Estació de ferrocarril

Estació del Nord, València

Estació de França, Barcelona

Estació Vall de Núria, Vall de Núria

Estació de França, Barcelona

Antiga estació del ferrocarril, Alginet, 1955

Una estació ferroviària o estació de ferrocarril és una instal·lació de vies i agulles, protegida per senyals, on es poden coordinar processos de circulació i els límits de la qual queden definits pels senyals d'entrada d'ambdós extrems. En general, les estacions compten amb aparells de via. En certs Reglaments de Circulació, es consideren estacions als baixadors, Llocs de Bloqueig, Llocs de Banalització i Bifurcacions, així com els Llocs de Circulació, quan intervinguen en el bloqueig.

Tradicionalment es considera una estació ferroviària o estació de ferrocarril al punt d'accés de viatgers i mercaderies del ferrocarril, eventualment amb les instal·lacions addicionals per a les operacions ferroviàries.

Accepcions

Una definició bastant encertada d'estació, almenys per a les línies de via única -que han estat la immensa majoria a Espanya fins passada la dècada de 1950- la trobem en el Reglament del Ferrocarril de Sóller de 1912, i diu que estació és tot "Lloc en el qual hi ha almenys dues vies i un aparell telegràfic".

Estació col·lateral o immediata: es diu de cadascuna de les quals es troben obertes per a coordinar processos de circulació contiguament a una certa estació.

Desenvolupament

Exemple d'arquitectura del ferro ferroviària del segle XIX: vidriera de l'estació d'Abando a Bilbao.

Andanes subterrànies de l'estació de Logronyo.

La primera estació de ferrocarril registrada del món va ser The Mount al ferrocarril d'Oystermouth (més tard conegut com a Swansea and Mumbles) a Swansea, Gal·les, que va començar el servei de passatgers el 1807, tot i que els trens eren tirat per cavalls més que no pas per locomotores. L'estació de Mount Clare de dos pisos a Baltimore, Maryland, Estats Units, que sobreviu com a museu, va veure per primera vegada el servei de passatgers com una terminal del Ferrocarril de Baltimore i Ohio tirat per cavalls el 22 de maig de 1830.

Estació de Desamparados a Lima, d'estil Acadèmic Francès.

Les estacions han adquirit progressivament una importància històrica, sociològica i estètica que sobrepassa la simple funció tècnica. Són, com el ferrocarril en si (1825-1830, els primers trens a vapor a Anglaterra), un dels elements característics del desenvolupament industrial i urbanístic del segle XIX. Les estacions ferroviàries van aparèixer al Regne Unit durant els anys 1820, posteriorment es van desenvolupar a França i finalment a tots els països industrialitzats. Els primers en sentit modern van aparèixer en 1830 en la línia Manchester-Liverpool, la primera a tenir un servei regular.

Les estacions van ser un repte important per a l'arquitectura de l'època, quant a l'estructura de l'edifici, ja que requerien grans espais i, a causa de la gran acumulació de fums provinents de les locomotores, grans altures. Això va propiciar la construcció de grans voltes metàl·liques i el desenvolupament de l'arquitectura del ferro. I els nous materials que va proporcionar la revolució industrial, van ser indispensables per a la seva construcció.

Amb el temps les estacions es van convertir en quelcom completament funcional. Van ser víctimes d'una relativa pèrdua d'identitat durant els anys 1950 fins que, en part gràcies als trens d'alta velocitat al principi dels anys 1980 i a un desenvolupament del servei ferroviari suburbà, les estacions coneixen una nova renovació arquitectònica. El desenvolupament de la majoria de les ciutats ha fet que les estacions es modernitzin afegint detalls arquitectònics o creant andanes subterrànies com a la ciutat de Buenos Aires.

Tipus

Les funcions de les estacions ferroviàries poden ser unificades en solament una estació combinada de viatgers i mercaderies. La majoria de les estacions ferroviàries és del tipus de passada. Addicionalment existeixen estacions de tipus terminal o de combinació.

