Vés al contingut

Estació espacial Tiangong

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vehicle espacialEstació espacial Tiangong
Imatge
Informació general
Tipusestació espacial, laboratori espacial i artificial satellite of the Earth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Operador
   Administració Espacial Nacional de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Úsinvestigació Modifica el valor a Wikidata
Tripulació6 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data29 abril 2021

Data24 juliol 2022 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Mòduls
Mengtian experiment module (en) Tradueix

Tianhe
(2021–)

Wentian experiment module (en) Tradueix
(2022–) Modifica el valor a Wikidata
Autonomia9 anys, 185 dies, 57 minuts i 12 segons Modifica el valor a Wikidata
Massa
100.000 quilograms Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada55,6 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre39 m Modifica el valor a Wikidata
Volum122 m³ Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita terrestre baixa Modifica el valor a Wikidata
Període92,2 min Modifica el valor a Wikidata
Una maqueta de la Tiangong exhibida a Hong Kong el 2022

Tiangong (literalment 'Palau celestial'), oficialment Estació espacial Tiangong, és una estació orbital permanentment tripulada, situada en l'òrbita baixa de la Terra a una altitud entre 340 i 450 km sobre la superfície. És la tercera estació espacial de l'Administració Espacial Nacional de la Xina (CNSA), però la primera de llarga durada de la Xina, i amb un disseny modular. Forma part del programa Tiangong. L'estació té un volum pressuritzat d'uns 340 metres cúbics, lleugerament per sobre d'una tercera part del que té l'Estació Espacial Internacional. L'estació espacial té com a objectiu principal oferir oportunitats per fer experiments a l'espai exterior i una plataforma amb capacitat per construir innovació tecnològica i científica.[1]

La construcció de l'estació es basa en l'experiència adquirida amb les seves precursores, Tiangong 1 i Tiangong 2.[2][3] El primer mòdul, el mòdul central Tianhe ("L'Harmonia dels Cels"), es va llançar el 29 d'abril de 2021. Això va ser seguit de múltiples missions amb i sense tripulació i del llançament el 2022 de dos mòduls de laboratori que s'uniren al mòdul central. El primer laboratori, Wentian ("La Recerca dels Cels"), fou llançat el 24 de juliol de 2022;[4] el segon, Mengtian ("El Somni dels Cels"), fou llançat el 31 d'octubre de 2022.[5]

Propòsit de la missió

[modifica]

D'acord amb l'Agència Xinesa de Viatges Tripulats a l'Espai, que és la que opera l'estació espacial, el propòsit de la missió Tiangong és desenvolupar i guanyar experiència en la tecnologia sobre trobades espacials, operacions humanes en òrbita, navegació autònoma de l'estació espacial a llarg termini, tecnologia regenerativa de suport a la vida i tecnologia de càrrega i subministrament autònom de combustible. També servirà com a plataforma per a la propera generació de vehicles de transport a l'òrbita, per aplicacions pràctiques i científiques a gran escala a l'òrbita, i per tecnologies de futur que serveixin per a l'exploració de l'espai profond.[6][7][8] Aquesta Agència espera que el sector privat col·labori amb activitats comercials que introdueixin innovacions cost-efectives en la indústria aeroespacial.[9] També està considerant d'incloure el turisme espacial a l'estació espacial.[10]

Estructura

[modifica]
Concepte primerenc en forma de T de l'estació espacial Tiangong

Tiangong és una estació espacial modular de tercera generació. Les estacions de primera generació, com Salyut, Almaz i Skylab eren estacions d'una sola peça i no estaven dissenyades per al reproveïment. Les de segona generació, Salyut 6 i 7 i Tiangong 1 i 2, van ser dissenyades per al reproveïment a meitat de la missió. Estacions de la tercera generació com la Mir, l'Estació Espacial Internacional i aquesta són estacions espacials modulars, posades en òrbita a partir de peces llançades per separat. Els mètodes de disseny modular poden millorar considerablement la fiabilitat, reduir els costos, escurçar el cicle de desenvolupament i complir amb els requisits de tasques diversificades.

La configuració inicial a finals de 2022 consistí en tres mòduls: Tianhe, Wentian i Mengtian. Però a l'octubre de 2023, la Xina va anunciar plans per expandir l'estació fins a sis mòduls.[11]

Mòduls en funcionament

[modifica]
Rear view of Tiangong Space Station, taken by Tianzhou cargo spacecraft ahead of docking.
Visió des del darrere de l'Estació espacial Tiangong, presa per una nau de càrrega abans de l'acoblament.
Imatge d'ordinador dels mòduls que planeja allotjar l'estació Tiangong.

L'element base de l'estació, Tianhe, proporciona suport vital i habitatges per a tres membres de la tripulació, i proveeix de navegació i control de l'orientació per a l'estació. El mòdul també proporciona els sistemes d'alimentació, propulsió i suport vital de l'estació. El mòdul consta de tres seccions, habitatges, secció de servei i un centre d'acoblament. Les habitacions contenen una cuina i un bany, equips de control d'incendis, equips de processament i control atmosfèrics, computadores, aparells científics, equips de comunicacions per a veure i escoltar el control terrestre a Pequín i altres equips.

