Estació de Pineda de Mar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Pineda de Mar
Pineda de Mar - Estació.JPG
Zona ATM: 4H
Zona: 5
Municipi: Pineda de Mar (Maresme)
Serveis: Servei d'autobús urbà
Informació general:
Adreça: Plaça de l'Estació
Coordenades: 41° 37′ 20.26″ N, 2° 41′ 36.59″ E / 41.6222944°N,2.6934972°E / 41.6222944; 2.6934972Coord.: 41° 37′ 20.26″ N, 2° 41′ 36.59″ E / 41.6222944°N,2.6934972°E / 41.6222944; 2.6934972
Transports:
Rodalies Renfe: R1 barcelona.svg RG1 girona.svg

Pineda de Mar és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Pineda de Mar a la comarca del Maresme. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de les línies R1 i RG1 de Rodalies de Catalunya operades per Renfe Operadora.

Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 1859 quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, des d'Arenys de Mar a Tordera.[1] La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[2]

Des d'Arenys de Mar a Maçanet-Massanes la línia és en via única. Tant l'Autoritat del Transport Metropolità al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018, com per part del Ministeri de Foment d'Espanya al Pla Rodalies de Barcelona 2008-2015, es preveu la duplicació de vies entre Arenys de Mar i Blanes.[3][4]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalies de Catalunya símbol.svg Serveis de rodalia de Barcelona
L'Hospitalet de Llobregat Calella R1 barcelona.svg Santa Susanna Blanes
Maçanet-Massanes


Rodalies de Catalunya símbol.svg Serveis de rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Calella RG1 girona.svg Santa Susanna Figueres
Portbou

Referències[modifica]

  1. «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2010].
  2. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  3. «L'ATM enllesteix l’avanç del Pla Director d’Infraestructures 2009 – 2018 de la regió metropolitana de Barcelona» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 14 agost 2010].
  4. «El Plan de Cercanías incluye el desdoblamiento de la línea de Vic y de la del Maresme». La Vanguardia. [Consulta: 14 agost 2010].

Vegeu també[modifica]