Estació de Portbou

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula estacióPortbou
Portbou railway station.jpg
Informació general
AdreçaCarrer Claudi Planas, s/n
MunicipiPortbou (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes5 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1878 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers45.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies RenfeRG1 girona.svg
RegionalsR11 Rodalies de Catalunya.svg Logo TER.svg
Llarga Distànciainterciti
 42° 25′ 29″ N, 3° 09′ 28″ E / 42.4247°N,3.1578°E / 42.4247; 3.1578Coord.: 42° 25′ 29″ N, 3° 09′ 28″ E / 42.4247°N,3.1578°E / 42.4247; 3.1578
Dades (Edifici)
Construcció1929 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud308 m Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Identificador30600
Lloc webnoWD

Portbou és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada al municipi de Portbou, a la comarca de l'Alt Empordà. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i té rang d'estació internacional.[1]

És l'estació terminal dels trens de la SNCF, per les vies d'ample estàndard, i és operada conjuntament amb l'estació de Cervera de la Marenda, la qual és terminal dels trens de RENFE. Les dues estacions estan connectades per les víes amb dos amples, l'estàndard i l'ibèric.

Història[modifica]

Aquesta estació de la línia de Girona va entrar en servei el 20 de gener de 1878, quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) entre Figueres i Portbou.[2]

En 1898, la companyia va quedar absorbida per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant. En 1929, aquesta última va decidir de substituir el recinte original per un de més gran, al qual va ser adjuntada una gran marquesina de vidre i ferro que cobria les andanes, construïda pels tallers de Joan Torras i Guardiola. Torras era conegut com l'Eiffel català pel seu domini de les estructures de ferro i grans obres d'enginyeria com els mercats de Lleida, Tortosa i la Torre d'Aigües del Tibidabo, a Barcelona. Una de les primeres obres que van sortir d'aquells tallers va ser el pont de vianants de Sant Agustí a Girona. Aquesta fusió va ser mantinguda fins al 1941, l'any en què la nacionalització dels ferrocarrils a Espanya va provocar la desaparició de totes les empreses privades existents i la creació de Renfe.[3]

El 2005, l'estació es va transferir a l'Adif.[4]

L'any 2016 va registrar el trànsit de 79.000 passatgers (45.000 que van pujar i 34.000 que van baixar).[5]

Situació i instal·lacions[modifica]

L'estació es troba a l'oest del centre de la ciutat. L'edifici de viatgers disposa de carrets portaequipatges i del servei de venda de bitllets. És una estació accessible per a persones amb mobilitat reduïda, que disposa de lavabos per a persones amb discapacitat, vestíbul adaptat de la zona comercial i cadires de rodes.[6] Les andanes estan connectades per diversos passatges subterranis i d'altres al nivell de les vies.

Establerta a 30,8 metres d'altitud, l'estació de Portbou, està situada al punt quilomètric (PK) 97.227 de la línia de Barcelona a Portbou,[7] així com també al PK 510.700 de la línia de Narbona a Portbou.[8] Està situada entre les estacions de Cervera de la Marenda i de Colera.

L'edifici actual de l'estació data de 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Destaca la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, construïda pels tallers de Joan Torras i Guardiola. Torras era conegut com l'Eiffel català pel seu domini de les estructures de ferro i grans obres d'enginyeria com els mercats de Lleida, Tortosa i la Torre d'Aigües del Tibidabo, a Barcelona. Una de les primeres obres que van sortir d'aquells tallers va ser el pont de vianants de Sant Agustí a Girona.

A més de l'edifici de viatgers, hi ha un petit edifici dedicat al canvi d'ample dels bogis, destinat als trens Talgo. Aquest edifici es va utilitzar del 1968 al 2013, quan el primer TGV] va circular entre Figueres-Vilafant i Perpinyà.

Les instal·lacions es poden dividir entre la zona de passatgers i la zona de mercaderies. Hi ha 8 vies de servei a les quals s'ajunten 2 de vies dedicades a la revisió de trens. També hi ha 2 vies de taller per al material motor. La zona de mercaderies s'utilitza per al trànsit de transport combinat (vuit carrils es dediquen a aquest trànsit). Les operacions de transbordament de contenidors es realitzen mitjançant dues porteries de manipulació. Algunes de les rutes del complex de mercaderies (que té un total de 28 vies) disposa de tres carrils per a la circulació de trens amb dos amples de vía. Al costat de l'important edifici de viatgers, hi ha un edifici que estava dedicat a la transferència de paquets i correu.

A la sortida de Portbou, en direcció a Cervera de la Marenda, es troba el túnel dels Belitres, que té una via de cada ample i un túnel de maniobres de 300 metres de longitud, construït entre 1983 i 1984.

Serveis ferroviaris[modifica]

L'estació de Portbou és atesa pels trens regionals de la línia R11 de les Rodalies de Catalunya i els de la línia RG1 de la Rodalia de Girona. També és l'estació terminal dels trens de mitjana distància de la línia R11, a més dels trens TER (procedents principalment de Perpinyà i d'Avinyó) i dels trens Intercités de nuit (procedents de París)

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalies de Catalunya.svg Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Colera RG1 girona.svg Terminal
Rodalies de Catalunya.svg Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Barcelona-Sants Colera R11 Rodalies de Catalunya.svg Cervera de la Marenda Terminal
Cervera de la Marenda1
Logo TER.svg TER d'Occitània
terminal Logo TER.svg Cervera de la Marenda Narbona / Tolosa-Matabiau


Tren de nit
terminal Intercité Cervera de la Marenda París-Austerlitz

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lara, Sergi. La Costa Brava a peu: 20 itineraris. Barcelona: Cossetània Edicions, 2007. 
  2. «Línia R11. Barcelona Sants - Portbou Per Granollers Centre i Girona».
  3. «Estació de Portbou a la Web de TrensCat».
  4. «Estació de Llançà a la Web de TrensCat».
  5. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
  6. «Serveis de l'estació de Portbou».
  7. «Estación de Portbou». [Consulta: 6 abril 2020].
  8. Douté, Reinhard «[677/2] Perpignan - Portbou (Espagne)». Les 400 profils de lignes voyageurs du réseau français. La Vie du Rail, 2, 2011, pàg. 239. ISSN: 978-2-918758-44-0.

Bibliografia[modifica]

  • Lara, Sergi. La Costa Brava a peu: 20 itineraris. Barcelona: Cossetània Edicions, 2007. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Portbou

Enllaços externs[modifica]