Estació de Sant Andreu Arenal / Fabra i Puig

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Estació de Sant Andreu Arenal)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula estacióSant Andreu Arenal Rodalies de Catalunya símbol.svg
Fabra i Puig Barcelona Metro Logo.svg
Estación Sant Andreu Arenal.jpg
Edifici de l'estació de rodalia
Informació general
Zona tarifària 1
Adreça Avinguda Meridiana, 400E
Municipi Barcelona (Sant Andreu) (Espanya)
Serveis Estacció accessible Ascensor (només L1 barcelona.svg ) Servei d'autobús urbà Estació d'autobús
Operador Transports Metropolitans de Barcelona
Renfe Operadora
Propietari Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Data obertura 1954
Passatgers 1.849.000 (Rodalies de Catalunya)
5.165.073 (Metro)
Línies i serveis
Línies: L1 barcelona.svg  R3 barcelona.svg   
Metro L1 barcelona.svg
Rodalies Renfe R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg
Regionals R12 Rodalies de Catalunya.svg
Enllaços
Bus TMB H6 11 26 34 36 62 96 97 104 122 126
Interurbans B22
Altres transports bicing
 41° 25′ 50″ N, 2° 11′ 00″ E / 41.430594444444°N,2.1832333333333°E / 41.430594444444; 2.1832333333333
Dades (Edifici)
Consagració noWD
Data d'obertura oficial noWD
Modifica les dades a Wikidata

Sant Andreu Arenal (antigament anomenada San Andrés Norte[1][2]), és una estació de les línies R3, R4 i R7 de Rodalies Renfe i de la línia R12 de Mitjana Distància Renfe [3]i Fabra i Puig és una estació de la L1 del Metro de Barcelona, conjuntament formen un intercanviador rodalies-metro situat al Districte de Sant Andreu de Barcelona.[4] A més als voltants de l'estació hi ha una estació d'autobusos interurbans, que la comuniquen amb diferents poblacions del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. S'hi accedeix des del Passeig de Fabra i Puig, el Carrer de Concepció Arenal i l'Avinguda Meridiana.[4][4]

L'any 2016, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 1.849.000 passatgers i la del Metro va registrar-ne 5.165.073.[5][6]

Història[modifica]

Estació de rodalia Sant Andreu Arenal
Estació de metro Fabra i Puig
Estació d'autobusos de Fabra i Puig. Disposa de 16 dàrsenes de parada.

L'estació de la L1 del Metro de Barcelona va ser oberta al públic el 1954 amb el nom de Fabra y Puig com a part del Ferrocarril Metropolità Transversal.[7]

L'actual estació subterrània de Rodalies Renfe es va crear amb el soterrament de les línies de Renfe dins del casc urbà de Barcelona, per crear l'Avinguda Meridiana.

Serveis ferroviaris[modifica]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Barcelona Metro Logo.svg Metro de Barcelona
Hospital de Bellvitge La Sagrera L1 barcelona.svg Sant Andreu Fondo


Rodalies de Catalunya símbol.svg Serveis de rodalia de Barcelona
L'Hospitalet de Llobregat La Sagrera - Meridiana R3 barcelona.svg Torre Baró Granollers-Canovelles
La Garriga
Vic
Ripoll / Ribes de Freser / La Tor de Querol1
Sant Vicenç de Calders
Vilafranca del Penedès
Martorell
R4 barcelona.svg Terrassa
Manresa
terminal R7 barcelona.svg Cerdanyola Universitat


Rodalies de Catalunya símbol.svg Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
L'Hospitalet de Llobregat La Sagrera - Meridiana R12 Rodalies de Catalunya.svg Torre Baró Lleida Pirineus
  1. Regionals cadenciats amb parada a algunes estacions de la R3

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Sant Andreu Arenal / Fabra i Puig Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Carriles en lugar de raíles. Una historia de la Meridiana 4» (en espanyol). Rails i ferradures, 30-06-2013. [Consulta: 17 juliol 2017].
  2. Peris Torner, Juan. «Barcelona á Granollers y San Juan de las Abadesas» (en espanyol). Ferrocarriles de España, 12-02-2012. [Consulta: 17 juliol 2017].
  3. «Barcelona - Sant Andreu Arenal». www.trenscat.com. [Consulta: 20 abril 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Fabra i puig». [Consulta: 20 abril del 2016].
  5. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
  6. «Metrónomo - Oferta metro - Tráfico por estaciones». JCDecaux.
  7. Jaume Fabre. Els que es van quedar: 1939--Barcelona, ciutat ocupada. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 72–. ISBN 978-84-8415-538-6.