Estació per a dos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEstació per a dos
Вокзал для двоих
Fitxa tècnica
Direcció Eldar Riazànov
Protagonistes Liudmila Gúrtxenko, Oleg Bassilaixvili
Disseny de producció Félix Iassiukévitx
Guió Emil Braginsky Tradueix i Eldar Riazanov
Música Andrei Petrov
Fotografia Vadim Alisov Tradueix
Productora Mosfilm
Distribuïdora Mosfilm
Dades i xifres
País URSS Unió Soviètica
Data d'estrena 1982
Durada 141 minuts
Idioma original rus
Lloc de rodatge Rússia
Color en color
Temàtica
Gènere cinema romàntic
Lloc de la narració Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Premis
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Estació per a dos (en rus: Вокзал для двоих [Vokzal dlia dvoïkh]) és una història d'amor de 1982, del gènere comèdia melodramàtica, dirigida per Eldar Riazànov. La pel·lícula va esdevenir la primera en recaptació de 1983 amb un total de 35.8 milions d'entrades venudes. Va participar el 1983 al Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]

Argument[modifica]

Hi ha tres protagonistes principals en aquesta pel·lícula: Vera, una cambrera; Platón, un pianista; i... una estació de tren, on aquestes dues persones es van conèixer. Les diferències de caràcters i de professió dels personatges, la difícil situació en la qual es va trobar en Platón (que va ser detingut i sotmès a interrogatori) desencadena una sèrie de situacions divertides i dramàtiques que serveixen de teló de fons per al desencadenament del seu amor. Platón és innocent del delicte del que és acusat. Ell es va limitar a prendre la culpa de la conducció de la seva esposa sobre un vianant.[2] Però això solament ho sap l'esposa de Platón i Vera en qui ell ha confiar. Tanmateix, després que es va saber el veredicte, la vida de Platón ja no interessa a la seva esposa, i Vera està disposada a esperar la seva alliberació.

Repartiment[modifica]

  • Liudmila Gúrtxenko, Vera Nikolàievna Nefiódova, cambrera
  • Oleg Bassilaixvili, Platón Serguéievitx Riabinin, pianista
  • Nikita Mikhalkov, Andrei, revisor de trens
  • Nonna Mordiukova, "Oncle Mixa"
  • Mikhaïl Kónonov, Nikolaixa, policia
  • Anastassia Voznessénskaia, Iúlia, empleada d'hotel
  • Aleksandr Xírvindt, Alexandr Anatólievitx (Xúrik), pianista
  • Tatiana Dóguileva, Marina, empleada d'hotel
  • Olga Vólkova, Violetta, cambrera
  • Raïsa Étuix, Liuda, cambrera
  • Víktor Bortsóv, visitant borratxo del restaurant
  • Anatoli Skoriakin, guardià del camp
  • Al·la Budnítskaia, Maixa, muller de Platón, presentadora del temps
  • Eldar Riazànov, supervisor de ferrocarril

Festivals i premis[modifica]

  • 1983 - XVI Festival de Cinema de l'"All-Union" a Leningrad: Premi a la millor actriu (Liudmila Gúrtxenko), Premi a la contribució al desenvolupament de la comèdia soviètica (Eldar Riazànov)
  • 1983 - "Millor pel·lícula de l'any" i "Millor actriu de l'any" en una enquesta de la revista "Sovietski ekran" ("Pantalla soviètica")
  • 1984 - Premi dels crítics "Sirena de Varsòvia" a la millor pel·lícula estrangera de l'any a Polònia.

Referències[modifica]

  1. «Festival de Cannes: Station for Two» (en fr). festival-cannes.com. [Consulta: 5 maig 2016].
  2. «Людмила Максакова: «К моему замужеству относились по-разному»» (en rus). 7days.ru. [Consulta: 6 maig 2016].

Enllaços externs[modifica]