Vés al contingut

Estació de Girona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Estació de Girona (desambiguació)».
Infotaula estacióGirona
Accès a l'estació
Informació general
AdreçaPlaça d'Espanya
MunicipiGirona Modifica el valor a Wikidata
ServeisAscensor Aparcament Estació d'autobús Servei d'autobús urbà
Propers trens79300 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1862 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers1.118.000 (Rodalia i regionals)
~500.000 (Llarga distància i alta velocitat)
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals Avant
Llarga Distància Euromed
Map
 41° 58′ 45″ N, 2° 48′ 57″ E / 41.97906°N,2.81578°E / 41.97906; 2.81578
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Altitud789 m Modifica el valor a Wikidata

Girona és una estació de ferrocarril propietat d'Adif a la ciutat de Girona, a la comarca del Gironès. L'estació se separa en dues àrees, l'estació en viaducte de la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya i de la línia de rodalia RG1 (tots operats per Renfe Operadora), i l'estació soterrada de la línia d'alta velocitat amb serveis de llarga distància.

L'any 2016,[Cal actualitzar] les línies R11 i RG1 van registrar l'entrada de 1.118.000 passatgers. L'alta velocitat va registrar 1.045.100 entrades i sortides.[1][2]

Història

[modifica]

L'estació de Girona es va inaugurar l'any 1862, quan el tren va arribar des de Maçanet, tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF).[3] L'estació actual és damunt un viaducte que es va construir en el pas de la línia per Girona i es va posar en servei l'any 1973. El 8 de gener del 2013 es va inaugurar l'estació soterrada, per on passa la línia d'alta velocitat, just a sota del viaducte. L'edifici és un exemple d'edificis monòtons que van reemplaçar els originals per construccions més funcionals que les antigues estacions.[4]

L'estació actual

[modifica]
Estació exterior per serveis de rodalia i regionals
Estació subterrània per serveis d'alta velocitat

L'estació actual gironina disposa d'un ampli edifici de viatgers sota les vies, en el qual hi ha diversos serveis a més d'establiments comercials. Disposa de diversos accessos, ja que l'estació d'autobusos era tot just al costat est fins que es va estrenar una de nova sotterada al cantó oest. Els trens circulen per un nivell superior, s'hi accedeix mitjançant escales, escales mecàniques i ascensors. Aquest nivell disposa de cinc vies, les dues generals, una desviades d'apartador i una via en desús. La via del mig té doble ample, i la via quarta és d'ample internacional. Hi ha tres andanes, parcialment cobertes per marquesines, i també un edifici a la dreta de les vies dedicat a circulació i diversos serveis vinculats al ferrocarril. Girona també disposa d'estació de mercaderies, a uns 3 km al sud de l'estació de viatgers, que s'havia previst desmantellar quan arribés la línia d'alta velocitat a la ciutat, però que continua en actiu. L'estació soterrada és a uns metres a l'oest de la convencional. Fins al 22/9/2017[5] s'hi accedia per un finger des de l'estació convencional. Actualment s'hi accedeix des de fora del carrer.

L'estació d'alta velocitat, totalment soterrada excepte el vestíbul d'entrada, té quatre vies, i es troba al nivell -4, ja que n'hi ha tres anteriors que en el futur estaran destinats a aparcament i a l'Estació Central d'Autobusos. La línia segueix cap al sud en forma de túnel, que emergeix a l'Estació de Mercaderies, mentre que segueix cap al nord via túnel, que surt a Sarrià de Ter.

Serveis Ferroviaris

[modifica]

L'estació gironina té serveis regionals que la uneixen amb Barcelona, Figueres i Portbou. Té també serveis de rodalia amb Blanes i Mataró. De tots els serveis diaris només un té com a origen o destinació Girona.

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Fornells de la Selva Celrà Figueres
Portbou
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Barcelona-Sants Fornells de la Selva
Caldes de Malavella¹		 Celrà
Flaçà²		 terminal
Figueres
Portbou
Cervera de la Marenda
Barcelona-Sants Avant Figueres-Vilafant
  1. Els Catalunya Exprés no efectuen parada ni a Fornells de la Selva ni a Riudellots sent la següent o anterior Caldes de Malavella
  2. Els Catalunya Exprés no efectuen parada ni a Celrà ni a Bordils-Juià sent la següent o anterior Flaçà

Llarga Distància

[modifica]

A l'estació gironina hi fan parada trens diversos trens de llarga distància TGV, AVE i Euromed que la uneixen amb altres poblacions del Mediterrani, de València a Marsella, a més de connexions amb Lió, París i Madrid.

Tipus de tren << >> Parades intermèdies Característiques
Línies de Renfe
Barcelona-Sants París- Gare de Lyon Figueres-Vilafant · Perpinyà · Narbona · Béziers · Montpeller-Sud de France · Nimes-Pont du Gard · Valence TGV 2 trens diaris
AVE Barcelona-Sants Lió Part-Dieu Figueres-Vilafant · Perpinyà · Narbona · Montpeller-Saint Roch · Nimes Centre · Valence TGV 1 tren diari
AVE Madrid-Puerta de Atocha Marsella Barcelona-Sants · Figueres-Vilafant · Perpinyà · Narbona · Béziers · Montpeller-Saint Roch · Nimes Centre · Avignon TGV · Aix-en-Provence TGV 1 tren diari
AVE Figueres-Vilafant Madrid-Puerta de Atocha Barcelona-Sants · Camp de Tarragona · Lleida Pirineus · Saragossa-Delicias · Calataiud · Guadalajara-Yebes
Euromed Figueres-Vilafant Alacant - Terminal Girona · Barcelona-Sants · Camp de Tarragona · Castelló de la Plana · València-Joaquim Sorolla 3 trens diaris

Entre el 2013 i el 2020 hi circulà 1 servei diari entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc. Entre el 2013 i el 2017 fou un servei AVE i d'ençà fins al 2020 fou un tren TGV.

Abans de 2015, a més de regionals, també hi feien parada trens de Llarg Recorregut que circulaven per l'estació com Talgo, Trenhotel, o l'Estrella Costa Brava. Aquests darrers han estat substituïts per trens d'alta velocitat que circulen per l'estació soterrada, o bé per connexions amb trens que surten de Barcelona-Sants. També hi havien circulat i parat el Talgo Mare Nostrum que avava a Perpinyà i Montpeller, el Tren Hotel a Zürich i Milà, i el Trenhotel a París, entre d'altres.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Girona
  1. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. ↑ «Estas son las estaciones de alta velocidad más y menos utilizadas de España». El País [Consulta: 6 setembre 2018].
  3. ↑ «Conegueu la línia R11». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-01-13. [Consulta: 11 gener 2012].
  4. ↑ «El ferrocarril a Catalunya i la seva evolució». Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 15 gener 2012].
  5. ↑ «El polèmic «finger» ja és història». Diari de Girona, 23-09-2017. [Consulta: 7 febrer 2021].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_de_Girona&oldid=36505587»