El primer dels dos mòduls de cabina de laboratori, Wentian, proporciona control addicional d'aviònica, propulsió i orientació de navegació, així com també sistemes de suport vital per al mòdul central. També compta amb una cabina de tancament d'aire independent per donar servei el punt principal d'entrada i sortida de les activitats extravehiculars.[12] Per a la càrrega científica, està equipat amb múltiples bastidors de ciència interns i 22 adaptadors de càrrega útil a l'exterior per fer diversos tipus d'experiments. A més de l'equip científic, el mòdul conté tres habitacions addicionals dissenyades per estades de curta durada, que són utilitzades durant la rotació de les tripulacions.[13]

El segon laboratori, Mengtian, està equipat amb capacitat expandida per fer experiments en òrbita.[14] El mòdul està dividit en múltiples seccions, que inclouen: una àrea de treball pressuritzat per a la tripulació; la secció de càrrega no pressuritzada; el mecanisme d'alliberament en òrbita/esclusa de càrrega; i també la secció del mòdul de control que inclou adaptadors d'experimentació externs, una antena de comunicació i dos panells solars. En total, porta 13 bastidors experimentals i 37 adaptadors de càrrega útil externs.

Tots dos mòduls de laboratori proporcionen un entorn pressuritzat perquè els investigadors realitzin experiments científics en caiguda lliure o microgravetat que no podrien realitzar-se en la Terra durant més d'uns pocs minuts. Els experiments també es poden col·locar a l'exterior dels mòduls per a l'exposició a l'entorn espacial, els raigs còsmics, el buit i els vents solars.

En general, Wentian prioritza les ciències de la vida, mentre que Mengtian se centra en experiments en microgravetat.[15]

Previsions d'expansió

[modifica]
Possible future expansion of Tiangong space station
Possible futura expansió de l'estació espacial Tiangong

L'octubre de 2023 l'Acadèmia Xinesa de Tecnologia Espacial, va presentar un nou pla per expandir Tiangong fins a 6 mòduls, amb una vida operativa d'almenys 15 anys.[16] [11] Com a base de l'expansió està previst un mòdul multifuncional amb 6 ports d'acoblament. Noves seccions inclourien impressores 3D, robots, braços robòtics millorats, i sistemes d'observació, detecció i alerta de deixalles espacials.[17]

El 2026 està previst llançar el telescopi espacial Xuntian.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ ChinaPower. «What's driving China's race to build a space station?». Center for Strategic and International Studies, 7 desembre 2016. Arxivat de l'original el 4 January 2017. [Consulta: 5 gener 2017].
  2. ↑ «中国载人航天工程标识及空间站、货运飞船名称正式公布» (en xinès (Xina)). China Manned Space Engineering Office, 31 octubre 2013. Arxivat de l'original el 4 December 2013. [Consulta: 29 juny 2016].
  3. ↑ Ping, Wu. «China Manned Space Programme: Its Achievements and Future Developments». China Manned Space Engineering Office, 01-06-2016. Arxivat de l'original el 5 July 2016. [Consulta: 28 juny 2016].
  4. ↑ Clark, Stephen. «Wentian science module docks with China's space station». Spaceflight Now, 24 juliol 2022. Arxivat de l'original el 24 September 2022. [Consulta: 25 octubre 2022].
  5. ↑ ChinaPower. «What's driving China's race to build a space station?». Center for Strategic and International Studies, 07-12-2016. [Consulta: 5 gener 2017].
  6. ↑ «空间实验室任务». China Manned Space. Arxivat de l'original el 2011-11-24. [Consulta: 2 desembre 2008].
  7. ↑ J. Kiger, Patrick. «What Does China's New 'Heavenly Palace' in Space Mean for the ISS?». howstuffworks, 25 juny 2021. Arxivat de l'original el 29 June 2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  8. ↑ Goswami, Namrata. «China Moves Toward a Permanent Space Presence». The Diplomat, 1 maig 2021. Arxivat de l'original el 9 July 2021. [Consulta: 2 juliol 2021].
  9. ↑ «China to open space station to commercial activity» (en anglès). , 11-03-2022.
  10. ↑ Jones, Andrew. «China plans to open its Tiangong space station for tourism within a decade». Space.com, 22 març 2022. Arxivat de l'original el 5 November 2022. [Consulta: 5 novembre 2022].
  11. 1 2 «China to send new modules and co-orbiting spacecraft to Tiangong space station», 04-10-2023.
  12. ↑ Jones, Andrew. «China prepares for July 24 launch of second space station module». Space News, 14 juliol 2022.
  13. ↑ «China launches second space station module, Wentian». , 24 juliol 2022.
  14. ↑ Ling, Xin. «China's space station prepares for new frontiers of science with launch of Mengtian module». South China Morning Post, 12 octubre 2022. Arxivat de l'original el 27 October 2022. [Consulta: 25 octubre 2022].
  15. ↑ «九问"梦天"——详解中国空间站梦天实验舱发射任务». Xinhua News Agency, 1 novembre 2022.
  16. ↑ «China to double size of space station, touts alternative to NASA-led ISS». Reuters, 5 octubre 2023. Arxivat de l'original el 11 October 2023. [Consulta: 11 octubre 2023].
  17. ↑ Jones, Andrew. «China to send new modules and co-orbiting spacecraft to Tiangong space station». Space News, 4 octubre 2023.
  18. ↑ «China's giant Xuntian space telescope faces further delay until late 2026». South China Morning Post, 16 maig 2024. [Consulta: 25 maig 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_espacial_Tiangong&oldid=37702473»