Estació de Perpinyà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula estacióPerpinyà
130609-Perpignan-04.jpg
Informació general
AdreçaPlaça Salvador Dalí 1
MunicipiPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
OperadorSNCF Modifica el valor a Wikidata
PropietariSNCF Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies6 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes6 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1858 Modifica el valor a Wikidata
Línies i serveis
RegionalsLogo TER.svg
Llarga DistànciaTGV inOui, AVE, Intercités de nuit
 42° 41′ 47″ N, 2° 52′ 47″ E / 42.69626°N,2.87973°E / 42.69626; 2.87973Coord.: 42° 41′ 47″ N, 2° 52′ 47″ E / 42.69626°N,2.87973°E / 42.69626; 2.87973
Característiques
Altitud37 m Modifica el valor a Wikidata

L'Estació de Perpinyà (en francès Gare de Perpignan) és una estació ferroviària, situada a la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord) i al departament francès dels Pirineus Orientals d'Occitània. És una estació de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francesos (SNCF), on s'aturen trens regionals TER d'Occitània i de llarga distància TGV inOui, AVE i els Intercités de nuit.

Situada al punt quilomètric (PK) 467.512 de la línia de Narbona a Portbou i al mateix PK de la línia de Perpinyà a Vilafranca de Conflent i també connecta a 3,6 km de l'estació amb la línia de Perpinyà a Figueres (LAV). L'edifici de passatgers disposa de guixetes obertes cada dia i de màquines de venda de bitllets.[1]

Fou posada en servei el 1858, per la Companyia de ferrocarril de Midi. Salvador Dalí veia l'univers "similar per la seva estructura a l'estació de Perpinyà". L'estació té el sobrenom de "centre del món", segons les paraules d'aquest pintor, que s'hi va referir diverses vegades com el "centre còsmic de l'univers"; aquesta estació fou, en 1965, la font de l'inspiració de quadre L'estació de Perpinyà.

Història[modifica]

El ferrocarril arriba a Perpinyà, en 1858, amb l'obertura al trànsit del ferrocarril de Narbona a Perpinyà, primer tram de la línia de Narbona a Portbou. Quan es va posa en servei el 20 de febrer, els trens s'aturaven a una estació terminal provisional establerta a Vernet, actualment un districte de Perpinyà, mentre s'esperava la linalització de la construcció del pont sobre la Tet. El primer creuament del pont va tenir lloc el 10 de juliol i el dia 20 del mateix mes es va prendre la decisió de la creació d'una estació propera a la ciutat, però al camp fora de les muralles. Els primers edificis estaven construïts[2] provisionalment de fusta.[3]

El 1860 es va obrir la carretera departamental 8 bis, per facilitar la connexió amb la ciutat i el seu centre, cosa que va afavorir les construccions d'habitatges establerts sense autorització al voltant de l'estació i al llarg de la carretera. Organitzar la urbanització, la ciutat va establir un pla d'alineació de barris, però les servituds militars i les muralles eren un fre per al desenvolupament fomentat per a les obres de carretera, com el túnel de vianants sota el terraplè per facilitar la relació amb el districte de Sant Assiscle.

Es converteix en estació de pas, durant la posada en servei, el 21 de març de 1866, des de l'extensió de la línia fins a Cotlliure, per la Companyia de ferrocarril de Midi. La construcció de la línia i l'estació van ser finançada i realitzada per l'Estat francès, degut a la importància més estratègica que econòmica d'aquesta extensió.[4] Als anys 1880, l'ambient del districte encara era molt rural i es considerava perillós el trànsit per als vianants al voltant de l'estació degut a l'abscència d'enllumenat públic, així com la presència de nombrosos carretons i ramats de bous.[5]

El 15 de novembre de 2004 s'inicia la construcció de la línia d'alta velocitat entre Perpinyà i Figueres. El 19 de desembre de 2010 es posaria en servei, suposant l'enllaç primer amb Figueres i més endavant, el 2013, amb Girona i Barcelona. En el marc de la nova connexió, el 2011 s'amplia l'estació amb un segon edifici obrint un nou accés a la banda oest. Incloent també una estació d'autobusos adjunta i un centre comercial i de negocis

En 2014, segons les estimacions de la SNCF, la freqüència anual de l'estació era d'1.534.080 passatgers. En 2018 aquesta xifra va baixar fins a 1.370.425 viatgers.[6]

Serveis ferroviaris[modifica]

