Estació de Térmens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula estacióTérmens
ESTACIÓ DE TÉRMENS - IB-145.jpg
Informació general
Zona tarifària 2
Adreça Carrer Estació
Municipi Térmens, Noguera (Espanya)
Data obertura segle XX
Passatgers 1.000 pers./any
Línies i serveis
FGC FGCLleida RL1 Logo.svg FGCLleida RL2 Logo.svg
 41° 43′ 03″ N, 0° 45′ 54″ E / 41.717614°N,0.764991°E / 41.717614; 0.764991
Característiques
Estil arquitectònic modernisme
Altitud 207 m
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 22332
Modifica les dades a Wikidata

Térmens és una estació de ferrocarril de FGC situada a l'est de la població de Térmens, a la comarca de la Noguera. L'estació es troba a la línia Lleida - la Pobla de Segur per on circulen trens de les línies RL1 i RL2, amb destinació Balaguer i la Pobla de Segur respectivament.

Aquesta estació va entrar en servei l'any 1924 quan es va obrir el tram entre Lleida i Balaguer.[1][2] Segons el Pla Territorial de l'Alt Pirineu i Aran el tram entre Lleida i Balaguer té la consideració de «servei regional d'aportació a la xarxa d'altes prestacions amb potencial de xarxa de rodalia de Lleida», en contraposició al tram prepirinenc de consideració regional «que dóna servei a una població quantitativament modesta i a una demanda de mobilitat obligada molt feble».[3]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 1.000 passatgers.[4]

L'edifici és una obra de Térmens (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

FGC logo (2019).svg Línia Lleida - la Pobla de Segur de FGC
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Lleida Pirineus Vilanova de la Barca FGCLleida RL1 Logo.svg Vallfogona de Balaguer Balaguer
FGCLleida RL2 Logo.svg La Pobla de Segur

Descripció[modifica]

L'edifici de l'estació de ferrocarril de Térmens està situat a l'est del nucli urbà, a la confluència entre la carretera C-13 i el carrer de l'Estació.[5]

Consisteix en una senzilla construcció de planta rectangular, feta amb maó i que consta de planta baixa i pis. Està orientat en paral·lel al traçat de la via i a la carretera C-13 de Balaguer a Lleida.[5]

Va ser profundament reformada quan va perdre la funció com a estació de viatgers. Originalment l'edifici tenia una teulada a doble vessant amb el carener longitudinal, sota la qual hi havia una cornisa amb un petit fris. Aquest fris, llis i rematat amb la cornisa, encara es pot observar en les parts superiors de les quatre façanes i és l'únic element decoratiu visible que resta de l'antiga estació.[5]

La teulada ha estat substituïda per un tercer pis, de dimensions més reduïdes que el cos principal de l'edifici i que aprofita l'espai de l'antiga golfa sota la teulada. Les façanes i les seves obertures han estat modificades fins al punt en què no es reconeix la simetria que oferien originalment. A la banda sud-oest s'hi ha afegit una terrassa sobre senzills pilars de totxo i a l'angle nord-oest de l'edifici original s'hi ha afegit un altre cos rectangular que acaba de desnaturalitzar l'aspecte simètric de l'antiga estació.[5]

Història[modifica]

Aquesta estació va ser construïda per RENFE i va ser posada en servei l'any 1924 quan es va inaugurar el tram de línia fèrria entre Lleida i Balaguer (dins la futura línia que uniria Lleida amb la Pobla de Segur). Igual que altres estacions de la línia, considerada deficitària, RENFE se'n va desprendre i fou reformada com a habitatge a la planta superior i com a bar a la planta baixa. L'estació fou substituïda per una senzilla marquesina situada a l'altra banda de la via i a uns 200 m més al sud-oest a finals dels any 90 del segle XX.[5]

Referències[modifica]

  1. «Història». Trendelsllacs.cat. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2012].
  2. Barrientos, Albert «Ferrocarril Lleida - la Pobla de Segur». Anuari territorial de Catalunya 2006. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Pla Territorial de l'Alt Pirineu i Aran: La xarxa ferroviària». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2012].
  4. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Estació de Térmens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2017].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Térmens Modifica l'enllaç a Wikidata