Fins fa pocs anys, l'edificació ferroviària en les estacions consistia generalment en un conglomerat d'edificis amb diferents funcions purament ferroviàries. Des de l'edifici de viatgers, on es trobaven les finestretes, despatxos, sales d'espera i que, a vegades, eren l'habitatge del cap d'estació, fins a magatzems, dipòsits, molls i altres construccions. En l'actualitat, les edificacions de les estacions ferroviàries estan canviant substancialment, tendint a convertir-se en grans centres, on la funció ferroviària és només una mínima part. Grans superfícies comercials i d'oci complementen l'oferta ferroviària, seguint els models dels aeroports. Açò comporta que l'arquitectura de les estacions, en gran part del segle xx, estiga canviant radicalment a edificacions més modernes i funcionals.

Un baixador permet l'accés dels viatgers als trens tot i que no és part de la gestió de la circulació, no té cap d'estació, ni ha de disposar de desviaments i senyals. Es localitza especialment en pobles on la demanda és molt petita i no requereix una instal·lació major, ja que un baixador és pràcticament una andana amb un panell informatiu. Des d'un baixador no es pot expedir un tren, per la qual cosa un tren que realitza parada en un baixador ha d'haver sortit i tenir com a destinació una estació.

Principalment es distingeixen els tipus d'estacions següents:

Estacions de viatgers

Dels que s'inclou:

• Estació terminal
• Estació intermèdia
• Estació de passada
• Desocupada
• Baixador

Els serveis als passatgers solen concentrar-se en l'anomenat edifici de viatgers. Poden disposar de taquilles, màquines de venda automàtica, restaurants, bars, lavabos, consignes, objectes perduts, pantalles d'arribades i sortides, sales d'espera, parades de taxi i autobús, aparcament, etc. La disponibilitat de serveis depèn de la mida i la importància de l'estació, de manera que algunes de molt bàsiques només disposen d'andanes.

Alguns edificis de viatgers (com el de l'Estació de Termini a Roma) són gestionats per empreses diferents a les que gestionen el trànsit ferroviari (en el cas de Termini és gestionada per Grandi Stazioni, filial de la que gestiona el trànsit ferroviari, Ferrovie dello Stato). Aquestes empreses busquen la rendibilitat d'aquests edificis, per la qual cosa habitualment inclouen centres comercials a l'interior de l'estació.

En alguns països de Àfrica i Sud-amèrica, i en algunes zones de l'Índia, els edificis de viatgers s'utilitzen com a mercats públics i altres negocis informals.

Estacions per al transport de mercaderies

• Estacions de mercaderies
• Estacions per a l'ordenació dels trens de mercaderies composts dels vagons aïllats, les estacions de classificació.

Instal·lacions per a mercaderies en una estació.

Les estacions amb servei de mercaderies disposen d'instal·lacions especials per al seu maneig, tant la seva càrrega i descàrrega com la seva classificació. Actualment es tendeix a utilitzar com a vagons de mercaderies contenidors de mides estàndard per facilitar aquest treball. Un cas especial d'estació de mercaderies són els ports secs.

De vegades a les estacions de viatgers es troben instal·lacions per carregar mercaderies en trens de viatgers.

A la circulació

En ocasions la pròpia estació alberga el gabinet de circulació i el maneig de l'enclavament i en altres hi ha instal·lacions gràcies a un control remot, com és el cas del Control de Trànsit Centralitzat.

Als trens

En algunes estacions hi ha serveis per als trens, com ara proveïment d'aigua o de combustible, acoblament elèctric per proporcionar calefacció al tren quan no està connectat a la locomotora, estacionament, etc.

En estacions generalment frontereres es pot trobar un servei de canvi d'amplada de via, i en el cas d'Espanya, diversos canvis d'ample de via en una mateixa línia.

Seguretat

Una andana de l'estació de Diegem a Machelen (Bèlgica). Vegeu les franges grogues amb relleu a terra que marquen la distància de seguretat amb la via.

