Estadi (mesura)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'unitatEstadi (mesura)
Tipus Ancient Roman unit of length i unitat sense conversió estàndard al SI
Sistema d'unitats unitats de mesura de l'Antiga Grècia i Unitats de mesura romanes
Unitat de longitud
Conversions d'unitats
A unitats del SI 177,3 m, 181,3 m, 184,3 m, 184,8 m, 186 m i 192,28 m
A unitats estàndard 600 pous i 6 Plethron
Modifica dades a Wikidata

L'estadi és una de les unitats de longitud de l'Antiga Grècia. Com era habitual a l'antiguitat, i de la mateixa manera que altres unitats de longitud (colze, peu,...),[1][2][cal citació] no hi ha una sola mesura per l'estadi, sinó que en trobem diverses variant per situació geogràfica i temporal.[3][4][5][6]

Per exemple, l'estadi que va usar Eratòstenes per mesurar la circumferència polar de la Terra, es creu que era aproximadament de 185,2 metres (estadi egipci); en canvi, la longitud de l'estadi olímpic (estadi àtic) és de 192 metres. Per això hi ha certa controvèrsia sobre el valor que realment es va usar i l'exactitud del resultat obtingut.

Els romans en digueren stadium, i per ells feia 185 metres.

Si es divideix la circumferència de la terra 40.000.000 metres entre 216.000 segons (60 graus x 60 minuts x 60 segons), el resultat és la mesura d'un estadi, 185 metres.

Referències[modifica]

  1. United States. National Bureau of Standards. Precision Measurement and Fundamental Constants; Proceedings. U.S. National Bureau of Standards, 1971, p. 40–. 
  2. Sir Norman Lockyer. Nature. Macmillan Journals Limited, 1875, p. 24–. 
  3. Cartwright, Mark. «Stadium». Ancient History Encyclopedia, 24-06-2012. [Consulta: 28 març 2017].
  4. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology: By various writers. Ed. by William Smith. Illustr. by numerous engravings on wood. In 3 vols. Murray [Vol. 2]: Walton, Murray, 1870, p. 46–. 
  5. Strabo; H. C. Hamilton; William Falconer The Geography of Strabo. Henry G. Bohn, 1854, p. 11–. 
  6. William Vincent; Thomas Cadell; William Davies The Commerce And Navigation Of The Ancients In The Indian Ocean: In Two Volumes. T. Cadell and W. Davies, 1807, p. 573–. 

Vegeu també[modifica]