Regionals[modifica]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Logo TER.svg TER d'Occitània
terminal
Cervera de la Marenda
Portbou
Elna Logo TER.svg Ribesaltes Narbona
Nimes
Avinyó
Marsella-Saint Charles
Cervera de la Marenda
Portbou
Logo TER.svg Tolosa-Matabiau
Vilafranca de Conflent El Soler Logo TER.svg terminal

Llarga Distància[modifica]

Tipus de tren << >> Parades intermèdies Característiques
TGV.svg terminal Brusssel·les-Zuid Narbona · Besiers · Montpeller · Nimes· Valence TGV · Lyon-Part Dieu · Lille-Europe
TGV.svg Barcelona-Sants París-Gare de Lyon Girona · Perpinyà · Narbona · Besiers · Montpeller - Sud de France · Nimes Pont du Gard · Valence TGV 2 o 3 trens diaris
TGV.svg Barcelona-Sants Nimes Centre Girona · Perpinyà · Narbona · Besiers · Montpeller 2 diaris
AVE Barcelona-Sants Lyon Part-Dieu Girona · Perpinyà · Narbona · Montpeller · Nimes Centre · Valence TGV 1 tren diari
AVE Madrid-Puerta de Atocha Marsella Barcelona-Sants · Girona · Perpinyà · Narbona · Besiers · Montpeller · Nimes · Avignon TGV · Aix-en-Provence TGV 1 tren diari
Intercité de nuit Cervera de la Marenda París-Austerlitz Perpinyà · Carcassona · Tolosa-Matabiau

L'estació i Salvador Dalí[modifica]

Salvador Dalí considerava l'estació de Perpinyà com el lloc privilegiat de la seva inspiració: "És a l'estació de Perpinyà on sempre […] em venen les idees més brillants de la meva vida […] L'arribada a l'estació de Perpinyà és l'ocasió d'una autèntica ejaculació mental que després assoleix la seva més gran i sublim alçada especulativa […] Doncs bé, aquest 19 de setembre vaig tenir a l'estació de Perpinyà una mena d'èxtasi cosmogònic més fort que els anteriors. Vaig tenir una visió exacta de la constitució de l'univers. L'univers que és una de les coses més limitades que existeixen seria, segons totes les consideracions, l'estructura similar a l'estació de Perpinyà."[7]

A partir de 1960 Dalí es va referir repetidament a l'estació com a "centre còsmic de l'univers", entre altres fórmules. Va citar per primera vegada l'estació en aquests termes, quan va preveure l'estereoscòpia com a mitjà de representació de la tercera dimensió. Aquesta cita es va recollir en una conferència el 1983 sobre La cua d'oreneta amb el matemàtic René Thom, que va assegurar al pintor "que Espanya pivota amb precisió -no a la zona de-, sinó exactament on es troba l'actual estació de Perpinyà".

A canvi, la renovació de l'estació realitzada a finals del segle XX integra diversos elements de l'univers del pintor. En 1982, el sostre del vestíbul fou pintat al seu estil (model de Robert d'Hoosche pintat per Jacques Charansonnet per encàrrec de la SNCF)[8] i el paviment situat davant de l'estació està inspirat en el quadre L'estació de Perpinyà. El centre comercial creat a partir del 2010 és batejat oficialment com el Centre del Món. Tot i això, a finals del 2013 es va eliminar el sostre dalinià, simplement pintat de color blanc.

Altres mencions[modifica]

Charles Trenet menciona aquesta estació en la seva cançó À la gare de Perpignan.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Estació de Perpinyà» (en francès). SNCF. [Consulta: 25 abril 2020].
  2. L'estació temporal de fusta estava ubicada al lloc de l'actual estació.
  3. «El Vernet» (en francès). Les Pyrenées-Orientales. [Consulta: 25 abril 2020].
  4. Palau, François et Maguy «Le Second Empire: 9.3. Perpignan-Collioure, 21 mars 1866». Le rail en France. Palau, 3, 2004, pàg. 239. ISSN: 2-950-9421-3-X.
  5. «Trànsit perillós pels voltants de l'estació de Perpinyà el 1882» (en francès). Papers antics dels Pirineus Orientals, 09-12-2015. [Consulta: 25 abril 2020].
  6. «Freqüència a les estacions».
  7. Dalí, Salvador. Journal d'un génie. La Table ronde, 1964, p. 238. 
  8. «Estació de Perpinyà: acabat el sostre "dalidià" (Esteu d'acord amb aquesta decisió?)» (en francès). L'Indépendant, 07-01-2014. [Consulta: 26 abril 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Perpinyà