Les estacions de ferrocarril presenten un risc per a la salut i seguretat dels passatgers. Els comportaments de risc entre els viatgers vénen determinats en part per la seva experiència usant trens o la seva edat. Així, una persona que no freqüenta estacions pot estar desorientada i mostrar-se insegura, mentre que un passatger habitual pot estar massa confiat en situacions de risc. Les actituds més comunes que suposen un perill sovint són socialment acceptades, trobant-se entre elles estar massa a prop de la vora de l'andana, adoptar postures inestables i embarcar o desembarcar de manera tardana.

Els incidents succeeixen tant quan hi ha trens a l'andana o quan és buit. Els principals riscos existents mentre el tren es troba a l'estació inclouen ensopegar entre el buit i l'andana, relliscades o bloquejos a les portes. Mentre l'andana és buida, els incidents poden suposar caigudes a les vies o cops en estar massa a prop d'un tren en moviment.

Algunes de les mesures per reduir els riscos a les estacions són:

• Ús de senyals a la vora de l'andana i de terres antilliscants.
• Control de l'accés de passatgers a una andana.
• Assegurar bona visibilitat de l'arribada d'un tren per dissuadir els passatgers de treure el cap.
• Establir una bona comunicació entre el personal de l'estació i del ferrocarril.

Atacs terroristes

Els riscos que pateixen les estacions de patir atemptats terroristes són molt elevats. A Europa, un de cada tres atacs tenen lloc en trens o estacions ferroviàries. En aquestes infraestructures, els atemptats es van fer mitjançant l'ús d'explosius (44%), immolacions (32%), armes blanques (20%) i armes de foc (4%). Ateses les característiques, les estacions es consideren igual de vulnerables que els aeroports.

Es poden distingir dos entorns de seguretat diferenciats, segons l'estació sigui de tren d'alta velocitat o urbana. Una parada de tren d'alta velocitat permet més controls atès que els trajectes són menys freqüents, més llargs i amb menys estacions que en un metro. Per això, aquest sistema de transport permet controls d'accés, identificació individual i ús d'escàners. D'altra banda, les estacions a ciutats presenten una gran afluència de passatgers, diversos accessos des del carrer i més freqüència de trens, cosa que fa inviable un control tan exhaustiu en comparació. Les càmeres de videovigilància, els detectors d'explosius i els arcs de seguretat permeten reduir aquests riscos i monitoritzar els moviments de persones que accedeixen a les estacions.

Accessibilitat

Unes portes d'andana a l'estació de Minatojima a Kōbe (Japó).

L'accessibilitat per a persones discapacitades és obligatòria per llei en alguns països. Les consideracions inclouen:

• Els ascensors o rampes a cada plataforma són necessaris per a les persones en cadires de rodes que no poden fer servir les escales, i també permeten que les persones amb cotxets, bicicletes i equipatge arribin a les andanes amb més facilitat i seguretat.
• Minimitzar l'espai entre el tren i l'andana tant en alçada com en amplada. Això també requereix material rodant amb les dimensions adequades. En algunes estacions, un treballador ferroviari pot instal·lar una rampa temporal per permetre l'embarcament de persones amb cadires de rodes, encara que dependre d'aquestes rampes pot provocar que les persones en cadires de rodes quedin encallades si un membre del personal no es presenta per desplegar-les.
• Instal·lacions de l'estació, com ara banys accessibles, telèfons públics i anuncis audibles.
• Paviment tàctil per advertir les persones amb discapacitat visual que s'acosten a la vora d'una plataforma. Les portes d'andana de la plataforma també eviten físicament que les persones caiguin des de la vora.
• Al Regne Unit, els operadors ferroviaris organitzen un sistema de transport alternatiu —normalment un taxi— sense cost addicional per al titular del bitllet si l'estació a què pretén viatjar no és accessible.

Vegeu també

• Metro
• Baixador
• Andana

Bibliografia

• Coleford, I. C. «By GWR to Blaenau Ffestiniog (Part One)». Railway Bylines. Irwell Press Limited [Radstock], vol. 15, 11, October 2010.
• Reade, Lewis. Branch Line Memories Vol 1. Redruth, Cornwall: Atlantic Transport & Historical Publishers, 1983. ISBN 978-0-90-689906-9. 

Enllaços externs

• Estacions de trens de totes les capitals d'Europa (castellà)
• Estacions ferroviàries del món (italià)