuls Narbona / Tolosa-Matabiau


Tren de nit
Portbou Intercité Banyuls París-Austerlitz

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lara, 2007.
  2. Palau, François et Maguy «Le Second Empire: 9.3. Collioure-Port Vendres, 21 mars 1866». Le rail en France. Palau, 3, 2004, pàg. 239. ISSN: 2-950-9421-3-X.
  3. «Història de Cervera de la Marenda».
  4. «Cervera de la Marenda: un petit port, una escala i les taronges». [Consulta: 3 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  5. «Freqüència a les estacions».
  6. «El tren nocturn Cervera de la Marenda-París torna al ferrocarril els caps de setmana i les vacances escolars». [Consulta: 3 abril 2020].
  7. Douté, Reinhard «[677/2] Perpignan - Portbou (Espagne)». Les 400 profils de lignes voyageurs du réseau français. La Vie du Rail, 2, 2011, pàg. 239. ISSN: 978-2-918758-44-0.
  8. Informació sobre la plataforma multimodal de Cervera de la Marenda
  9. 9,0 9,1 «Estació de Cervera de la Marenda». SNCF.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alart, Julien-Bernard. «IX. Cerbère (Cervera), 4. La Gare (1878)». A: Notices historiques sur les communes du Roussillon. Perpignan: Ch. Latrobe, 1878. 
  • Aragon, Henry. La Côte Vermeille: Notice historique & archéologique. Le Barcarès. Canet. Argelès. Collioure. Port-vendres. Banyuls-sur-Mer. Cerbère. Cressé: ÉDR/Éditions des Regionalismes, 2017. ISBN 978-2-8240-0666-6. 
  • Becat, Joan. «38 - Cervera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Cervera de la Marenda». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Lara, Sergi. La Costa Brava a peu: 20 itineraris. Barcelona: Cossetània Edicions, 2007. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Cervera de la Marenda